You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Aida Gala<br />
Astyr Doncel<br />
Eduardo Alcudia<br />
Laia Jiménez<br />
Silvia Ruz<br />
Geografia<br />
Fauna i flora- Espais Protegits- Parc Nacional del Teide-<br />
Orografia i Paisatge- Formació i extensió- <strong>Situació</strong><br />
i origen- Clima- Entrevista<br />
Projecte de Recerca<br />
Grup 2<br />
4tA
<strong>Situació</strong> geogràfica<br />
<strong>Situació</strong>, extensió, origen i formació
Introducció geogr0àfica<br />
<strong>Situació</strong><br />
L'illa està situada entre els paral·lels 28 ° i 29 ° N i<br />
els meridians 16 ° i 17 ° O.<br />
Es troba a una mica més de 300 km del continent<br />
africà, i a uns 1.000 km de la península Ibèrica.<br />
Una curiositat es que a la televisió<br />
sempre posen les Illes Canàries<br />
molt a prop de la península, i això<br />
avegades confon a les persones.
Com ja sabem hi<br />
han 7 illes.<br />
Tenerife es l'única<br />
amb forma<br />
triangular i esta<br />
situada al mig,<br />
junt a Gran<br />
Canaria. L’illa que<br />
mes a prop seu<br />
esta es la Gomera.
Extensió<br />
De forma triangular, Tenerife és l'illa més gran de l'arxipèlag canari, amb<br />
una superfície de 2.034,38 quilòmetres quadrats, i la que més longitud de<br />
costa té, amb 342 quilòmetres. A més a més, és la més alta: al seu centre<br />
s'alça el pic del Teide, que amb 3.718 metres sobre el nivell del mar és el<br />
punt més elevat de tot Espanya.<br />
Illa Extensió Població (2005)<br />
Tenerife 2.034 701.034<br />
La Gomera 370 18.285<br />
La Palma 708 78.800<br />
El Hierro 269 8.682<br />
Gran Canaria 1.560 730.622<br />
Lanzarote 846 96.781<br />
Fuerteventura 1.660 60.273<br />
CANARIES 7.447 1.588.710
Origen i formació<br />
Tenerife és una illa d'origen volcànic, la formació de la qual va<br />
començar a gestar-se al fons oceànic fa entre 20 i 50 milions<br />
d'anys.<br />
Segons una de les teories més acceptades actualment per la<br />
comunitat científica (teoria dels blocs aixecats), l'ascens de<br />
magma procedent del mantell terrestre es produeix en períodes<br />
d'activitat tectònica a partir de falles o fractures que existeixen<br />
al fons oceànic<br />
Esquema general de la formació de Tenerife:<br />
1.(20-50 m.a.) Erupcions de tipus fisural submarí.<br />
2.(7 m.a.) Sèrie basàltica antiga o sèrie I.<br />
3.(3 m.a.) Sèries recents II, III i IV. Edifici pre-carrerades.<br />
4.(800 mil anys) Esllavissades gravitacionals.<br />
5.Formació de les valls.
·Espais naturals protegits<br />
Pràcticament la meitat de l'illa<br />
(48,6%) es troba sota les diferents<br />
fórmules de protecció de la Xarxa<br />
Canària d'Espais Naturals Protegits.<br />
Dels 146 espais naturals recollits per<br />
aquesta xarxa, en el conjunt de<br />
l'arxipèlag, un total de 43 es troben a<br />
Tenerife, la qual es en la que mes en<br />
trobem.<br />
En tota la xarxa trobem 8 tipus de<br />
qualificacions de protecció diferents:<br />
·Parc Natural<br />
·Parc Nacional<br />
·Monument Nacional<br />
·Paisatge Protegit<br />
·Reserva Natural Integral<br />
·Reserva Natural Especial<br />
·Parc Rural<br />
·Lloc d'interès científic
Aquestes categories estan totes<br />
representades a Tenerife per:<br />
·A part del Parc Nacional del Teide, té el<br />
parc natural més gran de les Canàries:<br />
Corona Forestal<br />
·Dos parcs rurals: Anaga i Teno<br />
·Quatre reserves naturals integrals<br />
·Sis reserves naturals especials<br />
·Un total de catorze monuments naturals<br />
nou<br />
·Paisatges protegits<br />
·Sis llocs d'interès científic.
·TEIDE<br />
El Teide o , també anomenat, Pic del Teide és un volcà i una muntanya de Tenerife, Illes Canàries (28.27 N, 16.6 O). Amb una<br />
alçada de 3.719 m sobre el nivell del mar i amb aproximadament uns 7.000 m sobre el llit marí, és la muntanya més alta<br />
d'Espanya, la muntanya més alta de totes les illes atlàntiques i el tercer volcà més gran de la Terra.<br />
El nom Teide és una evolució castellana del nom originari Guanxe<br />
"Echeyde", anterior a la colonització castellana. Echeyde, a les llegendes<br />
Guanxes, era el nom donat al seu infern, on vivia una poderosa figura<br />
(Guayota) a mode de guardià de la porta d'aquest inframón.<br />
El dia 28 de juny de 2007, la UNESCO va decidir declarar al Parc Nacional<br />
del Teide Humanitat en la seva Convenció de Patrimoni Mundial de la<br />
UNESCO reunida en Christchurch, Nova Zelanda.
2.1 FASES DE LA FORMACIÓ DEL TEIDE<br />
La formació de la illa de Tenerife es igual a la de moltes de les altres illes oceàniques. Els inicis de la formació de la illa<br />
de Tenerife, es van produir a través de tres districtes estructurals (norest-suroest, noroest-surest y nort-sud) en el<br />
basament oceànic.<br />
A través d’aquestes fractures va començar les primeres erupcions submarines ja fa 10 milions de anys. Aquestes<br />
erupcions submarines van produir una acumulació de colades de lava que van elevar el conjunt desde el fons oceànic<br />
fins el nivell del mar.<br />
Aquest procés el podem dividir en cinc<br />
fases:<br />
·Primera etapa
·Segona etapa<br />
·Tercera etapa
·Quarta etapa<br />
·Cinquena Etapa
·Parc Nacional del Teide<br />
El Parc Nacional del Teide ocupa la zona mes alta de la<br />
illa de Tenerife i d’Espanya. Va ser declarat el 22 de<br />
gener de 1954 como Parc Nacional del Teide, es el mes<br />
gran i vell dels parcs nacionals de les Illes Canàries i un<br />
dels mes antics d’Espanya. En 1981 el parc va ser<br />
reclassificat y es va establir un règim jurídic especial. En<br />
1989, el Consell d’Europa va concedir al parc nacional el<br />
Diploma Europeu, en la seva màxima categoria. En 2002<br />
es va iniciar els tràmits per que la UNESCO el nombres<br />
Patrimoni de la Humanitat.<br />
En questa zona hi trobem el volcà del Teide amb 3.718 metres<br />
d’altitud. El alt de Guajara, el Llano Ucanca, las Set Canyades,<br />
La Fortaleza, los roques de García y Pic Vell formen el paisatge<br />
natural del parc.<br />
En el Parc Nacional del Teide hi trobem un total de 168 plantes<br />
superiors.
·Edifici central<br />
Les principals estructures de<br />
Tenerife, el complex Teide-Pico Viejo<br />
i el circ de Las Cañadas. Una altra<br />
formació vistosa són Los Azulejos. Al<br />
sud de La Caldera destaca la<br />
Montaña de Guajara.<br />
·Massissos<br />
El massís d'Anaga, a l'extrem nord-oriental de l'illa, té un<br />
perfil topogràfic irregular i escabrós on destaca la Cruz de<br />
Taborno, amb 1.024 metres. El massís de Teno es troba a<br />
l'extrem nord-occidental.<br />
Es tracta d'una zona d'estructures desmantellades i<br />
profunds barrancs que s'han originat per erosió. El massís<br />
d'Adeje és a l'extrem meridional de l'illa, i té com a<br />
exponent més gran el Roque del Conde, amb 1.001 metres<br />
d'altitud.<br />
·Dorsals<br />
La serralada dorsal o dorsal de Pedro Gil<br />
abasta des del començament de la Montaña<br />
de la Esperanza, a uns 750 metres d'altitud.<br />
La dorsal de Abeque està formada per una<br />
cadena de volcans que uneixen el massís de<br />
Teno amb l'edifici central insular Teide-Pico<br />
Viejo. La dorsal Sud o dorsal de Adeje està a<br />
l'empara de l'últim dels eixos estructurals.
·Barrancs<br />
Destaquen els barrancs de Ruiz, Fasnia i Güímar,<br />
Infierno i Erques, tots ells declarats espais naturals<br />
protegits per les institucions canàries.<br />
·Valls<br />
Les més importants són la vall de La<br />
Orotava i la de Güímar.<br />
·Costes<br />
67,14 quilòmetres de la costa de Tenerife el representen platges. . Al litoral<br />
septentrional són freqüents les platges de còdols o de sorra negra, mentre que a<br />
la vessant sud i sud-oest de l'illa predominen les platges amb sorres més fines i de<br />
tonalitats més clares.
-Faiar-Bruguerar (1.000-1.500 m): es tracta també d'un bosc,<br />
però en aquest cas més sec i pobre en espècies. Destaquen els<br />
Myrica faya, els brucs i els grèvols canaris.<br />
-Pineda (800-2.000 m): bosc de pins en formació oberta que es<br />
caracteritza per un augment de la insolació i per una uniformitat<br />
més petita a les temperatures diürnes-nocturnes i estacionals.<br />
·Flora i fauna<br />
L'accidentada orografia regnant modifica localment les<br />
condicions climàtiques generals, originant una gran varietat de<br />
microclimes. Concentra aquest patrimoni vegetal d'unes 140<br />
espècies exclusives.<br />
-Cardonal - tabaibal (0-700 m): aquest estrat es caracteritza per<br />
una forta insolació i escassetat precipitacions.<br />
-Boscos termòfils (200-600 m): aquest pis té un grau d'humitat i<br />
precipitacions més alt, i una insolació més petita.<br />
-Laurisilva (500-1.000 m): es tracta d'un bosc dens de grans<br />
arbres, hereus de la flora de l'Era Terciària, que creixen en<br />
zones d'abundants boires i pluges freqüents. Les espècies<br />
vegetals superiors que hi abunden són llorers, til·lers, arbres de<br />
la família de l'alvocater,Apollonias canariensis i d'altres de mida<br />
més petita, com la Canarina canariensis
Clima<br />
A Tenerife se la coneix internacionalment<br />
com "l'Illa de l'Eterna Primavera", gràcies<br />
sobretot als alisis, la humitat dels quals es<br />
condensa principalment a les zones de<br />
mitjanes del nord i nord-est insular, creant<br />
amplis mars de núvols que es disposen<br />
preferentment entre els 600 i els 1.800<br />
metres d'altura.<br />
Un altre factor que influeix en la suavitat del<br />
clima de les illes respecte del que per latitud<br />
els correspondria (desert del Sàhara), és el<br />
corrent marí fred de les Canàries, que<br />
refreda la temperatura de les aigües que<br />
banyen les costes i platges illenques<br />
respecte de l'ambiental. Finalment, també<br />
cal tenir en compte l'orografia de Tenerife.
A grans trets, el clima de Tenerife és moderat, temperat i molt suau en qualsevol estació de l'any. No<br />
hi ha períodes de fred però tampoc n'hi ha de calor asfixiant. Les temperatures mitjanes fluctuen<br />
entre els 17-18 °C a l'hivern i els 24-25 °C a l'estació estival.<br />
Evidentment, hi ha importants<br />
contrastos, com per exemple a<br />
l'hivern, quan és possible gaudir<br />
del sol a les zones de costa i alhora<br />
a 3.000 metres d'altura es veu la<br />
blanca estampa nevada del Teide,<br />
on neva cada any.
Temporal a les Illes Canàries<br />
La Agencia Estatal de Meteorologia ha explicat que el temporal que afecta a Canàries "no es una tormenta<br />
tropical", sino una borrasca "muy activa", amb aire inestable càlid que genera turmentes importants dins<br />
d’aquesta i que són las que generen pluja.<br />
Mes de 11.000 llars i empreses de Tenerife, El Hierro i<br />
La Gomera segueixen encara sense fluid elèctric com<br />
conseqüència del temporal que afecta a Canàries desde<br />
el fi de setmana, desprès de que se s'agüi restablert en<br />
mes de la meitat del 25.000 es van quedar sense llum.<br />
El temporal se'n va de Canàries. Desprès de<br />
dos dies complicats en els que la pluja i el<br />
vent han fet estrags en el archipielag, la<br />
Agencia Estatal de Meteorologia (Aemet)<br />
ha retirat la alerta per precipitacions en les<br />
illes, on nomes es mantindran les nubes i<br />
escasses pluges dèbils.
Entrevista a Jessica Moreno<br />
•Amb cuants anys vas vindre a Barcelona?<br />
-Amb 10<br />
•A quina illa vivies?<br />
-A Tenerife.<br />
•En quina part?<br />
-Santa Cruz<br />
•Vas sofrir algún canvi gran a causa del horari?<br />
-No, no ho vaig ni notar.<br />
•T’agradaven mes les platges d’alla o d’aquí?<br />
-Les d’allà, no se m’enganchava l’arena als peus.<br />
•El menjar es molt diferent d’aquí?<br />
-Es molt diferent. A mi m’agrada molt mes la d’allà.<br />
•Trobes a faltar les illes?<br />
-Si, moltissim i m’agradaria molt tornar-hi.<br />
•Hi ha allà alguna cosa especial que trobis a faltar?<br />
-La meva familia, i el Teide.<br />
•L’economia es molt diferent?<br />
-Es la mateixa.<br />
•Com va a aquí a Catalunya?<br />
-Molt be! Pero allà la gent es molt mes carinyosa.