SIG relació traçat riu Llobregat amb època romana - Universitat ...

UOC – PROJECTE FI DE CARRERA
SIG relació traçat riu Llobregat amb època romana
1. Introducció.
Enginyeria en Informàtica de Gestió
Oriol Torra Castelló
En aquest bloc farem una breu introducció al contingut d’aquest projecte, així com
també enumerarem i explicarem les pautes a seguir en la realització.
1.1. Descripció del projecte.
1.1.1. Descripció.
De tota la costa central catalana, el riu de major envergadura va ser sens dubte el
flumen Rubricatum, el riu Llobregat. Neix a la Serra del Cadí a la població de Castellar de
n’Hug (Berguedà). Recorre 70 km fins a desembocar a El Prat de Llobregat, i els seus
principals afluents són el Cardener, l’Anoia i la riera de Rubí, que li aporten part dels
20,77 m3/s de cabal mitjà. Sobre la navegabilitat d’aquest riu en època romana no
existeixen gaires dubtes sobretot després de la localització de petits embarcadors a
ambdues ribes del riu, com el localitzat al Pont del Diable. Permetia una navegabilitat
regular entre la seva desembocadura i el seu encreuament amb la Via Augusta, a les
rodalies de l’actual ciutat de Martorell. La navegabilitat a partir d’aquest punt sembla
força més complicada donada la morfologia del riu i dels seus afluents.
Una de les principals funcions dels rius navegables era sens dubte la seva relació
amb el territori. D’aquesta manera els materials transportats per aquest medi s’havien de
poder exportar per terra mitjançant una ben dissenyada xarxa de comunicacions
terrestres. És per aquest motiu que el punt final de navegació d’un riu devia coincidir
amb l’encreuament d’una via o bé amb un nus viari com eren les ciutats.
El motor que mou un SIG, i els beneficis que s'obtenen de la seva utilització, són
d'alguna manera la mateixa cosa: el pensament crític. O més concretament, el
raonament espacial. Sense això, un SIG seria simplement una base de dades amb
component geogràfica. Hi ha munts d’informació per tractar i analitzar en cada problema
i un SIG és l’eina integradora que permet el desenvolupament d’una idea per a la seva
resolució. El SIG, amb les seves aplicacions al llarg de les darreres dècades, s'ha
convertit en una eina en creixement utilitzada en diferents disciplines. L'arqueologia s'hi
afegia a finals dels anys 70 als Estats Units i, a la darreria dels anys 80, a Europa. En
aquest sentit fou decisiu l'interès de les administracions en una eina eficaç per a la gestió
del patrimoni arqueològic. Tanmateix, l'acreditació del SIG com a eina de recerca, arribà
de la mà de les seves aplicacions: els models predictius, altament valorats per al
desenvolupament d'estudis territorials.
Actualment, el SIG s'empra en projectes arqueològics de diferents tarannà
desenvolupats arreu del món. El SIG aporta provats avantatges per a la gestió
arqueològica: permet agilitzar les operacions d'emmagatzemament i manteniment de les
dades (a través de la supressió a la base alfanumèrica dels camps relacionats amb
l'entorn físic, que és gràficament representat en capes temàtiques), però, sobretot, en
facilita la consulta selectiva i en possibilita la impressió sobre la base cartogràfica de
manera automatitzada.
La branca en què ha estat factible explotar les potencialitats del GIS d'una manera més
exhaustiva és la de la recerca centrada en els estudis de territori. D'una banda,aquesta
eina és molt emprada per a l'elaboració de diferents tipus de mapes de restitució de
territori i, d'altra banda, per a executar múltiples anàlisis amb vista a la interpretació.
Pàgina 5 de 61