enllaç - Institut d'Estudis Penedesencs

2011
18
COL·LABORACIONS
Lluís Eroles i Benabarre
El poble català va ser un periòdic que informava de la vida als camps. Estava redactat per
catalans i imprès a París, lloc on hi havia també l’administració i el centre de distribució. De les
seves pàgines transcrivim les primeres notícies que hi dóna Joan Noguera:
Fa tres mesos que hem passat la frontera . I en aquesta commemoració comença a tenir
realitat la idea que al llarg dels dies i les setmanes viscudes als sorrals de Saint Cyprien,
Argelés i Barcarés s’ha anat dibuixant i prenent forma: la creació d’un camp de catalans,
d’un lloc on, malgrat continuar essent un camp de concentració, hom pugui pensar lliurement
en Catalunya, en l’esdevenidor de la Pàtria i, ensems, junt amb companys tots ells
catalans, constituir lluny de la nostra Nació l’agrupament de voluntats que faci, el dia de
demà, el fet predominant del recobrament de la Catalunya lliure .
I aquest pensament té realitat en el Camp número 3 d’Agde, camp que durant tres mesos
és Camp de Catalans . . .
En un exemplar del mes de novembre hi podem trobar un ampli resum de les activitats
que es portaren a terme a Agde i que els mateixos responsables de la gestió concentraccionària de
Saint Cyprien volien que es repetís en altres camps del Rosselló, i en concret allí.
[...] enmig de l’aglomeració natural, un comandant francès gambava pel mig de la nostra
expedició (era un grup que havia retornat de la verema i ara havia estat conduït al camp
de Saint Cyprien en comptes d’Agde), reclamant “los artísticos”, tot cercant cares conegudes
entre nosaltres .
Arribà a posar-se en contacte amb els qui a Agde havia conegut treballant desinteressadament
per procurar que les activitats artístiques esmorteïssin en el possible l’enyorament, i
ens féu entrar a les barraques on sabia que ens trobaria, si no a tots, aquells que poguéssim
informar-lo sobre la manera de reorganitzar altra vegada a Saint Cyprien allò tan nostre
que els havia captivat quan ho havien vist a Agde .
Com a font d’informació del notable impuls que els dirigents catalans van aconseguir
donar a la població reclosa, i a l’ensem projectar-ho fora, l’edició d’aquest diari i la seva distribució
té un valor històricament molt valuós.
Vegem-ne encara alguns altres aspectes ressenyats:
La primera actuació de la Massa Coral es produí al cap de pocs dies de la nostra arribada
al camp, amb motiu de la visita del general de la Sisena Regió Militar francesa, a qui
sorprengueren en entrar [...] les notes vibrants de la Marsellesa [...].
[...] entre els castellers n’hi ha que passen la quarantena . Resolts i segurs, munten un
castell de 4 per 6, un 3 per 6, un pilar de 4 i altres dos pilars movibles de 4 amb una
bandereta francesa a cada cim [...].
[...] els dansaires han pogut presentar-se aquest matí acompanyats de la seva parella gràcies
a l’aixecament circumstancial de la interdicció severa que hi ha per alternar els homes i
les dones dels camps de Saint Cyprien . La veu de la tenora recull la sang al cor i encén les
galtes . Els primers compassos netegen els rostres de mirades desviades . El ritme del Galop
de Cortesia s’imposa . Les inclinacions de correcció perfecta palesen el culte d’un poble educat
pels bons costums [...]