EL CAMPUS - Universitat Autònoma de Barcelona

s’expliquen tenint en compte el
context en què s’ha desenvolupat
la universitat els darrers
anys.
La davallada demogràfica experimentada
a l’Estat Espanyol
després del baby-boom dels
anys 70 ha reduït la demanda
universitària. Abans molts
estudiants no podien accedir a
la carrera desitjada i s’havien
de conformar amb triar estudis
en segona, tercera o en una
altra opció. El descens d’alumnes
ha permès que puguin
estudiar carreres escollides en
primera opció.
En aquest curs acadèmic, 66
alumnes han optat en primer
lloc per Física mentre que
només 16 ho han fet en altres
opcions. Per tant, és més alt el
percentatge d’estudiants que
entren a la carrera per vocació.
Aquesta dada desmenteix la
idea que els alumnes escullen
els estudis de ciències com a
últim recurs.
Modes socials i prejudicis
També cal tenir en compte els
prejudicis dels alumnes de
l’institut. La visió que Física i
Matemàtiques són carreres dures
frena la preferència per estudiarles.
Antoni Méndez, degà de la
Facultat de Ciències, manté que
la imatge que l’alumne té depèn
de com s’ensenyen les assignatures
a secundària: “Alguns
professors d’institut no expliquen
de manera atractiva els
continguts i això provoca que es
percebi la matèria de forma
pesada”. Per l’altra banda, hi
influeixen les modes socials.
Méndez creu que la visió respecte
a aquestes carreres és
equivocada, ja que els alumnes
consideren que no hi ha gaires
sortides laborals, mentre que al
mercat de treball hi ha les mateixes
o més ofertes que a una
enginyeria. “Des de fa quinze o
vint anys —explica el degà— els
departaments de Física nordamericans
s’estan omplint de
JOSÉ F. VÍLCHEZ
MARTA SARGATAL
ciutadans asiàtics; pràcticament
no hi ha estudiants oriünds”. A
Alemanya la situació és similar:
en un país on la química és tradició
i la indústria química està
molt desenvolupada, s’han
d’importar els professionals.
Una anàlisi d’inserció laboral
publicat a El País confirma que
Física és una de les carreres amb
menys atur.
Abandonament d’estudis
Segons les estadístiques elaborades
per l’Oficina de Programació
i de Qualitat de la
Docència (OPQD), l’any 1998
abandonaren la carrera de Física
un 36,48% dels matriculats, és
a dir, gairebé quatre de cada deu
alumnes, mentre que de Matemàtiques
va marxar el 28,11%
de l’alumnat, quasi tres de cada
deu. L’any següent aquestes
xifres havien augmentat un 2%
en el cas de Física i un sig-
El pla d’estudis
de Física està en
procés de revisió
però seguirà
l’esquema de
quatre anys
i mig de la
llicenciatura de
Matemàtiques.
nificatiu 4% a Matemàtiques.
Els abandonaments, sobretot al
primer curs de carrera, s’expliquen
per la forta pressió
docent del pla d’estudis de 1992
i per la pròpia predisposició dels
alumnes a l’hora de començar
els estudis superiors.
La Real Sociedad Española de
la Física explica que amb la
reforma de l’ESO cada cop
s’imparteix menys Física.
Antoni Méndez creu que els
alumnes d’institut entren a la
universitat amb un perfil diferent
al d’anys enrere: “Tenen
més dificultats per agafar una
assignatura i donar-li colzes,
prefereixen canviar de temes
que no pas aprofundir, i no
porten una gimnàstica mental
suficientment adequada”. Tot i
això, considera que aquest problema
s’ha d’englobar dins el
tipus d’ensenyament al que
estem acostumats. Es tracta
4 EL EL CAMPUS CAMPUS
Maig 2001