Descarregar - L'Actual

del 24 de desembre de 2010 al 6 de gener de 2011 · castellar del vallès 11
Un amic és algú que ho sap tot de tu i malgrat això t’estima
Elbert Hubbard
Pensador i escriptor
OPINIÓ
La Festa de Nadal
N
adal és la festa amb
més ressò social de
tota la litúrgia cristiana.
Això comporta
molts aspectes que és bo subratllar
per entendre el seu autèntic
significat.
El clima de Nadal és una barreja
de coses positives i d’altres que no
ho són tant. És positiva la valoració
d’un nounat, de la família, de
l’amor, de la pau, de la senzillesa,
però no ho és tant la frivolització i
sentimentalisme gratuït de tot, el
clima de consum, etc.
Si volem entendre el Nadal, tot
ha d’estar en funció d’un misteri:
l’amor salvador de Déu manifestat
en la vinguda de Jesús, fill de Déu i
germà nostre, nascut a Betlem.
També cal aclarir algunes coses: l’església
no creu que Jesús nasqués el
25 de desembre a les 12 de la nit. El
que fem és la celebració del naixement
però no en sabem el dia. Una
altra, que tampoc va apropiar-se
PLAÇA MAJOR
Ramon Villarino*
d’una festa pagana, sinó que el clima
cristià del moment va anar canviant
el sentit de l’antiga festa del Natalis
Solis Invicti. Molts elements populars
nadalencs no són als evangelis,
sinó que deuen venir dels apòcrifs o
de tradicions populars.
Nadal vol ser el compromís de Déu
amb la humanitat que ens crida a
veure el món estimant i és Jesús, el
seu Fill, el qui ens ensenya el camí.
Un camí que ens porta a celebrar
Fum, fum, fum... || JOan mundet
la gran festa de Pasqua, la més important
del calendari cristià, amb
la Mort i Resurrecció de Jesús, penyora
de la nostra resurrecció.
*Sacerdot al servei de Castellar
L’Altraveu
18.000 cotxes més
a la carretera
L’
Altraveu, assessorat
per un tècnic en mobiltat,
va fer la previsió
que el nou polígon
de Can Bages generaria com a
mínim uns 15.000 viatges més que
s’han d’afegir als 31.000 de trànsit
actual. Sobre aquesta previsió,
el regidor del PSC, Pepe González,
va escriure: “D’on treu l’Altraveu,
tan defensora del rigor, que el polígon
generarà un trànsit de 15.000
vehicles diaris? Qui ha fabricat
aquesta mentida? Ni anant-hi tots
L’ENQUESTA DE L’ACTUAL
els votants de l’Altraveu de visita,
10 o 20 vegades al dia (en cotxe),
s’aproximarien a la xifra.” Ara, segons
la diagnosi del nou Pla de Mobilitat
Urbana elaborat per l’empresa
Greccat, en seran més de 18.000.
Cal afegir que malgrat l’impacte del
polígon, no es va exigir als promotors
que fessin l’estudi de mobilitat
tal com regula la llei. Com és possible
que l’administració no exigeixi
aquest estudi als promotors?
Quan es pensa fer aquest estudi?
Cal que el polígon estigui en marxa
per veure el seu impacte?
L’Altraveu va denunciar la innecessarietat
del polígon que respon
a interessos especulatius i que no
té cap cura per l’entorn (recordem
que s’està urbanitzant sense cap estudi
d’impacte ambiental). Quan es
van iniciar les obres, l’Altraveu va
fer una proposta per compactar el
polígon mantenint la mateixa edificabilitat
i procurant respectar més
l’entorn, però aquestes propostes
mai s’han tingut en compte.
Pel que fa al desenvolupament de
les obres, la resposta a l’expedient
de protecció que vam presentar el
juliol de 2009 ens dona la raó en
relació a la incorrecció cartogràfica
del projecte a la zona del torrent
i sobre la destrucció i els abocaments
de runa i deixalles en una
zona requalificada com a espai verd
del costat del mas de Can Bages.
Aquesta és la sensibilitat que ha
mostrat l’equip de govern en relació
als nostres espais verds. Del
mas de Can Bages (s.XIV), diuen
que no té cap valor perquè el catàleg
de béns a protegir encara no
s’ha aprovat, com si el tràmit administratiu
de l’aprovació del catàleg
sigui el que determini el valor del
béns que s’inclouen. La resposta a
l’expedient ignora l’existència d’una
mina d’aigua al costat del mas, tot
i que està perfectament catalogada
en el llistat de fonts, mines i punts
d’aigua elaborat pel Centre Excursionista
de Castellar.
Tot això és el projecte del nou polígon
de Can Bages. Un conjunt de despropòsits.
Cal que Castellar ho sàpiga.
Glòria Massagué
Moviments
migratoris i
participació política
L’
última dècada del segle
passat i especialment
els primer anys del
segle XXI han vingut
marcats pels moviments migratoris
de comunitats mil·lenàries que s’han
vist obligades a fer l’equipatge i abandonar
les terres ancestrals per cercar
una vida millor en un país llunyà.
Per qualsevol societat avançada i
m’atreviria a dir que pel conjunt de
la humanitat, el tracte a les minories
no és un assumpte qualsevol.
Juntament amb la igualtat del sexe
femení, són les qüestions que demostren
si una societat és avançada
o, per el contrari, retrògrada.
En les societats dites occidentals, del
nord, avançades... sovint es parla de la
integració de les persones nouvingudes.
D’impulsar mecanismes i estratègies
per a què aquesta integració sigui
real i efectiva. També de la importància
que adoptin les nostres costums,
cultura o idioma sense que per això
hagin de perdre les seves arrels.
Totes les cultures tenen cabuda en
una societat plural i democràtica
com la nostra, tots tenim els mateixos
drets i alhora els mateixos deures.
Però encara hi ha un tema important
que no hem sabut resoldre
completament: la participació en la
vida política de la comunitat que els
ha acollit i de la qual en són part.
En les properes eleccions municipals
alguns conciutadans vinguts de diversos
països podran optar a escollir els
seus representants municipals. De
moment colombians, peruans, equatorians,
xilens, uruguaians, noruecs
i neozelandesos. És un primer pas,
però el més important sempre és començar.
Ara ja sí que tindran el mateix
dret que qualsevol altra persona
procedent de poblacions veïnes o d’altres
comunitats de l’estat.
L’administració municipal és la més
propera al ciutadà i per això és important
la participació i la implicació,
escollint els nostres representants,
de tots els que formem part
d’una població.
No hi ha dubte que aquestes persones
sentiran que formen part de
la societat que els ha acollit poden
exercir el seu dret a vot. I amb tota
seguretat molt més integrades.
* Regidora de Nova Ciutadania