Setembre - Foment Martinenc

“BENVINGUTS“
Són benvinguts entre nosaltres la Rita i en Cluny, dos nous companys que volen
conèixer la nostra Secció i que es van integrar a la sortida del 29 d’abril.
Una passejada passada per aigua des de Vilanova i la Geltrú fins a Sant Pere de
Ribes.
Tot sortint de Vilanova i la Geltrú i després d’esmorzar en una tasca, vam treure de
les motxilles les respectives capelines i, francament, durant tot el camí no les vam
poder treure del nostre cos.
Tot i això, la passejada va transcórrer feliçment per un entorn força agradable, tot
i que l’estrella del dia va ser “la pluja”.
Arribem a Sant Pere força remullats. L’opció per alguns de nosaltres era de
continuar tot l’itinerari del circuit, per can Macià i Puigmultó, fins a tornar a Vilanova
i la Geltrú. La resta del grup tenia previst de quedar-se a Sant Pere.
Conclusió, tots admirem l’esmentat poble, molt bonic, però força mullats decidim per
majoria absoluta d’agafar el cotxe de línia per tornar a Vilanova.
Durant l’espera, tenim la sorpresa que dels pantalons de la Pietat surt tota una
bromera blanca, devia ser la pluja que esbandia els pantalons que havia rentat a
casa, incògnita!
Bromes a part, pugem a l’autobús i tornem cap a Vilanova.
Continua plovent i la Carme, la Rita i el Cluny estan mullats i tenen fred, per tant
decideixen agafar un tren que surt tot seguit per anar a dinar a Barcelona.
La resta passem a la cafeteria de l’estació i dinem bastant tranquils.
Després de galetes, xocolata i cafè, veiem que no plou i surt el sol.
Tornem a prendre l’autobús en direcció a Sant Pere, ja que resulta que la Pietat,
després de la broma dels pantalons, s’havia deixat les ulleres, sembla, a la parada
del cotxe de línia. A la tornada, en comentar el tema amb la xofera, ens diu que les
ha trobades a l’autobús i que les té ella al seu poder, perquè les ha recollides dintre
del cotxe.
Resultat feliç i, sense baixar de l’autobús a Sant Pere de Ribes, seguim fins a Sitges
gaudint d’una passejada molt assolellada per la “Blanca Subur”.
Després anem cap al tren i fins a Barcelona.
Fi de la història.
Tomàs
Pàg. 11