ESTIMAT JOAN

les meditacions, ens van preparar, sense adonar-nos-en, pel que havíem
de viure.
També sabem que no són casualitat els punts comuns amb
la Clara. Dues persones amb carisma, que moriríeu de forma semblant,
d’hora al matí, xocant contra un arbre. Ella el dia de St Francesc
d’Assís (Clara d’Assís es feia dir) i tu el dia del teu Sant...
Al principi la paràlisi inicial de la mare, es va contraposar a
una activitat quasi frenètica per part meva. Mesos després van
canviar les tornes i el dolor esdevingué físic, cosa que m’obligà a
aturar-me unes setmanes. El suport del grup de pregària de Sabadell,
de les breus estades a Taizé, En Calcat, o l’Agneau, acompanyat
de bons amics, van esdevenir un bàlsam tan important com els
medicaments
En Martí, amb qui de petits deien si éreu bessons, és qui d’una
manera més descarnada ho ha viscut durant molt de temps. Ha
sentit que s’havia mort la meitat d’ell mateix. En Quim en canvi, és
qui en aquest temps ha fet un canvi, un creixement més visible i ha
esdevingut un jove molt ferm. En ell s’ha produït com una mena de
transfiguració.
Patim per l’Anna com no crec que s’imagini ningú a part d’ella.
De la plenitud d’una vida compartida per tots dos que augurava
més vida i felicitat immensa a ser entranyablement conscients que
s’ha trobat sense l’amor de la seva vida. Així ha hagut de fer el seu
camí des d’aquell dia.
Cadascú de nosaltres ha de fer el seu propi camí, donant-nos
suport tan bé com podem i amb l’amor com a guia. I amb l’ajut que
ens ve de la Realitat en què vas néixer aquell 24 de juny.
De bon principi vam tenir el do de tenir la companyia de diverses
persones i en la comunitat. Les paraules i diàlegs amb l’Esteve,
abans i durant les celebracions al voltant d’una mirada diferent de la
fe, la Font , el camí a l’abandó confiat en el Pare, que des de llavors
ens captivà tant, ens ha ajudat en el nostre particular caminar.
50