Revista BARÇA - FC Barcelona

AMB ULLS D’ENTRENADOR
Platko alliçonant els seus
jugadors..
pectar. Olmo ens explicava, a propòsit de
Mister Mármol –nom amb què la premsa anomenava
Michels–, que la seva sobrietat era més
volguda que no pas espontània. Es veu que
havia sofert alguna decepció en la seva etapa
holandesa que li havia fet canviar la manera
d’imposar-se als jugadors. Però exercia la seva
autoritat de manera exemplar i amb consells
“Vostè és massa bona
persona per a un vestidor
com aquest”, va dir
Rinus Michels a Olmo
que anaven més enllà del camp de joc. “Vostè
és massa bona persona per a un vestidor com
aquest", li va dir Michels a Olmo en incorporar-se
amb 18 anys als entrenaments del primer
equip. I va continuar: "A part de ser bona persona
s’ha de ser alguna cosa més. Les bones persones
són als monestirs. Posi’s les canyelleres
per sortir a entrenar, faci-ho com si es tractés
d’un partit i no tindrà problemes”. “Se’m va
quedar gravat”, afegeix el central. “I mai en tota
la carrera em vaig lesionar”. Els jugadors parlen
de Michels i de Laureano Ruiz com d’entrenadors
que recordaven una mica professors d’escola.
De fet, Michels ho havia estat. Laureano
Ruiz, fins i tot, ensenyava als jugadors de categories
inferiors el que havien de menjar i els
horaris que havien de seguir per arribar a professionals.
L’extrem d’aquesta tendència es trobaria
en el rigor de Louis: “Van Gaal ens feia
ficar la samarreta per dins els pantalons -recorda
Iván de la Peña- i als entrenaments, li havíem
de demanar permís quan volíem beure
aigua...!”.
Johan Cruyff també era un os, quan es tractava
de fer-se respectar pels jugadors. Romania inaccessible
i, de vegades, fins i tot, podia semblar
cruel. “A la mitja part d’un partit a casa amb el
València que anàvem perdent 0-2, va baixar al
vestidor i va dir davant de tothom que el segon
gol era una espifiada meva –ens explica
Zubizarreta–. I jo li vaig dir que sí, que ja ho
sabia, i que la tornaria a espifiar perquè jugar
consisteix en això. En comptes de fer de parai-