RiberaNews Octubre 2017

16 Octubre 2017
CULTURA
La exposición ‘Memòria de la Modernitat’ llega a
Alzira tras su exitoso paso por Requena
Redacción / RiberaNews
A un lado, el alcalde de Requena,
Mario Sánchez; al
otro, la vicealcaldesa y concejala
de Cultura de Alzira,
Isabel Aguilar; en medio, el
presidente de la Diputación
de Valencia, Jorge Rodríguez,
encargado de escenificar el
traslado de la muestra itinerante
‘Memòria de la Modernitat’,
con los tesoros artísticos
de la Corporación,a la
capital de la Ribera Alta,tras
haber alcanzado las 7.000 visitas
en Requenadurante los
meses de verano, superando
el 20% de la población de la
comarca.
La exposición con los
tesoros artísticos del
patrimonio de la
Diputación ha recibido
7.000 visitas en
Requena, más del 20%
de la comarca
En primer plano, el presidente de la Diputación, Jorge Rodríguez. Tras él, el alcalde de Requena, Mario Sánchez
y la vicealcaldesa de Alzira, Isabel Aguilar.
“Estamos preparados para recibir
el legado. Las puertas de
Alzira se abrirán en noviembre
para recibir a Sorolla, Pinazo
y Equipo Crónica, entre
otros muchos artistas”, ha celebrado
Aguilar en la iglesia
de San Nicolás de Requena.
“Por primera vez esta Diputación
ha brindado el derecho
a todos los valencianos a que
conozcamos el patrimonio
cultural y artístico que tenemos”.
Requena se ha convertido
estos meses en la capital cultural
de la comarca y la provincia,
pero ahora será Alzira
quien ostente el título durante
la temporada de otoño e
invierno gracias a este gran
proyecto sociocultural de la
Diputación de Valencia.
Para 2018 ya está previsto que
la itinerancia alcance a otras
dos capitales de comarca:
Gandía, en La Safor, y Ontinyent,
en la Vall d’Albaida.
Acercar la Diputación a las
comarcas
Jorge Rodríguez ha explicado
que “esta muestra, junto
a la exposición ‘Coneix
la Diputació’, forman parte
del programa ‘La Diputació
a les Comarques’ y sirven
para acercar a los ciudadanos
una institución moderna que
no puede apreciarse si no se
conoce”. En el caso de ‘Memòria
de la Modernitat’, Rodríguez
ha destacado además
la importancia de esta selección
de más de 100 obras del
patrimonio provincial que “ha
ayudado a reescribir la historia
del arte valenciano con
ayuda de la Universitat de
València”.
Isabel Aguilar acompaña
a Jorge Rodríguez en la
clausura de Requena:
‘Las puertas de Alzira
se abren a Sorolla, Pinazo
y Equipo Crónica’
‘Memòria de la Modernitat’
recoge una selección de
pinturas, dibujos y esculturas
de artistas como Sorolla,
Pinazo, Carmen Calvo,
Benlliure, Miquel Navarro o
Equipo Crónica, entre otros.
Todos ellos forman parte del
rico patrimonio artístico de la
Diputación de Valencia, que
Rodríguez pretende democratizar
y acercar a las comarcas
valencianas.
El relat curt... per Òscar López Roig, Finalista Concurs Ploma de Ferro 2016
Pensar és revolucionari
Part 1
Atticus i Manel no tenien gens de
pressa en acabar-se la segona botella
de mistela, els dos estaven a gust amb
la conversa que mantenien. Entre rialles
i bromes calmaven les penes. De
sobte, Manel posà un semblant seriós
i formulà una pregunta a l’aire:
- A què tenen por les persones que
conviuen dins d’este sistema? - A la
mort? - reaccionà Actticus de manera
espontània.
- Òbviament, com el 99% de la humanitat.
I allò que intensifica esta
por dins de la societat és perdre tota
possessió. La por a ser pobre. Què
significa ser pobre? I no parle de la
definició tal qual.
- No tindre diners.
- Exacte, sempre que visques dins
d’una societat capitalista-consumista.
Dubte que altres societats que
considerem salvatges, on, el materialisme
no té importància i no tenen ni
mitjos, ni mitjans, ni comoditats com
les de les democràcies d’occident,
jutjaren a una persona i la definiren
com a pobra per no tindre diners. Pel
simple fet, que es troba en les mateixes
condicions i circumstàncies que
la resta de la comunitat. Per tant, ser
pobre dins del nostre sistema vol dir
perdre l’expectativa d’una millora de
la qualitat de vida a llarg termini. A
curt termini és un: “ai! Què no passe
res”.
- Comprenc. Compartim taula amb
els mateixos que s’han quedat la taula
i el menjar.
- Amb el dret de compartir taula també.
- Afegí Manel.
- La democràcia què fa al respecte?
- S’ha convertit en una excusa amb
una finalitat; continuar el legat de
l’elit. Les constitucions, els drets, les
millores en benestar són concessions
del poder en l’ombra que sempre té
l’última paraula de tot el que succeïsca
dins del sistema per mantindre
controlada a la societat. Què penses?
- Al poder corrupte li convé que la
societat siga dirigida per la mediocritat
mesquina i s’ha normalitzat entre
la societat esta manera de funcionar.
Tindre poder no et conferix tindre decència.
- Sí. Saps? Des que visc sol no he
menjat carn. No puc matar a un animal.
Per això menge verdura, pasta,
tinc això sí, lloques ponedores. Què
passaria si la gent que viu en mega
ciutats es veieren en la mateixa tessitura?
Acostumats a veure el menjar ja
mort, a, haver de matar-lo u mateix.
- Això sí que seria una revolució. Una
curiositat. Per què deixà l’activisme?
- El sistema dividix en dues parts la
societat. La crisi m’agafà en el costat
pobre. Vaig passar de repartir joguets
als necessitats a no poder fer ni un
regal.
- Per què no es queixà?
- Ho vaig fer. Però la gent de classe
mitjana també es queixa i són queixes
que el sistema consentix. Ajudar
a un pobre implica ajudar-los a tots.
Inassumible pel sistema. El pitjor és
veure com les persones que estimen
sofrixen més.
- Com es troba ara?
- Viu. I tu? - Preguntà Manel.
- Trobe que el món és un vaixell inacabat
que flota per les caòtiques
aigües de l’existència. On el lema:
“cadascú que suporte la seua vela”.
No té sentit, doncs, naveguem en el
mateix vaixell.
- Els conflictes han d’existir. Les
guerres van contra natura. Sent com
en el teu interior una revolució palpita.
És una sensació dolorosament
viva. Però compte amb el sentimentalisme
perquè infantilitza la lluita
fins a la paròdia.
- És tard. Haig d’anar-me’n. Ha estat
un plaer conéixer-lo. Gràcies.
- No es mereixen, conversar, escoltar,
pensar és un acte revolucionari.
Molts crits i poques solucions això és
el món hui en dia. Gràcies a tu.