literatura catalana i homosexualitat - Casal Lambda

Joan Merino aporta la seva visió com a antropòleg
dels casos, a partir del xoc amb l’insult; és a dir, abans de conèixer i admetre el seu
desig quant ja reben l’insult de “marica” o “bollera”, de manera que aquell jove
s’adona que socialment això esdevé un aspecte menyspreable, negatiu i estigmatitzant.
La construcció social és un procés canviant i molt influït per les experiències
que es viuen i els inputs que reben dels altres, del nostre entorn, completa
Ponferrada amb aquesta afirmació la idea de Coll. Ens construïm en relació als
altres, continua, i la sexualitat i la identitat de gènere també es veuen afectades per
aquestes relacions amb els altres. És evident que l’estigma i la visió de no pertinença
que transmeten les humiliacions dels iguals els afectaran molt negativament
en la seva formació social i psicològica.
En aquest context el jove homosexual o bisexual no té capacitat de defensa davant
els assetjadors que utilitzen les més diverses formes d’intimidació: des de l’insult
i l’agressió física al subtil vocabulari o acudit homofòbic que, segons exemplifica
Gerard Coll, tot i que són evidentment menys greus, contribueixen a reproduir
l’estigma que reben els menors LGBT. Coll nega l’afirmació de que ser gai està
de moda i, Ponferrada, en relació a aquest punt, opina que, malgrat hi ha escoles
on els joves homosexuals són respectats i considerats, si s’analitzaven les xarxes de
relacions socials, aquests joves apareixen en posicions socialment perifèriques, no
plenament inclosos en els grups “populars”.
Ara bé, el bullying homofòbic no sols s’enceba amb els joves gais o bisexuals, sinó
que té un altre punt de mira en les famílies compostes per pares i mares pertanyents
al col·lectiu LGBT. Davant aquesta situació, el doctor Coll, entén que en els
«Es castiga un
fet si és violent,
però obviant
totalment el
component
homofòbic de
l’agressió»
Joan Merino
11