Atenció a dones nigerianes víctimes de “trata” i ... - Àmbit Prevenció

També la Llei catalana destaca la necessitat d’avançar en la
identificació de bones praxis i l’elaboració de protocols de funcionament
per tal d’oferir aquest abordatge integral a les víctimes. En concret
s’afirma que les respostes al fenomen s’han de fer a partir de les
metodologies i les pràctiques que des de la societat civil i acadèmica i les
organitzacions feministes en especial han anat definint per mitjà de l'
experiència (art. 7 g).
La “trata” de persones és una activitat delictiva complexa, per la
multiplicitat de manifestacions i la varietat de les finalitats d’explotació
que pot perseguir. A nivell internacional existeixen diferents documents de
referència que precisen el concepte de “trata” d’ésser humans, els quals
són imprescindibles per comprendre què és la “trata” d’éssers humans
(trafficking in human beings) i distingir-la d’altres situacions, com el tràfic
il·lícit de persones (smuggling of migrants), que no necessàriament
pretenen una finalitat d’explotació de la persona.
A Espanya, la regulació penal sobre la” trata” de persones
(trafficking in human beings) amb finalitat d’explotació laboral i sexual es
troba recollida, respectivament, als arts. 313 i 318 bis 2 del Codi Penal,
sobra les rúbriques “Dels delictes contra els drets dels treballadors” i
“Delictes contra els drets dels ciutadans estrangers”. Tanmateix, aquesta
regulació no s’ajusta a les directrius de la Unió Europea ni al Protocol de
Palerm del 2000. Nacions Unides va establir en el Protocol de Palerm
(2000) que cada Estat membre ha de considerar la possibilitat de
cooperar amb organitzacions no governamentals, altres organitzacions i
demés sectors de la societat civil amb l’objectiu de dotar a la víctima de
“trata” de l’allotjament adequat; assessorament i informació, assistència
mèdica, psicològica i material; i oportunitats d’educació, feina i capacitació
(art. 6.3 del Protocol).
Certificació ISO 9001:2000
23