Untitled - Infusió Teatre

L’obra: contingut dramàtic
Elsa Schneider: Tres dones, tres monòlegs.
Què és el teatre sinó paraula. A Elsa Schneider la paraula constitueix l’element essencial i arriba a
bastir l’acció i la tensió dramàtiques, només hi ha els personatges, la seva veu i el seu interior. “Elsa
Schneider” és un gran repte per a les tres actrius, soles davant del públic, només amb la paraula com
a eina.
Sergi Belbel, en aquesta obra, ens fa palès com les circumstàncies, en un moment precís, o al
llarg d’una vida, pot provocar un tràgic desenllaç. Circumstàncies que es poden produir en la joventut,
maduresa o decadència de la vida d’una persona, i que això, les porta a una decisió final.
L’autor en aquesta obra ens endinsa en el món interior de dues dones. Tres etapes de l’existència
de qualsevol ésser humà, amb les seves contradiccions, les seves pors, la por a enfrontar-se a la vida...
Totes aquelles preguntes, que qualsevol persona es podria fer, tots aquells conflictes que qualsevol
persona podria patir, en el món de les dones hi ha quelcom que ho accentua: la maternitat, la dona
com a objecte sexual, la submissió que encara s’arrossega pel fet de ser dona...
En qualsevol etapa de la vida s’han de prendre decisions, afrontar adversitats, que no sempre estan
en consonància amb el que internament volem. Aquesta persona, aquestes dones, des de les tres
edats de la seva vida: joventut, maduresa i decadència, fa reviure en l’espectador aquesta tortuosa vida
interior. Precisament crec que és aquesta veu interior, la que ens explica i ens fa partícips dels seus
conflictes, els nostres conflictes, la qual cosa fa aquesta obra molt actual.