Perspectiva ambiental - Agència d'Energia de Barcelona
Perspectiva ambiental - Agència d'Energia de Barcelona
Perspectiva ambiental - Agència d'Energia de Barcelona
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
és selectiva quan té diferents absortivitats per<br />
a unes i altres ones. Una segona propietat<br />
òptica important és l’emissivitat: el<br />
percentatge d’energia que emet un cos respecte<br />
al que emetria un «cos negre» a la<br />
mateixa temperatura. La superfície i<strong>de</strong>al per<br />
l’energia solar tindrà una emissivitat zero,<br />
és a dir, no emet energia electromagnètica<br />
en l’infraroig tèrmic. En no haver-hi emissions,<br />
s’haurà eliminat qualsevol pèrdua<br />
d’energia per radiació infraroja.<br />
Més bona seria encara una superfície amb<br />
absortivitat <strong>de</strong> la radiació solar alta i<br />
emissivitat en l’infraroig tèrmic baixa. La<br />
tecnologia solar ha <strong>de</strong>senvolupat els seus<br />
mèto<strong>de</strong>s per a aconseguir superfícies amb<br />
aquestes propietats òptiques. Avui en dia<br />
existeix un ampli ventall <strong>de</strong> possibilitats per<br />
dotar <strong>de</strong> selectivitat a una superfície. La taula<br />
en dóna alguns exemples. Bona part <strong>de</strong>ls<br />
col·lectors comercials <strong>de</strong> placa plana que<br />
utilitzem fan ús <strong>de</strong> la selectivitat <strong>de</strong> la<br />
superfície combinada amb l’efecte<br />
hivernacle.<br />
Pèrdues òptiques<br />
Per a donar respostes a aquestes preguntes<br />
combinarem dos conceptes d’apartats<br />
anteriors: 1) l’efecte hivernacle procurat per<br />
una coberta comporta unes pèrdues per la<br />
transmissivitat d’aquesta, que mai pot ser<br />
perfectament transparent a la radiació solar,<br />
2) l’absortivitat <strong>de</strong> la superfície captadora<br />
tampoc és <strong>de</strong>l 100%, una petita part <strong>de</strong><br />
l’energia que arriba a la placa s’hi reflecteix<br />
sense escalfar-la.<br />
Aquestes pèrdues, per simplicitat,<br />
s’agrupen en un factor anomenat (τα), el<br />
producte <strong>de</strong> la transmissivitat <strong>de</strong> la coberta<br />
(τ) i l’absortivitat <strong>de</strong> la placa (α). El producte<br />
(τα) <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong>ls materials i <strong>de</strong> l’angle<br />
d’incidència.<br />
Un col·lector tèrmic fix no aprofita en la<br />
mateixa proporció els 300 Wm -2 que li arriben<br />
a primera hora <strong>de</strong>l dia que els 600 Wm -2<br />
rebuts al migdia. En el col·lector, orientat al<br />
sud, a les primeres hores <strong>de</strong>l dia, l’angle<br />
d’incidència supera els 60º i les pèrdues<br />
òptiques són molt grans. L’energia disponible<br />
a la placa captadora serà pràcticament<br />
nul·la.<br />
Un col·lector tèrmic aprofita per igual<br />
l’energia que li arriba a qualsevol hora <strong>de</strong>l dia<br />
La correcte inclinació <strong>de</strong>ls col·lectors o panells solars és molt important per aprofitar el calor solar en<br />
els moments <strong>de</strong> mínima insolació. Per això, la col·locació <strong>de</strong>ls col·lectors <strong>de</strong> la foto <strong>de</strong> l’esquerra<br />
tindran un rendiment molt inferior que no pas els <strong>de</strong> la dreta. Malauradament, els criteris estètics no<br />
po<strong>de</strong>n prevaldre davant <strong>de</strong>ls d’ eficiència en una instal·lació solar.<br />
9