ens abril 04.qxd - Ajuntament de Sant Pol de Mar

ens / abril 04 /
38
L’Ariel i la Maria
Fotografia: L'Ariel i la Maria al seu pis de l'Hotel. L’Ernesto estava dormint.
L'Ariel i la Maria són argentins i quan van deixar el seu país no esperaven acabar vivint a Catalunya.
Van aterrar a Galícia amb el seu fill d'un any, allà hi tenien família, volien buscar feina i començar una nova
vida. Però l'experiència no va resultar com havien planejat i van decidir marxar cap a un lloc més càlid. La
Maria havia estat a Barcelona de més joveneta i s'havia emportat un bon record, d'una societat molt inquieta
i creativa. Van decidir anar cap allà. Però una vegada a Barcelona es van trobar amb una ciutat molt canviada,
més agressiva i difícil per bellugar-s'hi amb un nen. Els aconsellen anar al Maresme, on és més fàcil
començar, trobar feina, conèixer gent. Agafen el tren direcció Blanes, carregats amb el nen, les maletes... A
cada poble que passen pensen: "baixem aquí?", però no es decideixen per cap. Finalment arriben a Lloret,
no els agrada i decideixen tornar. Quan passen per Sant Pol els sembla un poble diferent de la resta i, una
mica per casualitat, una mica per cansament, decideixen baixar a provar sort. Mentre l'Ariel va a preguntar
la Maria s'espera amb el nen a la plaça de l'estació, el carrer està molt tranquil, fa bon temps, sent música
que li sona familiar en un pis proper... "Recordo que m'hi vaig sentir a gust, vaig pensar que hi estaríem bé".
Però trobar pis a Sant Pol no els va resultar gens fàcil, tampoc trobar feina, van haver de passar
problemes econòmics, treballar moltes hores en feines de temporada... "La nostra família ens donava només
uns mesos aquí". Tampoc tenien a ningú. "Al principi vam trobar la gent molt recelosa, ens sentíem molt sols,
però d'un dia a l'altre veus que aquells que et miraven amb recel s'obren i ara tenim molt bones amistats,
gent que ens ha ajudat molt". Els veïns són la seva família, els donen un cop de mà amb el nen, l'Ernesto.
"Ell ens ha obert moltes portes". Encara que troben a faltar l'oferta cultural que hi hauria en una ciutat, s'han
acostumat a la vida de poble i Barcelona els agobia. Ara se senten bé a Sant Pol, cada dia coneixen més
gent, tenen feina estable, l'Ariel toca amb el Brasil Cat, la Maria balla, també va a classes de català... i mentre
escrivíem aquestes ratlles acaben de ser pares d'una nena, la Paloma.