SERVEIS - Ajuntament de Sant Julià del Llor i Bonmatí

OPINIÓ
La núvia de can Biel (*)
Conten que un dels antics hereus de la masia de can
Biel d’Anglès es va casar amb una pubilla molt rica,
i per celebrar-ho van fer un gran convit de noces, al
qual hi van concórrer els propietaris i hereus més rics
dels voltants.
Després del dinar es donaren a fer ballades i, com
era consuetud, s’organitzaren alguns jocs de passa-
temps. Com a divertiment preferit s’escollí el jugar a
l’acuit i amagar, perquè tothom tenia l’afany d’atra-
par la núvia i fer-la quedar per llavor. Ella, per la seva
banda, tenia gran interès en amagar-se bé perquè no
la trobés ningú. I sense que ningú no se n’adonés,
pujà escales amunt, fins a les golfes de la casa i es
va amagar ficant-se dins d’una caixa de núvia vella
que hi va trobar. Per més dissort, la caixa tancava de
manera que de dins no es podia obrir i la pobre núvia
restà presonera. Ja podia cridar ous a vendre, que de
tant amunt ningú no la sentia.
A baix, tot era cercar la núvia per tots els racons de la
casa i, és clar, enlloc del món no la trobaren. A ningú
no se li va ocórrer de mirar l’estança de la torratxa
dels mals endreços. A la fi, vençuts, els convidats, es
van posar a cridar i dir a la núvia que podia sortir de
l’amagatall que el joc era acabat, però res, la núvia
no compareixia. Aviat l’alegria es trasmudà en tristor i
tothom corria adelerat cercant per tot arreu, més totes
les recerques foren endebades. Així varen passar
unes quantes hores i la núvia no aparegué. A la fi,
tothom se’n tornà a casa seva, pensant que si uns
lladregots l’haurien robada per demanar un rescat... o
que s’hauria tirat daltabaix d’un estimball d’allí prop i
el Ter se l’hauria emportada. En fi, comentaris no en
vulgueu més...
Fins que passats molts anys, un dia, per atzar, van
obrir la caixa de les golfes i van trobar la pobre núvia,
de la qual no en restaven sinó els ossos i les joies.
De tota aquesta història jo no en sabia res, fins que
me n’he assabentat perquè l’he llegida en un llibre
d’en Joan Amades, el que fou un gran investigador
del folklore de Catalunya.
(*) Extret del llibre “Anglès - Notes històriques” del Dr.
Ramon Vinyes.
35