Memòria 2010 - Fundació Ernest Lluch

ARGUMENTARI
Després d’anys de bonança la recessió ha posat contra les cordes a desenes de municipis catalans.
Almenys 314 consistoris, un terç del total, ja van presentar números vermells el 2008, segons les
liquidacions dels pressupostos d'aquest any que ha publicat el Ministeri d'Economia. D'aquests, 33 van
haver de demanar la tutela de la Generalitat per fer front al seu elevat endeutament, encara que la llista
de localitats que han de seguir els plans d'estabilitat de l'Executiu va seguir engrossint el 2009. Les
receptes que apliquen són doloroses: congelar inversions, ajornar pagaments, reduir plantilles i renegociar
el seu deute. Entre 1995 i 2007 els pressupostos municipals van augmentar gràcies a la pròspera
recaptació per llicències d'obres i impostos com el de plusvàlues i el de construccions. Els ajuntaments
van elevar les seves inversions, però també la seva despesa corrent: van crear societats municipals i
incrementar les seves plantilles. Alhora, cada inversió suposava més despesa corrent. La dràstica caiguda
dels ingressos de la construcció i la baixada de les transferències del Govern central, la seva principal font
de finançament, va acabar per trencar les costures d’aquesta dinàmica. I avui no hi ha diners per a tot.
D’altra banda, existeix igualment la convicció generalitzada que els ajuntaments, que són l’administració
més propera al ciutadà, haurien de poder exercir un paper d’atenció de les primeres necessitats
públiques, de manera àmplia i suficient, i que aquest paper de primera línia s’hauria de poder exercir de
manera eficaç, és a dir, amb una estreta coordinació amb les altres administracions, amb una ordenació i
gestió pròpies, amb unes funcions ben definides i amb els recursos necessaris. Les administracions
locals, històricament, no han disposat competencialment d'instruments específics amb capacitat d'incidir
de manera decisiva sobre el seu desenvolupament econòmic. Tot i així, en les darreres dues dècades
s’ha observat la mobilització local en favor d'un desenvolupament sostenible des del punt de vista
ambiental , cultural , social i econòmic, donat que aquest s’ha identificat com una exigència local i
ciutadana d’actuació pública municipal. La crisi de les hisendes locals exigirà ara que el desenvolupament
econòmic es vertebri des de la màxima eficiència a partir de la definició acurada i realista de models
territorials que l’han d’orientar i des de la millora en l'organització dels propis territoris per assolir aquests
models eficients de desenvolupament
La present Jornada sobre Municipis està promoguda per la Fundació Ernest Lluch i per Nou Cicle amb
la voluntat d’oferir un marc anual de reflexió sobre els problemes que afecten a l’àmbit local, és a dir, a les
administracions pròpies dels pobles i ciutats concrets. El títol de la jornada “Finançament municipal i
desenvolupament local” obeeix a la voluntat d’impulsar una anàlisi del marc polític i administratiu en què
es mouen els ajuntaments en aquest context de crisi, de les seves capacitats i de les seves limitacions, i
de les maneres d’evitar una divergència creixent entre abast competencial i disponibilitat de recursos.
49