ribera 15

18 Abril 2016
EMPRESA
Bromera fa 30 anys
L’editorial d’Alzira commemorarà
l’efemèride amb un fum d’activitats
Xinés, gaèlic, flamenc... que una editorial concebuda al seu naixement com
a vehicle per a la normalització lingüística del valencià veja com, trenta anys
després, els seus títols, sobre tot de literatura infantil, triomfen a la Fira de Bologna
i es venen per a traduir-los a eixos idiomes, ens deixa dos lectures: per un
costat, que la literatura en valencià no ven, no pot formar part de l’eix estratègic
de negoci d’una editorial que factura vora 4 milions d’euros a l’any. Per altre
costat, que de la idea inicial, Josep Gregori (l’alma mater de Bromera), ha hagut
d’adaptar el seu model de negoci a les exigències del mercat, tant valencià - al
qual no se li pot exprémer més, de moment- com a internacional.
L’any 1986, la casa i el garatge dels pares de Josep Gregori (Alzira, 1967) acollien
les primeres publicacions sota el segell de Bromera. Quatre títols, concretament.
Un d’ells va triomfar i va permetre Gregori creure en el projecte i assentar
les bases d’una empresa cultural que dóna ocupació a uns 50 treballadors.
Amb la col·laboració d’altres institucions ha assolit portar els Premis Literaris
Ciutat d’Alzira al primer nivell del panorama nacional en matèria de lletres. La
Fundació Bromera per al Foment de la Lectura ens anima a desenvolupar el sotum
de llegir en valencià, tot per tal de mirar amb il·lusió a la trista xifra d’índex
de lectura en valencià, la qual se situa per davall del 5%.
No obstant, encara que no al balanç econòmic, a l’ànima de Gregori, Fluixà i
els altres col·laboradors, sí es prioritza que els valencians lligen en valencià. Tot
esforç té la seus recompensa
Ignacio Salinas
Josep Gregori, propietari de
l’editorial Bromera, rep RiberaNews
en el seu despatx
de la segona planta del reconegut
edifici d’oficines que
l’editorial té al costat del barri
de les Barraques, a Alzira.
No obstant això, Bromera no
sempre ha estat en eixe lloc.
L’editorial va començar en
1986 en una casa del barri
dels Basses d’Alzira, en la
qual s’amuntonaven llibres i
llibres.
El primer any van editar quatre
títols, dels que un va funcionar
especialment bé: L’últim
roder, de Josep Franco. El
bon funcionament d’eixe títol
li va permetre continuar reinvertint
en llibres, en editar, en
publicar. De la ubicació inicial
van passar a un baix en
el carrer José María Llopico,
després a una antiga llimoneria
-en Dr. Fleming- davant de
les casetes de Suñer. “Ací patirem
una inundació”, recorda
Gregori, qui es va portar
Bromera a una nau industrial
al polígon de les Barraques,
per a finalment acabar en un
edifici d’oficines d’una antiga
empresa de grues per a la
construcció: “ens agradava
perquè l’edifici tenia molt espai
d’oficines, que era el que
necessitàvem”.
Els Premis Literaris
Entretant, per l’any 89, Gregori,
impulsat per la necessitat
de trobar bons originals
per a publicar, decideix
llançar-se per a crear el Premi
de Literatura Ciutat d’Alzira.
“Amb el pas dels anys, véiem
que esta cita literària tenia aspiracions
per a convertir-se en
un referent. Teníem en el jurat
a noms com ara Joan Fuster
o Josep Vicent Marqués”, argumenta
l’editor. “Açò va fer
incrementar la notorietat dels
premis, la quantia econòmica
i la diversitat (divulgació
científica, infantil, ...) .Afortunadament
hem comptat amb
la col•laboració d’entitats
com La Fundació Bancaixa o
la Universitat de València”.
Després de l’èxit de les seues
primeres publicacions, Bromera
decidix ampliar i diversificar.
Inicialment l’editorial
es va concebir amb una estratègia
d’orientació de lectura
per als escolars. Gradualment
va ampliant el ventall d’oferta
amb llibres destinats a la divulgació
científica, per a lectors
més generalistes, assaig,
teatre, poesía,...
Llibres de text
Fa uns quinze anys Bromera
entra en el món dels llibres de
text, la qual cosa significa un
bot en l’empresa a tots els nivells,
perquè esta línia de negoci
implica tindre treballant
a molta gent.
“La Comunitat Valenciana
està en la cua d’Espanya quant
a l’índex de lectura, i Espanya
està a la cua d’Europa”, es
lamenta Gregori. I amb este
panorama, tirar endavant una
editorial que publica en valencià
és un objectiu quixotesc.
Així, doncs, a la Comunitat
Valenciana, “la gent no està
acostumada a llegir en valencià.
Tots els que tenen més de
quaranta anys no han tingut
un ensenyament reglat en valencià.
En el millor dels casos
s’impartien dos hores a la semana”,
esgrimix Gregori.
D’ací que Gregori buscara
nous mercats per a publicar.
El mercat català era atractiu.
Allí, el 25% dels llibres que
es venen, estan en català. A
més, en les llibreries, al contrari
del que succeïx a València,
es pot trobar qualsevol
títol en llengua catalana. En
les llibreries, a Catalunya, és
possible trobar llibres en català
en qualsevol secció. No cal
anar-se’n al racó, com succeïx
a València, de “Llibres
en Valencià”. “Els narradors
en valencià són molt bons,
però és una llengua que no té
massa projecció comercial”,
argumenta Gregori.
No obstant això, la seua vocació
i compromís per la normalització
del valencià li ha
portat a traduir obres d’autors
del nivell de Darío Fo, Salman
Rushdie o diversos Premis
Nobel.
Enguany, a més, publicarà, i
no per primera vegada, el títol
guanyador del Premi Man
Booker (Una breu història de
set assasinats, de Marlon James),
el més important de la
literatura en llengua anglesa.
La llengua, amb un component
polític
Josep Gregori reconeix la situació
anòmala de la llengua
valenciana. “Estem en el camí
de la normalització, però encara
queda molt per recórrer.
A més, esta situació ha sigut
aprofitada políticament durant
molts anys”, afig l’editor.
“L’AVL ha suposat un pas
avant per a superar les dificultats
que té el valencià”
En la darrera edició dels Premis
Literaris, per primera vegada
hi va assistir el president
de la Generalitat Valenciana,
Ximo Puig, el President de les
Corts Valencianes, Enric Morera
i el Conseller d’Educació
i Cultura, Vicent Marzà. “Significa
un recolçament per a la
promoció de la cultura”, argumenta
Gregori.