Laugavegurinn, una visió íntima d'Islàndia - Centre Excursionista de ...

Arribant al punt on
un gran bloc molt
característic gairebé
talla la Faja. Venint
des de Cotatuero ja
estem al final; al
davant tenim Carriata,
i de seguida veurem
el camí de baixada
cap al fons de la vall.
12
MUNTANYA 889 06/2010
El descens de Carriata
Diumenge matinem i seguim l’horeta escassa que
ens falta per arribar a Carriata. Un altre circ impressionant
i d’una enorme bellesa, tot i que és inferior
en volum a Cotatuero. També aquí hi trobem fàcilment
el camí i comencem a davallar els 1.000 m
que ens separen de la casa Oliván. Tot seguit d’iniciar
el descens arribem a una bifurcació: per l’esquerra,
qui vulgui prescindir de les clavilles pot baixar
per un pendent molt fort fent un seguit de zigazagues.
Nosaltres escollim l’opció de les clavilles de
Salarons. Una primera tirada vertical, fàcil, una
curta caminada i un segon tram equipat, més
esglaonat i encara més senzill. A cap dels dos no hi
ha cable i tampoc no fa cap falta. A la nostra esquerra
veiem clarament la Fajeta, una estreta repisa
enfront de la vertical paret del Gallinero, que porta
als que han escollit baixar pel camí en pendent i on
modernament s’ha col·locat un cable passamans.
També, des d’aquest punt es pot arribar ràpidament
al proper cim del Tozal del Mallo (2.254 m),
que després, a la baixada de Carriata, ens servirà
tota l’estona de fotogènic teló de fons.
Seguim baixant fent amples giragonses. A la cota
1.750 m creuem el rierol que baixa per Carriata i a
l’esquerra veiem una desviació que aquest cop no
prenem. Es l’accés a la Faja Racún (o Racón), una
altra faixa a mitja alçada del Gallinero, quelcom
menys espectacular que la de Flores, i que també
porta a Cotatuero, però ja per sota de les seves clavilles,
i d’allà segueix encara més cap al circ final
d’Ordesa per les faixes Petazals i Canarellos. ¡Quants
racons interessants que té aquesta vall glacial!
En poc més d’una hora i mitja de descens passem
dels prats d’alta muntanya als trams intermedis d’avets
i grèvols, i finalment a l’ombrívol bosc de pins
que ens acosta a la cota 1.300 m. Arribem a la casa
Oliván i caminem els darrers quinze minuts carretera
amunt fins la Pradera. Aquí ens espera un segon
cotxe, perquè, per poder organitzar aquesta excursió
ens ha calgut venir amb dos vehicles. Divendres a la
tarda havíem quedat aquí mateix; havíem deixat un
dels cotxes i amb l’altre havíem anat a Nerín. Ara,
baixem cap a Torla i a les dues de la tarda del diumenge
estem a Broto menjant un saborós i econòmic
plat combinat. Marxem a Sarvisé, on prenem la
carretereta interior a Nerín per recuperar l’altre
automòbil i cap a casa.
Al llarg de totes dues excursions hem tingut la
gran fortuna de trobar-nos sols la major part del
temps. En arribar a la Faja a mitja tarda només ens
creuàvem amb els darrers excursionistes que s’afanyaven
para anar a baixar Cotatuero. I de dia, després
de la Faja, només coincidírem amb aïllats grupets
que anaven ascendint a poc a poc Carriata.
Aquesta solitud afavoreix que els encontres amb
fauna, tots dos cops, hagin estat molt abundants.
Marmotes a dojo en els pedregams a prop del refugi
i aïlladament al llarg de tot l’itinerari. Isards també
per tot arreu: a Fraucata i sobre tot a cinc o sis diferents
indrets al llarg de la gran volta a Cotatuero. I
també a Carriata, en grupets o parelles. Aquesta
riquesa faunística era el que faltava per completar
una excursió suau, poc perdedora i molt agradable
per uns racons d’un atractiu molt alt.
PIRINEUS
Tram superior de les
clavilles de Salerons
a Carriata; el més
vertical i sense cable.
¡O això... o la Fajeta!
La baixada pel bonic
circ de Carriata,
més avall, ja de les
clavilles, amb el Tozal
del Mallo de teló de
fons.
06/2010 MUNTANYA 889 13