Veure i/o descarregar tot l´Exemplar 01 - La Tosca

DE FORA ESTANT
Una nit a l’Òpera amb La Fura dels Baus
Imma Guardiola
Le Grand Macabre
El dia 19 de novembre s’inaugurava
la temporada 2011-2012 al Teatre
del Liceu amb l’òpera Le Grand Macabre,
amb escenifi cació de La Fura dels
Baus. Una vegada més La Fura i l’òpera
s’unien i es complementaven.
La posada en escena de Le Grand
Macabre consisteix en un muntatge
excel·lent, immens i captivador que ens
fa més entenedora l’òpera en general i
en particular l’obra del seu autor, l’hongarès
György Ligeti. Aquesta es basa en
l’obra teatral dels anys trenta del segle
passat La Ballade du Grand Macabre, de
Michel de Ghelderode, i fou convertida
pel llibretista Michael Meschke i el mateix
Ligeti en una peça de teatre de l’absurd,
amb una gran càrrega irònica centrada
en el tema de la fi del món. El mateix Ligeti
qualifi ca l’obra d’apocalipsi còmica.
La música és una brillant barreja
d’estils, amb una orquestració ampliada
amb instruments insòlits (clàxons i
altres elements de percussió) i alterna
passatges agressius i durs amb altres
La Tosca - Moià
de lírics. Tot plegat, elements excepcionals
perquè La Fura dels Baus desenvolupi
el seu concepte de «art total» i
ens situï al bell mig de l’escenari un gran
cos de dona de set tones de pes, anomenada
Clàudia.
La Clàudia de La Fura està de quatre
grapes i, quan gira, els seus orifi cis
proporcionen diferents canvis d’escena,
i de tots els racons del seu cos sorgeixen
durant la representació tots els personatges
i totes les situacions de l’obra.
La superfície del seu cos queda coberta
amb projeccions, la pell li va canviant i
això li dóna una gran expressivitat. La
Clàudia provoca por i una certa tendresa
alhora, té una expressió de terror com si
esperés la mort d’un moment a l’altre.
L’obra comença amb una projecció
en una gran pantalla d’una dona, la
Clàudia Schneider (cantant d’òpera en
la realitat), que menja sense mesura i
té una crisi d’angoixa com si s’hagués
de morir. La dona de la projecció es
converteix en la fi gura corpòria de l’escenari,
i en les diferents parts del seu
cos hi passa una escena. Els habitants
de la Clàudia són els qui viuen aquesta
angoixa davant la mort. Aquesta por a
la mort no és res més que una conseqüència
de l’opulència i desmesura de
les societats occidentals on vivim. El
missatge positiu de l’obra és que la mort
ja arribarà, però que ara per ara el que
cal celebrar és la vida.
La producció de La Fura dels Baus és
un espectacle en el sentit més ampli de
la paraula, l’escenografi a en tot moment
està coordinada amb els moviments volgudament
desordenats dels personatges,
que es passegen sobre la fi gura de
la Clàudia. Una vegada més, La Fura ha
projectat l’òpera a límits insospitats.
31