Maria i Josep Cahelles, dos germans centenaris - Revista Sió

▼
L'ENTREVISTA
la fi lla petita van haver de marxar
d’Agramunt com gairebé tothom. Primera
cap a les Puelles, i al cap d’uns
dies a Butsènit amb uns familiars.
Amb els bombardejos els enderrocaren
la casa; en tornar a Agramunt no
hi van trobar res, tan sols van poder
salvar un matalàs i encara perquè
una veïna els el va guardar. Sense res
per menjar van anar passant com van
poder. Una menja habitual d’aquella
temporada va ser la carabassa; diu
no haver-ne menjat mai més.
Els anys posteriors a la guerra els
anaren passant com pogueren. Van
tornar a arrenglerar la botiga que
tenien abans. En quedar-se vídua, va
continuar junt amb la seva fi lla a la
botiga, amb alguns canvis. Canvis que
comportava el mateix pas del temps;
la botiga va anar derivant cap a altres
articles més novedosos i de regal. En
jubilar-se, la van traspassar.
Actualment la Maria té quatre néts
i nou besnéts. El dia del seu aniversari
van celebrar-ho amb tots els ets i
uts. Una missa amb música de cobla
La Maria a punt de tallar el pastís en la seva festa del centenari.
El seu germà Josep s'ho mira atentament.
14 sió MAIG de 2005
–té dos besnéts a una de les cobles
que té Agramunt–, i després un gran
dinar familiar amb 85 convidats. En
té un gran record. Va ser una festa
sorpresa.
A l’hivern gairebé no surt. Quan
arriba el bon temps baixa cada dia
al carrer, asseguda a la pedra d’una
fi nestra que hi ha a la façana de casa
seva. Sempre té algú per donar conversa
i passar una estona diferent.
El que no ha assimilat és el canvi
de moneda. No s’entén amb això
dels euros. Sempre dóna als besnéts
algun dineret de premi, i ara no sap
mai què els ha de donar. Afi rma que
a la gent gran aquests canvis els deslloriguen.
Parlem amb el Bep
Al cap de dos dies vam visitar el
seu germà, el Bep. Ell és dos anys
més jove que la seva germana. El dia
23 de gener d'enguany complia 100
anys.
Com hem dit, procedien de la Guàrdia.
El seu pare era cabaler de cal
Rita i es va casar a aquella
població. Allí recorda haver
anat a col·legi i per cert que
era dels primers de la classe.
No li hagués fet res continuar
aprenent, però el seu
pare aviat el va llogar. Fins
que va tenir 20 anys no va fer
cap a Agramunt. Una vegada
aquí es va llogar de mosso de
vaquer a cal Tírric. Aquella
temporada es va engreixar 15
quilos, ja que d’amagat no li
faltava mai llet.
Després va fer de pagès. Tenia
un oncle que es va quedar
sense ningú que li treballés la
terra, i el seu pare i ell li van
comprar els estris de pagès i
van començar a menar terra
d’altra gent.
La joventut la recorda molt
alegre. Com la seva germana,
era molt ballador i li agradava
parlar i també cantar. Amb
alguns amics de colla recorda
que els dissabtes anaven al
La Maria darrera el mostrador de la botiga de "Cal Petera".
passeig i una vegada allí cantaven
durant una bona estona. Cantaven
sardanes, sarsuela i altres cançons
de l’època.
L’any 1933 es casa amb Dolors
Darba Baqué, de Claravalls. Van tenir
dues fi lles: la Pepita i l’Antonieta.
Actualment té quatre néts i quatre
besnéts.
Abans de casar-se, l’any 1930 va
entrar de mitger a cal Jolonch i va
anar a viure a la masia dels amos. Els
bombardejos van enderrocar la casa i
es van haver d'instal·lar a un estable
Una foto de joventut del Josep.