cataleg historic- 25-11.definitiu

Departament de Promoció i Ocupació (FODESMA) del Consell de
Mallorca l’any 2003. En aquest inventari es va dur a terme una fitxa
de 90 immobles industrials. D’aquest inventari, s’ha fet una tria dels
elements més significatius a nivell industrial, econòmic, arquitectònic
i social (en el sentit de consciència col·lectiva de poble). Aquesta tria
que contempla 13 elements s’ha fet tenint en compte la
representativitat de les diferents indústries que han tingut una
importància primordial entre finals del s. XIX i fins a la segona meitat
del s. XX. A més s’ha valorat, el valor arquitectònic d’aquests
immobles que de cap manera arriba a la categoria del patrimoni
industrial de Palma o d’altres ciutats peninsulars (Barcelona,
Cartagena...), però que a nivell social va tenir el mateix grau
d’importància.
6- Respecte a l’escultura heràldica ja va ser contemplada l’any 1998
amb la incorporació al catàleg d’immobles que comptaven amb
aquests tipus de béns: és el cas de la torre dels Enagistes, el
convent de Sant Vicenç Ferrer, les cases de l’Ajuntament, el molí
d’en Savina, la torre des Rafal Pudent, les cases des Fangar...
Consideram que tornar a fer una fitxa d’aquests béns de manera
individualitzada suposa duplicar la informació ja que resten protegits
per la fitxa de catàleg de l’immoble.
7- També s’ha incorporat un element de cultura immaterial com és Es
Vimer que s’hauria de catalogar com a bé etnològic immaterial ja que
com diu la definició de la llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears
12/1998, article 67, “els béns etnològics immaterials, com a usos,
costums, comportaments o creacions, juntament amb les restes
materials en què es puguin manifestar, seran salvaguardats per
l’administració competent segons aquesta llei, i se’n promouran la
investigació i la recollida exhaustiva en suports materials que en
garanteixin la transmissió a les generacions futures”. Aquesta és una
figura relativament recent i és interessant la seva salvaguarda com a
tradició manacorina.
8- Com ja s’ha explicat anteriorment, s’ha catalogat un gran jaciment
urbà que es troba fora de la zona catalogada actualment com a BIC i
que correspon al centre històric. És fruit de les intervencions
arqueològiques i troballes realitzades durant els darrers anys i que
venen a confirmar les investigacions que es realitzen en els arixus
històrics de Palma i Manacor i que es van publicant a les diferents
edicions de les Jornades d’Estudis Locals de Manacor.
Les conclusions a les quals es va arribar després d’aquestes
intervencions són:
En primer lloc, no hi ha cap dubte que la zona que compren el carrer
Amargura davant la façana de l’esglèsia , on es va dur a terme l’excavació