Descarregar en pdf - Arquebisbat de Tarragona

se a correspondre personalment al misteri que se celebra
mitjançant l’oferiment a Déu de la pròpia vida, en unió amb
el sacrifi ci de Crist per la salvació del món sencer (...) els
fi dels tinguin una actitud coherent entre les disposicions
interiors i els gests i les paraules. (...) Els Pares sinodals
han proposat unànimement una catequesi de caràcter
mistagògic que porti els fi dels a endinsar-se cada vegada
més en els misteris celebrats. (...) s’ha d’afi rmar abans que
res que «la millor catequesi sobre l’Eucaristia és l’Eucaristia
mateixa ben celebrada».
Adoració i pietat eucarística
L’adoració eucarística no és sinó la continuació òbvia de la
celebració eucarística, la qual és en ella mateixa l’acte més
gran d’adoració de l’Església. Rebre l’Eucaristia signifi ca
adorar el que rebem (...) L’adoració fora de la santa Missa
prolonga i intensifi ca el que ha esdevingut en la mateixa
celebració litúrgica.
Recomano ardentment als Pastors de l’Església i al Poble
de Déu la pràctica de l’adoració eucarística (...) que permet
viure més profundament i amb major fruit la celebració
litúrgica.
TERCERA PART.
EUCARISTIA, MISTERI QUE S’HA DE VIURE
Forma eucarística de la vida cristiana
Combregant el Cos i la Sang de Jesucrist participem de
la vida divina d’una manera cada vegada més adulta i
conscient.
El cristià està cridat a expressar en cada acte de la seva
vida el veritable culte a Déu. (...) el culte a Déu en la vida
humana no pot quedar relegat a un moment particular
i privat, sinó que, per la seva naturalesa, tendeix a
impregnar qualsevol aspecte de la realitat de l’individu.
El culte agradable a Déu es converteix així en una nova
manera de viure totes les circumstàncies de l’existència.
«Viure segons el diumenge» vol dir viure conscients de
l’alliberament portat per Crist i desenvolupar la pròpia
vida com ofrena de nosaltres mateixos a Déu, perquè la
seva victòria es manifesti plenament a tots els homes a
través d’una conducta renovada íntimament.
La vida de fe perilla quan ja no s’estableixi el desig de
participar en la Celebració eucarística, en la qual es fa
memòria de la victòria pasqual. (...) és precís recordar que
el diumenge mereix ser santifi cat en ell mateix, perquè no
acabi essent un dia «buit de Déu».
És particularment urgent en el nostre temps recordar que
el dia del Senyor és també el dia de descans de la feina.
(...) Això té un signifi cat propi perquè constitueix una
relativització del treball, que ha d’estar orientat a l’home.
(Davant del) problema de les comunitats cristianes en
les quals falta el sacerdot i on, per tant, no és possible
celebrar la santa Missa el dia del Senyor (...) el Sínode,
abans que res, ha recomanat als fi dels apropar-se a una
de les esglésies de la diòcesi en la qual hi hagi garantida
la presència del sacerdot, encara que això els demani un
cert sacrifi ci. En canvi, allà on les grans distàncies fan
pràcticament impossible la participació en l’Eucaristia
dominical, és important que les comunitats cristianes es