Carrer de Joan Ponç

Joan Brossa, 1950.
1. El text fou publicat
després, en traducció
castellana, a Añafil 2.
Madrid: Huerga y Fierro,
1995, p. 91-93. En català no
ha estat tornat a publicar,
fora del pròleg al catàleg
de la Galeria Gènesis, s/n.
L’any 1988, Joan Brossa acabava el text “Quaranta-dos anys després”,
escrit per al catàleg d’una exposició de Joan Ponç a la Galeria Gènesis,
de la manera següent: “fer reviure unes flamarades exemplars que
avui resulten urgents perquè som dins una moda on les esquerdes són
moltes i la badoqueria es té per un cristall puríssim”. 1 Rescatem avui
aquestes paraules del poeta per donar entrada a un llibre que recopila
un gran nombre de textos brossians al voltant del pintor Joan Ponç. La
nostra intenció seria la de fer reviure la flamarada de l’amistat Joan
Brossa-Joan Ponç i els seus fruits, especialment al voltant dels anys
de “l’incendi” Dau al Set.
El títol del llibre, també li hem manllevat a Brossa. A “Dinosaure”,
una prosa de 1949 de caràcter surrealista, entremig d’accions que el
lector ha de realitzar i de descripcions desconnectades, trobem una
enumeració de carrers:
Carrer de Cuscuta. Carrer de la Mina vertical. Carrer del Nap fi. Carrer
del Galliner movible. Carrer del Marro. Carrer de Joan Ponç. Carrer de
l’Ànec salvatge. Carrer de l’Eix partit. Passatge de la Mitja clau. Plaça de
les Catàstrofes marines. Carrer de la Direcció de la fletxa. Carrer dels
Passafaves. Carrer de la Sotbatuda. Carrer del Dissabte.
Dins d’un nomenclàtor tan inversemblant, Joan Ponç és situat
entre el marro i l’ànec salvatge, en un itinerari incomprensible que ens
acondueix al dissabte, que podríem interpretar com el “sàbat”, reunió
nocturna per homenatjar el diable, en el mateix sentit que apareixia al
text “La presència forta”, que servia de presentació a la revista Algol:
Deixeu que el maligne us devori amb els ulls, eixit bruscament del mar, per
tal que la seva faç, d’una sentor violeta, resplendeix com mai cap porcellana
no ha aconseguit. Arrenglerats inconscientment, com si es pongués algun
astre, al peu del seu casinyol de fusta, us invitem, després de proferir els més
bells noms de dones, a cridar amb eterna gaubança: Dissabte! Dissabte!
Com a l’itinerari màgic brossià, el llibre que teniu a les mans pretén
ser una ruta pels productes creatius que deixaren la relació entre el
poeta i el pintor. Una descoberta pel teixit espès de les correspondències
entre textos i pintures que la crítica ha destacat sovint.
20 CARRER DE JOAN PONÇ CARRER DE JOAN PONÇ 21