Annex 4. Catàleg dels arbres d'interès local - Ajuntament de ...
Annex 4. Catàleg dels arbres d'interès local - Ajuntament de ...
Annex 4. Catàleg dels arbres d'interès local - Ajuntament de ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> vallgorguina<br />
<strong>Catàleg</strong><br />
ESPÈCIE DESCRIPCIÓ URBANISTICA<br />
Pi pinyer (pinus pinea)<br />
RÈGIM JURIDIC<br />
CASA MÉS PROPERA<br />
Can Vilar i ruïnes <strong>de</strong> Can Martinàs CODI CADASTRAL<br />
SITUACIÓ<br />
És a la solella <strong>de</strong>l mateix nom, molt a la vora <strong>de</strong>l Turó <strong>de</strong>l Rocar i Roques <strong>de</strong>l Duc.<br />
PROPIETARI<br />
QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA<br />
CLASSIFICACIÓ DEL SÒL<br />
ACCÉS<br />
Cal seguir el camí que <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Can Vilar, s’enfila cap a la Plaça <strong>de</strong> les balla<strong>de</strong>s. Poc<br />
abans d’arribar al Rocar, cal prendre un trencall a l’esquerra, planer, al costat esquerre<br />
AFECTACIÓ<br />
<strong>de</strong>l qual, i a uns 300m, trobarem el pi. PROTECCIÓ EXISTENT<br />
ORIENTACIÓ<br />
ALÇÀRIA<br />
PERÍMETRE<br />
A.S.N.M.<br />
ALÇÀRIA CREU<br />
DIÀMETRE<br />
Sud - est<br />
11,50 m respecte el marge superior.<br />
160 cm.<br />
450 m. aprox.<br />
4 m. 9,73 respecte al marge suprior.<br />
50,9 cm.<br />
PLANEJAMENT VIGENT<br />
PECULIARITATS<br />
VEGETACIÓ LLEGENDA<br />
Alzinar sureda empobrit i baix (4 – 5 m. d’alçària) Sòl molt <strong>de</strong>gradat per l’antic artigatge<br />
al fou sotmès.<br />
L’extrem <strong>de</strong> les fulles és mancat <strong>de</strong> clorofil·la i presenta color groc, que contrasta amb el<br />
verd fort <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong> la fulla. Aquest efecte fa que l’arbre <strong>de</strong>staqui sobre el fons verd<br />
grisenc <strong>de</strong>l suros, alzines i pins que l’envolten. És el pi amb la capçada més grossa <strong><strong>de</strong>ls</strong><br />
contors inmediats.<br />
Es <strong>de</strong>ia que tenia les fulles grogues perquè hi havia or colgat a la seva soca.<br />
Segurament que hi va haver persones que s’ho cregueren, perquè al seu vol hi ha forats<br />
que es <strong>de</strong>vien fer per comprovar-ho.<br />
VITALITAT HISTÒRIA<br />
Regular. La competència <strong>de</strong>l bosc és important.<br />
La causa <strong>de</strong>l doble color <strong>de</strong> les fulles <strong>de</strong>l Pi Florit, produïda per la manca <strong>de</strong> clorofil·la a<br />
les puntes, és, tal com apuntà en joaquim M. De Barnola el 1915, genètica. Els pins<br />
nascuts <strong>de</strong> pinyons provinents <strong>de</strong>l Pi Florit presenten també aquest caràcter (un 80%<br />
segons l’experiència <strong><strong>de</strong>ls</strong> Vivers Vallgorguina. Cap a 1980 els llenyataires netejaren el<br />
bosc i tallaren molts <strong>arbres</strong>, tot respectant el Pi Florit per la seva singularitat cromàtica.<br />
Més tard, gran part <strong>de</strong>l solell on es troba fou artigat i parcialment cobert <strong>de</strong> vinya.<br />
Actualment una pineda <strong>de</strong> pi pinyer amb pi bord és a punt <strong>de</strong> donar pas a un bosc<br />
d’alzines, estat <strong>de</strong> difícil consecució, donada la patent <strong>de</strong>gradació <strong>de</strong>l sòl. En diferents<br />
llocs <strong>de</strong>l poble i d’Olzinelles hi creixen altres exemplars tots ells sortits <strong>de</strong> pinyons <strong>de</strong>l Pi<br />
Florit.<br />
BIBLIOGRAFIA<br />
Els <strong>arbres</strong> monumentals i d’ anomenada <strong>de</strong> Vallgorguina. Edició 1991. (Associació Cultural Vallgorguina)<br />
NIVELL DE PROTECCIÓ CLASSIFICACIÓ<br />
Pi Florit 58<br />
PLÀ D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA<br />
MUNICIPAL<br />
2003