Pujada a Sant Mamet - La Palanca

IMATGES D’AHIR
La festa de Corpus. 1962
H
em datat aquesta foto als
anys 60, entre 1960 i 1964.
El dia de Corpus era una
festa molt grossa. Aquell any, amb
la visita pastoral del bisbe de torn
(prelat també se’n deia). A Artesa
guarnien diversos altars, fets pels
mateixos veïns, per on havia de
passar la processó. N’hi havia al
carrer Sant Joan, al Maria Anzizu,
a les places, a la carretera, però el
que s’emportava la palma era
aquest carrer, el Bisbe Bernaus,
antic Joc de la Pilota.
Eren els anys de l’alcalde
Marcel·lí Ribes Camats, el rector
era Mn. Sabaté i el vicari era el jove
Mn. Ramon. Li deien el “minivicari”,
era molt simpàtic i entusiasta, que
de seguida es va posar el jovent a
la butxaca. Assajava teatre i per
Nadal organitzava “Els Pastorets”.
Va ser dels primers que va tenir un
Seat 600 i va ser molt popular entre
els artesencs.
Encara no s’havia entrat a la societat
de consum i en aquella època
la gent tenia una economia de
subsistència, d’autoabastir-se. Fins
i tot els menestrals tenien un hortet
i un corral amb quatre gallines i algun
pollastre. A la Fira de Santa
Cecília, al novembre, a les places
venien garrins, que després s’engreixaven
i esdevindrien la menja
principal de les cases, que empalmava
amb el porc de l’any anterior.
La matança del porc era una
mena de festa gran que aplegava
les famílies. Era tot un ritual, des
de portar el “cotxo” a l’escorxador,
al trossejat, al coure’l, al salpebrarlo
i al separar el llom i la llonganissa
per a fer el confitat més endavant.
Hi havia mandongueres per
ajudar al tragí de la matança. Potser
les més populars eren la de ca
l’Isanta i la Maria del Montroig.
En els anys 50 i 60, la gent venia
al mercat del diumenge a
proveir amb els animals. Els dels
pobles de l’altre costat del riu els
deixaven a les quadres de ca
l’Evaristo, davant de la secla.
El blat era un cereal controlat i
s’havia de vendre al SNT (Servicio
Nacional del Trigo, “y otras hierbas”,
deia algú), perquè de vegades el que
portaven els pagesos als sacs no tot
era blat. En aquells anys 50 i 60 el
pagès anava amb carros. El tractor
encara no tocava. El dia assenyalat
per entrar el blat, es formaven
cues de carros des de cal Xollat
fins al control de la carretera de
Ponts. El magatzem de recollida
era a la meitat de la carretera de
Tremp i el delegat del Blat era el
Sr. López, de Segòvia.
Hem triat aquesta frase gairebé
nadalenca que deia, referint-se a
Jesús: “Beneït el qui ve en el nom
del Senyor. Pau al cel i Glòria a les
altures” (Lluc, 19:28-40). La repetien
els deixebles i després s’hi va
afegir la multitud.
S’hi veu moltes banderes espanyoles
i al rètol hi ha una petita falta
d’ortografia, que va passar desapercebuda
per la gent, que encara
que parlava català sempre, en
aquells anys no hi havia coneixement
del català escrit. Als col·legis,
ens imposaven estudiar i escriure
en la llengua de Cervantes.
Bartomeu Jové i Serra
Fotos Sisquet
46 la Palanca