Núm. 4 Desembre 2012 - Revista Santvi.

SantVi on line
els amics al Centre.
P: Quan vàreu descobrir la vostra
faceta artística?
Toni: jo estudiava piano des dels
6 anys. De fet, ja tenia una part
meva que era artística. I en Xasqui
tocava a casa.
Xasqui: a més, al Centre hi havia
un piano al fossar per als músics.
Ens agradava tocar-lo. A nivell
acadèmic estudiàvem a Sabadell
però ens anàvem a examinar al
Liceu.
P: - A més d’Els pastorets, què
més hi heu fet al Centre? En
quines altres obres o muntatges
heu participat?
Toni: durant 25 anys hem
participat molt activament al
Teatre. “M’enganxaven” a totes
les obres com a actor o per fer
cançons… Recordo que, en aquella
època, teníem un grupet que feia
les músiques i les cançons de les
obres. Tocàvem a totes les obres i
en directe. Es deia King Size (nom
que venia dels paquets de tabac).
Els dissabtes a la tarda assajàvem
a la sala de
maquillatge..
P: La vostra
història al
Centre i a
La Creu Alta
és gairebé
de llegenda.
Autors
musicals
d’una
sardana,
nomenats
Tallarets
d’Honor,
Revista SantVi - desembre 2012 -pàg.9
èxits espectaculars en l’àmbit
teatral com Peter Pan i, a més, en
Toni va assolir un cert èxit com a
cantant. Explica’ns l’experiència
de fer el salt al gran públic com a
cantant professional.
Toni i Xasqui: vam estar 10 anys
assajant amb el grup “Toni Ten i
amics” des de 1982 fins a l’any
92. Ens vam comprar 2 teclats
iguals, un per a cada germà…
Vàrem arribar a fer una gira per
tot Catalunya amb la Generalitat
i vam fer 2 àlbums amb les
discogràfiques Max Music i Picap. I
mentre, continuàvem col·laborant
en gairebé totes les obres que es
representaven al Centre.
P: Normalment, quan s’assoleix
l’èxit hi ha molta més gent que es
fixa en els protagonistes. Us han
vingut a buscar d’altres teatres de
Sabadell per col·laborar?
Toni: sí, del Teatre del Sol. Hem
posat música alguna vegada en
obres que han fet ells però res
més. Alguna vegada ens han “tirat
els tejos” però nosaltres som del
St. Vicenç.
PARLEM amb
Xasqui: el Centre és la nostra
segona casa. Hi hem passat la
infància, l’adolescència. També
vàrem participar en el grup
d’esplai, es feien moltes sortides
i estava molt lligat amb el teatre.
Era un grup de gent únic.
“repartíem material
de tapisseria amb una
furgoneta i, a estones,
fèiem gravacions
amb una taula de so
que teníem en una
habitació de casa”
P: Quan comença la vostra vida de
productors musicals?
Toni i Xasqui: ens hi vam posar
sense saber-ho, com aquell qui
diu. Això comença sense adonarte’n.
Al principi teníem una taula
de so en una habitació de casa. La
vam comprar per gravar la nostra
pròpia música. Però la gent ens va
començar a demanar coses. De