La història de Roma

SOCIALS
INPUT
La història de Roma
pág. 1

ÍNDEX
PORTADA Pàg 1
ÍNDEX Pàg 2
LA HISTÒRIA DE ROMA Pàg 3
RESUM Pàg 5
MONUMENTS ROMANS Pàg 6
PINTURA Pàg 7
EL COMERÇ Pàg 9
ELS DÉUS Pàg 10
LA MOBILITAT Pàg 11
CALÇADES ROMANES Pàg 12
PASSATEMPS Pàg 13
pág. 2

La història de Roma
Hi ha una llegenda de Roma que diu que fa molts anys van existir dos nens que van ser mamantats i
criats per una lloba.
La llegenda també diu que quan es van fer grans volien tenir per ells sols l'imperi romà però un dia
Ròmul va matar a Rem.
Però tot això és una llegenda.
La monarquía romana va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seeus territoris des de
la seva fundació.La ciutat es va fundar el 753 a.C per Ròmul i Rem.
La república va ser un periòde de la història en que es va començar a expulsar l'últim monarca el
510 a .C i va acabar amb la subversió, per mitjà de guerres civils, i la instauració de l'imperi Romà.
L'imperi Romà va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle
I.L'imperi va caure quan els romans van demanar als Bàrbars que els protegissin d'altres enemics
més poderosos i els Bàrbars ho van aprofitar per envaïr-los.
LES CIUTATS ROMANES
El Cardus d'una ciutat romana és un dels dos carrers més
importants que travessen la ciutat que va de nord a sud.
Un Documanus és l'eltre carrer més important que travessa la
ciutat romana de oest a est.
El Fòrum és la part central d'una ciutat romana i també és la
part més important.
Era com ara una plaça del poble.
pág. 3

El circ era una de les activitats d'oci que podies anar a veure.
S'hi feien curses de carros tirats per caballs.
També s'hi feien quadrigues, és a dir, que lluitaven gladiadors amb
carros.
Un Anfiteatre també era una activitat d'oci per a la gent.
S'hi feien lluites de gladiadors i lluites de gladiadors conta fieres, és a
dir, contra felins.
Un teatre era una altre activitat d'oci on s'hi representaven obres de
teatre.
La Villae era una casa amb moltes cases petites.
Eren cases de grangers que tenien cases per tothom.
Cases pels treballadors, cases per l'amo i cases pels esclaus.
A Catalunya hi ha pobles que comencen per Vila, i és per aquesta
raó.
Una Insulae era un bloc de pisos d'aquella época.
Es deia Insulae perquè estava aïllat, és adir, que no tocava amb cap
altre bloc ni res.
pág. 4

Una Domus era un altre tipus de casa que només tenien els rics.
La seva característica era que tenia un pati ben ve al mig de la casa.
RESUM
El teatre de Tàrraco aprofitava el desnivell del terra per posar les graderies ja que si ho feien al
revés les graderies quedarien massa altes per a la gent.
Va ser construït en l’època d’August, molt a prop del fòrum de la colònia.
Tot i haver sigut objecte de desconstruccions, el teatre de Tàrraco ha aguantat molts segles i encara
conserva tres parts molt importants: cavea(graderia), orchestra(hemicicle al peu de la graderia) i
scaena(l’espai escènic).També han trobat estructures que formen part d’un recinte lúdic annex.
L’arc de Barà és un arc honorífic que està situat a la via Augusta, a 20 quilòmetres de Tàrraco.
Fou dedicat a l’emperador August per Luci Lucini Sura.
D'una sola obertura, està construït amb carreus de pedra local, amb vuit pilastres estriades,
rematades per capitells corintis, que sostenen un entaulament amb una inscripció al·lusiva a la seva
construcció. D'una sola obertura, està construït amb carreus de pedra local, amb vuit pilastres
estriades, rematades per capitells corintis, que sostenen un entaulament amb una inscripció al·lusiva
a la seva construcció.
La vil·la romana de Centcelles està localitzada a Constantí, a 6 quilòmetres de Tarragona.
S’ha convertit en una peça clau per a l’art paleocristià. En una de les seves estances, es pot
contemplar el mosaic de cúpula de temàtica cristiana més antic del món romà.
La vil·la romana dels Munts està localitzada a Altafulla, a 12 quilòmetres de Tarragona.
És un dels conjunts més importants d’Espanya. Té molts elements decoratius.
3.1 Principals monuments romans
pág. 5

Amfiteatre Romà de Tarragona.
Fòrum Romà.
Circ Romà de Tarragona.
Temple Romà de Córdoba.
pág. 6

3.2 ELS TEMPLES
El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana. Temple deriva de la paraula
Templum, que no només indica l’edifici en si, sinó el lloc consagrat, oriental segons els punts
cardinals, seguint el ritual de la inauguració, orientació que correspon a l’espai sagrat del cel.
L'arquitectura romana utilitza els ordres clàssics dels grecs: el dòric, el jònic i el corinti, però en
molts casos aquests deixen de ser elements estructurals i passen a ser elements simplement
decoratius. Una de les poques diferències entre les construccions romanes i les construccions
gregues era la distància que hi havia entre columna i columna. Aquesta distància augmenta gràcies a
la millora de les tècniques de construcció de voltes. Els romans evolucionen les tècniques de
construcció: descobreixen un mineral que convertit en pols i barrejat amb calç produeix un material
amb característiques semblants a les de l'actual ciment.
3.3 LA CERÀMICA, ELS MOSAICS I
LA PINTURA.
La ceràmica és un material sòlid inorgànic i no metàl·lic que necessita la intervenció d'una quantitat
de calor en la seva preparació. Els materials ceràmics poden tenir una estructura cristal·lina o ser
amorfs.
Els romans feien coses amb ceràmica perquè era un material resistent i també un dels pocs materials
que tenien o que sabien que existia. Amb la ceràmica feien plats, tasses, gerros....
Els mosaics romans estaven fets amb petites peces anomenades tessel·les. Les tessel·les són peces
de forma cúbica, fetes de pedra calcària o de vidre o ceràmica, molt cuidades i elaborades i de
diferents mides. El mosaic romà és considerat com una pintura feta de pedra.
La pintura romana és la part de l'art romà de la qual es conserven menys restes. Normalment les
pintures es trobaven en les cases senyorials.
pág. 7

4.1 LES CASES ROMANES
Una Domus era un altre tipus de casa que només tenien els rics.
La seva característica era que tenia un pati ben ve al mig de la casa.
Els amos de la casa anaven al pati a relaxar-se i a prendre el sol mentre els seus esclaus els hi feien
la feina de la casa.
La domus era un tipus de casa que era molt gran però tot i així una villae era encara més gran.
pág. 8

Una Insulae era un bloc de pisos d'aquella època.
Es deia Insulae perquè estava
aïllat, és adir, que no tocava
amb cap altre bloc ni res.
Era una casa més assequible
per la gent de mitjana classe i
en una insulae hi podia viure
molta més gent que en una
domus.
La Villae era una casa amb moltes cases petites.
Eren cases de grangers que tenien cases per tothom.
Cases pels treballadors, cases per l'amo i cases pels esclaus.
A Catalunya hi ha pobles que comencen per Vila, i és per
aquesta raó.
4.2 EL COMERÇ ENTRE ROMA I
HISPANIA
El comerç romà va començar en l’època de la república.
Era l’activitat de canviar coses per altres coses, com per exemple,
(1 bou = 100 asos = 10 moltons; 1 moltó = 10 asos). També es feia servir el bronze com a producte
d’intercanvi.
Un temps després va aparèixer la lliura de bronze, i més tard van aparèixer les monedes de
plata(denari i sesterci).
Amb aquest canvi algunes persones es van anar fent molt riques i d’altres molt pobres.
4.3 LES MONEDES ROMANES
Hi ha diferents tipus de monedes: Antonià, As, Sesterci, Denari, Lliura de bronze, Sextant, Séxtula,
pág. 9

Libel·la, Dodrant, Auri i Sòlid.
Un Sextant tenia el valor de una sisena part d’un As.
Una Libel·la tenia el valor d’un As.
Un Sesterci tenia un valor de dos Asos i mig.
Un Denari tenia el valor de deu Asos.
Un Sòlid tenia un valor de 25 Denaris.
Un As tenia un valor de dotze onzes d’or.
4.4 ELS DÉUS
Júpiter: la seva divinitat era l’aire i l’omnipotència El seu símbol era l’àguila i el llamp.
Juno: la seva divinitat era el cel i el matrimoni. El seu símbol era el paó.
Minerva: la seva divinitat era la intel·ligència. El seu símbol era el mussol i l’olivera.
Febus: la seva divinitat era el sol i les arts. El seu símbol era l’arc i la lira.
Diana: la seva divinitat era la caça i la lluna. El seu símbol era el cérvol i l’arc.
Venus: la seva divinitat era l’amor i la bellesa. El seu símbol era el colom.
Mart: la seva divinitat era la guerra i la tempesta. El seu símbol era el casc i les armes.
Neptú: la seva divinitat era el mar i la ira. El seu símbol era la fitora i el cavall.
Ceres: la seva divinitat era la terra. El seu símbol era la garba i el falç.
Vulcà: la seva divinitat era el foc. El seu símbol era l’enclusa i el martell.
Mercuri: la seva divinitat era el comerç i l’eloqüència. El seu símbol era l’ales i caduceu.
Vesta: la seva divinitat era la llar. El seu símbol era el foc i la flama.
Bacus: la seva divinitat era el vi i el teatre. El seu símbol era els pàmpols i la copa.
Minerva
Júpiter
Juno
pág. 10

Venus
Diana
Mercuri
4.5 MENÚ ROMÀ
NAPS AMB MOSTASSA.
Bullir uns naps amb la pela. Quan estiguin cuits, treure la pell i tallar en rodanxes. Un cop freds, se
serveixen amb una salsa feta de mostassa, oli, comí, anet i pebre.
CARGOLS
Sofregir uns cargols amb oli d’oliva. Un cop sofregits, servir-ho amb una salsa feta de pinyons
torrats i picats, alls fregits i pebre.
PASTÍS DE CODONY, FORMATGE I POMES ROSTIDES
Posar una safata amb una fina capa de formatge fresc, una altre de codony, una altre de pomes
rostides i en cada una d’elles una pansa. Repetir l’operació varies vegades. Servir-ho amb una mica
de pebre negre i mel.
Ad confitendum nomini sinapi.
Coque cum cortices rapa. Ubi coctum, tollere incidi cutis purus. Cum frigida, cui ex sinapi
condimentum, oleum, cuminum, piper, anethum.
COCLIA
Fry cum Cochleas oleum. Quondam frixum, operabuntur cum liquamine fit ex cocto pinus nucis
concisi allium et frixam piperis.
pág. 11

CRUSTUM quince, aut caseo, poma et pulentam eiusdem anni
Pone cum tenui alveo casei melino, ita et factum est in uno casui eorum poma assum. Saepius
iterare. Servire cum pipere et melle modico nigro.
5.1 MOBILITAT
5.2 CALÇADES ROMANES
pág. 12

udus: capa de sorra o grava.
nucleus: estrat de pedres triturades.
pauimentum: superfície formada per lloses de pedra, còdols o grava.
Statumen: fonament de pedres de mida mitjana.
6.1 DIVISIÓ TERRITORIAL
pág. 13

PRINCIPALS CIUTATS: Tàrraco, Cartago, Roma, Sicília, Salona, Narbo Martius, Lugdunum,
Éfeso.
7.1 PASSATEMPS
Turbo: És un joc, en el qual consistia en fer ballar una baldufa amb una corda.
Digitis micare: Hi havia dos jugadors, situats un davant de l'altre, aixecaven
alhora la mà dreta mostrant un determinat número de dits i deien en veu alta
un número que havia de ser la suma dels dits mostrats pels dos jugadors.
Guanyava qui encertava la suma.
Talli o tropae: Es jugaven amb bales, ossets d'animals. Tot i que hi havia diverses
modalitats, s'acostumaven a llençar-se quatre tabes alhora i se sumaven
els punts; cada cara o posició en la caiguda tenia una puntuació
pág. 14