Atès que les exposicions individuals que marcaren fites prou significatives en <strong>la</strong> trajectòria artística de Ricart, potser caldria preguntar-se per què centrar l’atenció en <strong>la</strong> tercera de 1923-1924. En primer lloc, perquè ha estat ignorada, quan no confosa, en les dues monografies més voluminoses i conegudes de l’obra de l’artista. Així, Maria Rosa P<strong>la</strong>nas, a Enric-Cristòfol Ricart..., de dues exposicions en fa una i junta dues pintures per crear-ne una de nova: «1923-1924. Del 22 de desembre al 5 de gener. «Exposició d’uns <strong>quants</strong> gravats a <strong>la</strong> <strong>fusta</strong> de E. C. Ricart» (Exposició inaugural Noves Galeries Dalmau). Barcelona - Galeries Dalmau. Gravats. Pintures: «Pollets, Natura morta» (de <strong>la</strong> magrana). «Natura morta» (del mirall anglès). Individual» 6 . En realitat, l’Exposició inaugural (del nou local) de les Galeries Dalmau al Passeig de Gràcia se celebrà amb anterioritat a <strong>la</strong> individual de Ricart, inaugurant-se el 10 de desembre, amb <strong>la</strong> participació de 46 artistes 7 . Ricart aportà dos olis de recent factura, Pollets al sol i Natura morta (de <strong>la</strong> magrana engrunada), segons constància escrita pel mateix Ricart 8 . Maria Lluïsa Borràs, a Enric C. Ricart de <strong>la</strong> pintura al gravat... s’oblidà de l’Exposició d’uns <strong>quants</strong> gravats a <strong>la</strong> <strong>fusta</strong>... i afegí un oli, Natura morta (del mirall anglès), a l’Exposició inaugural 9 , que Ricart es reservà per a <strong>la</strong> seva mostra individual. I, en segon lloc, perquè Ricart, en el<strong>la</strong>, apostà fermament per <strong>la</strong> xilografia i pel gravat d’autor, aportant una nova manera d’entendre el gravat, inèdita fins l<strong>la</strong>vors a Catalunya i l’estat espanyol. La producció xilogràfica de l’estiu-tardor de 1923 Les estades d’Enric-Cristòfol Ricart a París, entre 1920 i 1924, el refermaren com a gravador a <strong>la</strong> vegada que li obriren nous camins. L’hivern de 1923 tingué un bon encàrrec de l’editor i gravador suís François-Louis Schmied, establert a París, consistent en una sèrie de natures mortes que titulà Peix, Fruita, i Pel i ploma, dels que se n’estamparen a França quatre exemp<strong>la</strong>rs de cada una i foren els primers gravats de tiratge limitat i numerat que féu Ricart. Gravà, a París, les dues primeres fustes, que eren les més grans de mides (19,5 x 25 cm) en què havia trebal<strong>la</strong>t fins l<strong>la</strong>vors, i <strong>la</strong> tercera l’enllestí a Vi<strong>la</strong>nova. De fet, aquests no eren els primers gravats que feia desconnectats d’una obra literària o d’un encàrrec amb imposicions, però sí que eren el primers on certificava un tiratge i donava un número d’estampació als exemp<strong>la</strong>rs. Aquesta pràctica, que era força habitual a París, aquí era totalment nova, i Ricart veié, davant seu, obert un camí ple de possibilitats: el de les estampes d’inspiració pròpia de tiratge limitat i numerat. Havia tornat de París amb moltes idees que li bullien al cap i tenia el desig i <strong>la</strong> necessitat imperiosa de gravar i experimentar nous procediments. Per començar, 2 de 26
Natura morta. Fruita, 1923 Xilografia a testa, 19,5 x 25 cm Signat : E-C Ricart 1923 (i. d.) 3/4 (i. e.) (tinta) Ajuntament de Vi<strong>la</strong>nova i <strong>la</strong> Geltrú. Dip. Biblioteca Museu Víctor Ba<strong>la</strong>guer. Natura morta. Peix, 1923 Xilografia a testa, 19,5 x 25 cm Signat: E-C Ricart 1923 (i. d.) 3/4 (i. e.) (tinta) Ajuntament de Vi<strong>la</strong>nova i <strong>la</strong> Geltrú. Dip. Biblioteca Museu Víctor Ba<strong>la</strong>guer. 3 de 26
Change language