Setembre 2008 - Jesús - Diputació de Tarragona

El Convent franciscà del
Dolç Nom de Jesús. Tortosa
L'Illa dels Genovesos. L'Illa de Sant Bernabé
Els genovesos tenen un lloc realçat en
la història de Tortosa. En la seva
reconquesta Ramon Berenguer IV va
buscar l'aliança de la seva República i en
1149 posseïda la ciutat els donà la tercera
part de la conquesta. El Cònsol i
Regidors de la República cediren en
1150 al Capítol de la Catedral de sant
Llorens de Génova l'lla que per aquest
motiu és coneguda com Illa dels Genovesòs.
El Capítol de la Catedral de la República
la vengué el 19 d'abril de 1289 al
Bisbe de Tortosa, en moneda genovesa,
per 625 lliures. En les escritures de la
Partida de Génova de l'arxiu capitular al
mencionar l'illa es fa referència a la
"partida de Génova" i es mencionava "in
parochia de Génova"; se la localitza
"ante civitatem Dertusae in flumine
Iberi". Cal pensar que parla d'una illa
bastant extensa, situada davant Tortosa
i, com a illa envoltada pels dos braços
del riu que li marquen el seu perímetre:
desapareguts, avui no tenim més
constància. Podia ser Ferreries, Jesús…,
tocaria Roquetes… Tot s'ha dit.
Si seria diferent de Illa de Sant
Bernabé, no se sap. Les seves notícies
també són poques. En l'obra, lloada per
la Real Acadèmia de la Història per la
seva selecció de notícies i pel bon criteri
amb què s'exposen, la Història Manuscrita
de Tortosa escrita pel canonge
Antonio Cortés, dipositada el 22
d'octubre de 1747 en aquesta Real
Acadèmia, s'exposa al tractar de la
fundació de la ciutat: "era mucho mayor
de lo que es hoy su población, pues
pasaba el río a media hora de distancia;
porque el convento de Jesús, de PP. de
San Francisco, se fundó en la isla de san
Bernabé (donde había una ermita dedicada
a este santo) y a la cual isla ceñía el
río en dos brazos". L'autor no ha escrit
res més, com se li va demanar des de la
mateixa institució; d'haver-ho fet la seva
informació seria molt valuosa.
Se sap que l'any 1346 l'Arcedià Major
de la catedral, Guillem de Sant Miniato,
va fer construir, en un camp de la seva
propietat, una ermita dedicada a sant
Bernabé. La va dotar perquè cada dia se
celebrés en ella una missa, benefici que
es va reservar el Capítol catedral. En
l'any 1440 la devoció a sant Francesc va
moure al Capítol i, d'acord amb el Bisbe,
va cedir la casa i la capella perquè es
tingués en ella l'Observància Regular:
dos frares del convent de Tortosa es van
fer càrrec de la cessió.
Dos altres frares vinguts d'Itàlia se'ls
van unir; el P. Matheu d'Agrigent al que
acompanyà el P. Mestre. Els dos
deixebles de sant Bernardí de Siena
(1380-1444), Franciscà observant que
inicià i propagà per tota Itàlia la devoció
al Dolç Nom de Jesús. L'anagrama JHS
(Jesus Hominum Salvator = Jesús el
Salvador dels homes), amb la creu a dalt
i a baix els tres claus, presidia tota la seva
predicació. El seu ressò fou molt popular.
El papa Eugeni IV (1383-1447) va
fer perpètua la festa del Nom de Jesús,
en 1538, aprovant la seva pastoral.
Per tot Catalunya el P. Matheu, amb
qualitats de predicador com el seu mestre,
fixà la devoció: el llindar de no poques
cases posaven els amos l'anagrama.
Fundà convents: El 1427 posaren la primera
pedra del de Barcelona, el 1428 en
València, en Jesús de Tortosa el 1429, el
de Balaguer el 1443, en Lleida el 1444,…
i altres, tots de l'Observància Regular i
amb una mateixa invocació del Dolç
Nom de Jesús (síntesi-compendi del
Misteri de la nostra Salvació), la fe en la
Concepció Immaculada de Maria, la
devoció per l'evangèlica vida de
Francesc i el respecte per la Terra Santa
on visqué Jesús. A grans trets són els
exponents de l'espiritualitat franciscana
importats a nostra terra.
Tenim avui el convent de 1737. En el
passeig de la Immaculada, abans pati del
Col.legi del mateix nom, que en el temps
fou hort del convent, en la seva paret hi
ha una làpida que traduïda diu: "Està
aquí baix la pedra d'aquest convent, primera
pedra situada el 26 de juliol de
1737". Convent amb una cabuda per a
40 frares: un progrés, en 300 anys, dels
primers quatre frares de 1429. Un
fenomen paregut al d'Itàlia: de 150
Observants van passar a més de 4.000 i
els convents fundats i reformats passaven
dels 300, obra de sant Bernardí. Per a
nosaltres són també avui efectes del
convent: la població causada per la seva
presència, el poble de Jesús; el canvi en
Parròquia
la toponímia (en la guerra dels francesos
de 1708 ja parlen del "convent de Jesús
i barranc del mateix nom"); el mateix
claustre típicament franciscà, restaurat
per l'EMD; i l'església del Convent, avui
parròquia de Jesús, del poble i del seu
titular: el Nom del Senyor Jesús. La seva
figura presideix l'altar major.
Històricament, humana i religiosament
hem entrat en l'església. De tres
naus. Arcs i volta de mig punt. Baix la
gran cúpula creua la nau central altra nau
d'idèntica amplada, fent com un
transepte. Cúpula i petxines el coronen.
Exhibeixen un art, en el que a part el
sentit evangèlic de pobresa usat en els
seus materials, expressa, en gust i en
esperit dintre del barroc, un autèntic art
religiós fruit de l'esperit observant
franciscà de l'època. Aquest s'ha vist ja
acabat en la decoració de l'absis. Donen
la tònica del què hauria de ser l'ambient
interior del temple.
Queden els altars laterals. No sabem
les mans dels artistes, tampoc si van ser
el mateixos frares vinguts o inspirats per
la Itàlia. La seva composició sempre
d'acord amb el seu titular ho demanen.
Són d'època encara que malmesos ara
per la humitat i escàs o defectuós
manteniment. A l'encant dels absis
s'ajunta el conjunt de retaules que omplin
amb la seva estètica les parets que
envolten els fidels. Donen l'ambient.
Eleva el seu esperit.
Ulls que l'espiritualitat franciscana
posa en el missatge dels àngels de les
petxines de la cúpula. El primer,
l'anagrama JHS, recorda que "des de la
sortida del sol fins a la posta, aquesta
religió sempre lloa el Nom de Jesús".
Després ens diu, en l'anagrama de la
Mare de Déu, que "els fills d'aquesta
religió han dit sempre que Maria és
Immaculada". Continua l'escut de les
cinc ferides dient, "les ferides del Senyor
Jesús aquesta religió les viu en el cos del
seu pare". Per últim, l'escut de Terra
Santa, fixa que "la terra a cuidar per
aquesta religió és la Terra Santa". Tot ho
demanava sant Francesc als seus frares.
Mn. Vicent Albiol,
President de la Comissió d'Art
del Bisbat de Tortosa
– 21 –