cavallers ahir futbolistes avui futbolistes avui ... - FC Barcelona

06-10-FCB13 Cat 11/2/05 08:54 Página 6
EL BARÇA AMB L’ANY DEL LLIBRE
CAVALLERS
D’AVUI
ÈXITS INTERNACIONALS, UNA LLISTA D’HEROIS FUTBOLÍSTICS I UNA
LITERATURA QUE CERCA UNA ÈPICA QUE CONTRIBUEIX A LA INVENCIÓ D’UN
IMAGINARI COMÚ. ABANS QUE EL FUTBOL ESDEVINGUÉS INDÚSTRIA
CULTURAL DE L’OCI, L’ESPORT HAVIA ESTAT UN ELEMENT FONAMENTAL EN
L’EDUCACIÓ INTEGRAL DELS HOMES. EDUCAR EN L’IDEAL HEL·LÈNIC DE
L’HOME COMPLET, EL CONCEPTE CAVALLERESC MEDIEVAL I EL VALOR DEL
JOC NET D’ANGLATERRA. EL FUTBOL I ELS VALORS. EL FUTBOL I EL SEU
TEMPS. FUTBOL I CAVALLERIES.
ANTONI AIRA
Més enllà dels segles que els separen,
hi ha un element que uneix el futbolista
i el cavaller: per a una gran part dels seus
contemporanis, són els herois del seu
temps. Abans cavallers, jugadors avui en
dia. Aquest 2005 celebrem l’any del
Llibre. Any, doncs, de fer volar la imaginació,
de crear amb la paraula. Inspirats
en la realitat, anem més enllà. Són només
paraules i les paraules...
L’esforç, el goig de les victòries, el patiment
de les derrotes, els individus com a
representants d’una col·lectivitat, dels
seus anhels, de la seva voluntat de projectar-se
més enllà de les seves fronteres.
Icones que deixen empremta en la literatura.
Defensors d’uns colors, d’un escut,
d’un ideal. ¿Per què les nostres estrelles
del futbol no podrien protagonitzar algun
dia gestes literàries com les dels seus
avantpassats medievals?
La condició física
L’accés a la cavalleria era un honor gairebé
sempre reservat als membres de la
noblesa. Els llibres de cavalleries ens
expliquen que, a vegades, també s’hi
podia accedir per una altra via. Però fins i
tot els joves nobles, pel simple fet de serho,
no tenien assegurat l’esdevenir cavaller.
Abans havien de superar diversos
obstacles, diferents proves que els anirien
6 BARÇA FEBRER DEL 2005
forjant el camí al lloc més alt del podi. Un
d’aquests filtres era la seva condició física.
El medievalista Anton Maria Espadaler
apunta que l’armament de l’època era
força pesant: “Penseu que l’armadura
d’un cavaller del segle XV, amb casc
inclòs, com la de l’escriptor Joanot
Martorell, pesava més de 18 kg”. El
maneig de les llances, les espases i les
destrals al mateix temps que sostenia
l’escut i es regia del cavall demanava
posseir una força i una potència notables.
Segons Espadaler, no ha de sorprendre
que alguns homes, també captivats
per altres facetes de la vida, o amb
més vocació per a l’estudi que per a l’exercici
de les armes, renunciessin a la
seva pràctica. La seva disposició física no
els permetia resistir les cavalcades ni els
inconvenients de la vida militar ni fer un
bon ús de les armes. L’ofici de cavaller es
basava en bona part en la capacitat física
dels aspirants. Això explica que aquells
joves a qui el físic no acompanyava, com
l’infant Enric de Villena –“gran gastrònom,
endevinador d’esternuts, afeccionat
a les ciències esotèriques, a la literatura i
a les dones”- havien de renunciar a
seguir la carrera militar.
Vet aquí un paral·lelisme evident entre
els atletes d’ahir i els d’avui. Els escriptors
de l’època retrataven així els prota-