descarrega - Cristianisme i Justícia

és quelcom que no es pot veure ni abraçar,
és quelcom subjectiu i poètic, la metàfora
perfecta per a parlar de Déu. Per
altra banda justifica l’ús de cançons populars
com un canvi de registre idiomàtic,
una aproximació cultural del
Transcendent al jovent d’avui. Tot i que
Maite López es refereix, bàsicament, a
grups o cantautors de rock cristià com
Migueli, Brotes de olivo, Alborada,
Raízes, Kairoi, Arass, 70X7 i tants d’altres,
la seva reflexió també es pot aplicar
a grups de rock no cristians que ofereixen
cançons amb un doble sentit
entre línies que ens pertoca a nosaltres
explicitar com diu en César Marcos. Cal
recordar que també hi ha grups consagrats
del rock que tenen arrels cristianes
o en són molt propers com Luis Guerra
o els mateixos U2, el líder dels quals, en
Bono, té frases com les següents:
“El sadomasoquisme no és tabú en
el món del Rock’n’Roll però l’espiritualitat
sí que ho és” (1995).
“Totes les nostres cançons parlen de
Déu o de les dones, i sovint barregem
les dues coses”.
“No sé gaire de religió però sóc cristià”
(1982).
“Totes les millors cançons són coescrites
amb Déu!” (1987)...
9