Introducció al desenvolupament de programari - 6 tasses de Java ...

© FUOC • XP06/M2010/01166
ANOTACIONS
Nota
Una expressió és qualsevol
combinació sintàcticament
vàlida d’operadors i operands
que poden ser variables
o constants.
28
Programari lliure
És convenient que els noms amb què “bategem” les variables
identifiquin el seu contingut o la seva utilització
en el programa.
1.4.2. L’assignació i l’avaluació d’expressions
Tal com s’ha comentat, en la programació imperativa, l’execució de
les instruccions implica canviar l’estat de l’entorn del programa o, el
que és el mateix, canviar la referència de la instrucció que s’ha d’executar
i, possiblement, el contingut d’alguna variable. Això últim ocorre
quan la instrucció que s’executa és la d’assignació:
variable = expressió en termes de variables i valors constants;
La potència (i la possible dificultat de lectura dels programes) de C
es troba precisament en les expressions.
De fet, qualsevol expressió es converteix en una instrucció si es posa un
punt i coma al final: totes les instruccions de C acaben en punt i coma.
Evidentment, avaluar una expressió no té sentit si no s’assigna el resultat
de la seva avaluació a alguna variable que el pugui emmagatzemar
per a operacions posteriors. Així doncs, el primer operador
que s’ha d’aprendre és el d’assignació:
enter = 23;
destinacio = origen;
És important no confondre l’operador d’assignació (=)
amb el de comparació d’igualtat (==), ja que en C tots
dos són operadors que es poden fer servir entre dades
del mateix tipus.