E - Fundació Lluís Carulla

e escriptors catalans jocfioraiistas, si qu'alara se
pòt parlar de "somi". Simplament per qu'an per
encastre doas situacions istorícas tan desacordadas
como se pòsca imaginar. França es dins lo
moment del Segond Empèri, sa recreacion de
1789 es pas luèncha, son nacionalisme unanim
regna dins l'expansion coloniala coma dins l'opinion
interna, lo centralisme autoritari es pas mai
contestat per l'oposicion republicana que per la
tradicion reialista, e segurament pas pels tenents
del regim bonapartista. Espanha, al contra, es en
plena descasença coloniala, crisi dinàstica e inestabilitat
governamentala. Lo segle al miègjorn de
las Corbièiras va cap a la Republicà de Pi i Margall
e a /'"Adéu Espanya" de Maragall. Al nord,
va cap a la liquidacion de la butada federalista comunarda
de 1871 e a la Tresena Republicà, ipèrnacionalista,
imperialista, centralisatriz absoluda
e enemiga ferotja de tota diferència lingüística
interna. Lo totalitarisme estatal espanhòl es a las
esperras, lo francès peta de santat e de joventut.
Atal, l'amistat occitanò-catalana pòt congrear pas
qu'una utopia acronica coma l'òda europeista
que Mistral adreiça a sos amics catalans, magnifica
que magnifica, e pas res de pràctic ni de socialament
existent. !\Aistral de verai, pas son que
subre aquel tema, mas subre tot lo destin de sa
"Causa", parlarà a la fin de sa vida de "pantais",
valent-a-dire "somi".
Quand, dins las annadas 30 del XXen, los occitanistas
e qualques grands catalanistas ensajaràn
de dessenhar de projectes de relacions
concretes, lo desequilibri es pas abolit. Res a pas
cambiat dins las estructuras administratives e
tanpauc mentalas de l'Estat francès, ges de movement
d'opinion publica i porta pas las esperances
dels pobles minoritaris, e la longa campanha
repressiva de l'escòla a ja capitat de far
recular seriosament l'uxs oral de la lenga d'òc. En
de mai, Occitània acaba de perdre, dins lo feno­
8 - ^SOMI 0 POSSIBILITAT? Robert Lafont
men de pro longa durada que sonàrem "colonialisme
interior", la borgesià capitalista qu'avià
sostengut son industrializacion de la primièra
part del XIXen e ara, en exportant sos capitals e
en se fondent dins lo mercat nacional francès, inicia
ela meteissa lo procés de desindustrializacion
e d'alienacion. Catalonha ela a començat lo
procés d'istòria que la mena a la recuperacion
lingüística e a la primiàira autonomia. Se cal pas
esperar a mai qu'a de frairetats literàrias, una recepcion
d'occitanistas pel president Macià, un
quasèrn bèl de /'Amic de les Arts e una colleccion
de la revista OC. E a un cert moment de vigor del
catalanisme (1934), una denóncia del "somi occitan
" de part d'intellectuals barcelonins.
Sus aquò, la Guerra Civila espanhòla. lo Conflicte
mondial e quaranta ans de franquisme...
La situacion d'ara es tan diferenta d'aqueles referéncias
de passat recent o de passat pus luènh,
qu'òm se pòt demandar se son pas los enjòcs de
1204 que tornan parèisser al doble orizont.
Los elements del quadre d'epòca me semblen
que son quatre.
D'en primièr: una anàlisi pro espandida despuéi
qualques annadas, mai que mai dins los mitans
de pensada neò-capltallsta, ditz que l'Estatnacion
de tipe francès n'es a córrer sa darriàra
escorsa. De fach, degun negarà pas que la decision
que comanda mercat e produccion escapét a
son encastre territorial e a sa presa direccionala
dins los ans setanta e oitanta. Es ara devenguda
internacionala e passa per la ret borsièira: los ministeris
estatals ne son que de gerents parcials,
responsables essencialament del tust entre la
pression externa e la resistència de la societat nacionala.
Mas son gaireben sempre obligats de
decidir en favor de la primiàira. Aquò se vei pro