Caràcters - Publicacions de la Universitat de València

38
Via
Interessant revista de debat polític,
amb un dossier sobre el centrisme
(«Més enllà de l’esquerra i la dreta»)
que compta amb articles de J. Pujol,
M. Canto-Sperber, A. Garrigues-
Walker, M. Guibernau, N. Sauger i A.
Mastropaolo. S’aborda la qüestió en
general i en situacions com la italiana,
la francesa o la britànica. L’embolic de
les ideologies i de la política, a hores
d’ara, vist des d’un prisma liberal
democràtic, però no tant més enllà
com «més ençà». Perquè dreta i esquerra
poden difuminar-se, però existir,
existeixen. El sumari compta, a més,
amb textos tan suggestius com el de
Marta Pessarrodona sobre Lluís
Nicolau d’Olwer, una entrevista a G.
Vattimo per Ferran Sáez Mateu i una
altra a Avishai Margalit a cura de
Giancarlo Bosetti («Els límits de la
memòria»), o els articles d’Àngel
Castiñeira sobre Rorty o de J. M. Solé
Sabaté sobre la memòria històrica.
(Núm. 4, setembre 2007, Centre
d’Estudis Jordi Pujol, Passeig de
Gràcia 8, 08007 Barcelona).
L’Avenç
Tanca l’any 2007 amb una taula
rodona sobre «La cultura catalana,
avui» amb participació de Patrícia
Gabancho, Gustau Muñoz, Josep M.
Nadal i Ventura Pons, on s’analitzen
les perspectives de la cultura catalana
després de Frankfurt. A més a més, hi
trobem, en aquesta revista renovada,
treballs d’Andreu Mayayo sobre Josep
Solé Barberà, de Teresa-M. Sala sobre
la Biblioteca Popular de L’Avenç
(1903-1915), una recerca il·luminadora,
de Fèlix Fanés, sobre Pere
Revista
de revistes
Portabella, o de Neus Moyano sobre les
exhibicions etnogràfiques a Espanya
entre 1887 i 1929. L’actualitat de l’art,
el teatre, la literatura, la música, a més
de l’opinió i les ressenyes (per exemple,
una de Joan Daniel Beszonoff sobre Les
benignes de Jonathan Littell, són altres
punts forts d’una revista que, certament,
es fa llegir. (Núm. 330, desembre
2007, L’Avenç, Passeig de Sant Joan
26, 08010 Barcelona).
Lluc
Vicent Pitarch enceta el número amb
una explicació de la història i la significació
cabdal de les Normes de
Castelló (1932) que van consagrar
de manera irreversible la unitat
ortogràfica de la llengua catalana. El
dossier es dedica als entranyables discursos
experimentals en la literatura
dels anys 70 i 80 (tan lluny i tan a
prop!) amb aportacions de Margalida
Pons, Pere Rosselló, Maria Muntaner,
Catalina Borràs, Mercè Picornell, que
componen una panoràmica imprescindible,
amb aproximacions a obres
d’Andreu Terrades, Biel Mesquida o
Isa Tròlec, entre altres, i també amb la
participació d’alguns «implicats» com
A. Broch, V. Altaió, F. Cremades, O. Pi
de Cabanyes, G.-J. Graells, J. L. Seguí,
Carles H. Mor i A. Munné-Jordà. Un
altre centre d’atenció és el teatre a
Mallorca, amb reflexions, propostes i
una enquesta a crítics, professors,
espectadors i agents culturals.
Ressenyes, notes de lectura i informacions
diverses completen aquest lliurament
d’una publicació que es defineix
com a revista de cultura i d’idees.
(Núm. 858, juliol-agost 2007,
L’Espurna edicions, Joan Bauçà 33,
07007 Palma de Mallorca).
Nexe. Debats valencians
Nexe és, segons el president de
l’Associació Cívica Valenciana Tirant
lo Blanc, David J. Garcia i Marí, una
publicació oberta gràcies a «la pluralitat
de les veus convidades, que aconsegueixen
posar en un mateix pla les
diferents opinions, massa sovint tancades
en compartiments sords i
estancs». El número 4 de Nexe és un
monogràfic intitulat «El futur del territori».
S’hi apleguen articles de Carlos
Hernández Pezzi (president del
Consell Superior dels Col·legis
d’Arquitectes d’Espanya), Maria
Josep Picó (directora de la revista Nat
i autora d’El canvi climàtic a casa nostra),
Esteban González Pons (conseller
de Territori i Habitatge de la
Generalitat Valenciana), Eugenio
Burriel (secretari de Territori i
Habitatge del PSPV-PSOE), Francisco
Murcia (president de l’Associació de
Promotors Immobiliaris d’Alacant),
Joan Romero (catedràtic de Geografia
Humana de la Universitat de València),
José Luís Miralles (professor de l’ETS
d’Enginyers de Camins, Canals i Ports
de la Universitat Politècnica de
València) i Ramón Martín Mateo
(catedràtic emèrit de Dret Administratiu
de la Universitat d’Alacant). (Núm. 4,
setembre 2007, ACV Tirant lo Blanc,
Universitat de València, despatx EA3,
Aulari Nord, Campus de Tarongers,
46022 València).