Dossier educatiu Cobla 2.0.indd - Palau de la Música Catalana
Dossier educatiu Cobla 2.0.indd - Palau de la Música Catalana
Dossier educatiu Cobla 2.0.indd - Palau de la Música Catalana
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
L’època daurada <strong>de</strong> <strong>la</strong> música programàtica va arribar amb el Romanticisme, al segle XIX.L’expressió <strong>de</strong>ls sentiments va arribar al primer p<strong>la</strong> en les diverses disciplines artístiques. Enmúsica, naturalment, també. Si un poema arribava al cor, per què no es podia representar elmateix en una pintura o en música? Els compositors sovint donaven a conèixer el programa literarique havia inspirat les seves obres. Així va ser amb obres com <strong>la</strong> Simfonia núm. 6 <strong>de</strong> Beethoven(una <strong>de</strong>scripció <strong>de</strong>ls sentiments que li dictava <strong>la</strong> natura) o <strong>la</strong> Simfonia fantàstica d’Hector Berlioz.La moda <strong>de</strong>ls poemes simfònics va arribar amb Franz Liszt, que traduïa als pentagrames tot elque podia: poemes, obres <strong>de</strong> teatre i pintures. Altres autors <strong>de</strong>stacats per <strong>la</strong> seva música <strong>de</strong>scriptivavan ser Camille Saint-Saëns (El carnaval <strong>de</strong>ls animals), Richard Strauss (Don Quixote) o PaulDukas (L’aprenent <strong>de</strong> bruixot).Al segle XX, i especialment amb l’arribada <strong>de</strong>l cinema sonor, <strong>la</strong> música <strong>de</strong>scriptiva ha seguitvigent, però també en altres gèneres com el jazz, amb títols com Take the A train <strong>de</strong> DukeEllington.La cob<strong>la</strong> també ha estat una formació instrumental <strong>de</strong> <strong>la</strong> qual s’han servit els compositors perescriure música <strong>de</strong>scriptiva. Un exemple ben característic és l’obra Impressions camperoles <strong>de</strong>Joaquim Serra: el segon moviment es titu<strong>la</strong> “La vall <strong>de</strong>ls ecos” i <strong>de</strong>scriu perfectament l’efecte <strong>de</strong>l’eco a <strong>la</strong> muntanya.34