Aportació a la bibliografia manacorina - Ajuntament de Manacor

426
III Jornades d’estudis locals de Manacor Llengua i literatura
dels nuclis de població del municipi i fins i tot les barriades editen programes, la
quantitat de referències seria massa elevada.
Hem fet excepcions puntuals, en virtut de la seva raresa, amb programes de
temps enrere com el de la fira agrícola i pecuària de 1897, tan important per a
Manacor; el de la festa de 1923 en honor del rector Rubí; el de la fira de mostres
de 1944; alguns fulletons sobre La Capella, el tren, ordenances municipals, estatuts...,
entre d’altres, tots ells de finals del segle denovè i començaments del vintè.
Les obres més antigues que hem catalogat datades en el segle desset i devuit
no són llibres, són plecs notarials, al·legacions o testaments, normalment de poques
pàgines, però en tot cas impreses i relacionades amb Manacor o els manacorins.
No hem trobat cap incunable que fes referència a Manacor o a qualque manacorí.
En els anys en què un llibre es considera incunable, 1450-1500, les condicions
de vida -pestes, revoltes i la pobra formació de la població-, no eren les més adients
per a la publicació de llibres. A més, tenint en compte la data de la fundació de la
impremta a Mallorca —a finals del segle XV, com hem dit— és més que probable
que no n’existesqui cap.
Hem inclòs alguns treballs manuscrits d’arqueologia i de geografia sobre el
terme de Manacor, pel fet que es poden localitzar i per tant consultar a la Biblioteca
Diocesana de Mallorca. Aquests treballs van ser presentats i premiats en el
Certamen del Seminari Conciliar de Sant Pere. També hem inclòs algunes obres de
contes curts, acudits o fets de manacorins, perquè creim que formen part de la nostra
història més recent.
Amb l’objectiu de donar el màxim d’utilitat al catàleg, al final de cada fitxa
hem posat entre claudàtors les sigles de la biblioteca o l’arxiu on es poden trobar
les obres. Creim que aquesta informació té una especial rellevància per al possible
interessat. Com hom pot observar, prescindim d’aquesta informació addicional a
les obres publicades a partir de 1970, ja que la majoria estan a l’abast de tothom a
la Biblioteca Municipal de la nostra ciutat.
El catàleg recull 444 obres, de les quals 301 són sobre el municipi de Manacor
i 143 sobre els manacorins. De les obres en què figura l’autor, 159 pertanyen a
autors locals. Al final del catàleg hem inclòs una llista provisional de les publicacions
periòdiques manacorines ordenades cronològicament (1889-2005).
Quant a temes a destacar, les coves del Drac han estat objecte de la publicació
d’una bona quantitat d’obres, amb moltes reedicions de l’opuscle que redactà
Martel. El primer llibret sobre aquestes coves data de 1880. També hem d’esmentar
l’obra Album de las Cuevas de Artá y Manacor, publicada el 1885 amb un for-
Aportació a la bibliografia manacorina: obres sobre Manacor i els manacorins
mat de 40 x 31 centímetres; creim que és el llibre més espectacular sobre les coves
de Porto Cristo.
Sobre la nostra història, hi ha un bon nombre d’estudis de diversa temàtica,
com són: els ordes religiosos, oratoris rurals, la història del Sant Crist, ‘Sa
Llorençada’, les basíliques paleocristianes, La Capella, l’arqueologia, festes i danses
d’antany, biografies de personatges, etc. A la publicació de la primera història
de Manacor, de Gabriel Fuster (1966), hi seguiren quatre volums més: el primer de
Rafel Ferrer i Ramon Rosselló, de 1977; els dos següents de Ramon Rosselló de
1978 i 1979; i el darrer de Ramon Rosselló i Onofre Vaquer de 1991. El 1976,
Sebastià Rubí Darder publicà la història de na Morlanda. El 1980, Damià Duran
publicà Porto Cristo societat i cultura. El 1984 Sebastià Sureda Vaquer publicà l’obra
Son Macià, passa per passa. El 1989, Antoni Ferrer, Isabel Maria Riera i Maria
del Pilar Roig encetaren la col·lecció Així és Manacor amb l’obra Introducció a la
història. El 1995 Tomàs Garau publicà la història de Son Macià i Joan Moratille la
del Port en forma de col·leccionable de l’any 1996 al 1999, traduïda al català per
Antoni Martiáñez. I la darrera, publicada el 2004 per Antoni Tugores Manresa, La
història robada.
A l’hora de parlar de llibres manacorins, cal tenir en compte les col·leccions
locals, aglutinadores dels temes i dels autors més propers. Són aquestes, per orde
de publicació: Ganimedes, Baleria, Monografías de Manacor, El Turó, Tià de sa
Real, Capgirons, Papers de sa Torre, Així és Manacor, Dimoni Gros, Documents
de Manacor i Fanal de Sostre.
A la segona meitat de la dècada dels setanta hi hagué un progrés constant en
la publicació d’obres manacorines. Aquesta tendència creixent culmina els darrers
vuit anys, assolint la publicació d’una mitjana de dotze llibres per any sobre
Manacor o els manacorins. Mentre que als vuit primers anys del segle vint la mitjana
fou d’un fulletó per any; la diferència és notable. Els anys 1934, 1935, 1936,
1938, 1940 i 1941 no es va publicar cap llibre; això no vol dir, però, que no hi hagi
llibres que parlin de Manacor publicats aquests anys. Precisament els llibres editats
a Mallorca sobre el tema de la guerra civil, tots fan referència a Manacor i
Porto Cristo, però no són l’objectiu d’aquest treball.
A un llibre ben manacorí, Damià Duran fa referència a una reflexió del professor
Kurt Spang que diu: “L’home és un ésser limitat que fracassa amb freqüència
en els seus anhels nobles i no aconsegueix els objectius sublims que se proposa”.
Per això, esperam que tots vostès voldran ser benvolents amb aquest treball fet
per gent limitada.
427