REVISTA COMPLETA

EVOLUCIÓ DEL MESTRE
Comparem el paper del docent d’abans amb el d’ara
Al segle XIX el paper del mestre a les escoles era autoritari i tractava als alumnes amb
menyspreu. Els alumnes no eren lliures de pensar com
ells volien i si sortien de la “norma” els ridiculitzaven i
fins i tot, els castigaven físicament.
Respecte a la forma d'ensenyar, s'utilitzava una
metodologia repetitiva per aprendre en la qual no es feia
partícip als alumnes. Els coneixements s'injectaven i no
s’aprenien, per tant, els xiquets perdien la motivació i la
confiança en les seves capacitats.
màquina de Tonucci (1970).
Una fàbrica de xiquests/es?
Afortunadament la societat ha anat avançant i el paper del mestre a l'escola del segle
XXI ja no és el que era. Encara que existeixen mestres que segueixen utilitzant la
metodologia repetitiva esmentada anteriorment, són molts els que han anat renovant
i millorant els seus coneixements i metodologies per treure tot el potencial dels seus
alumnes, i així, aconseguir que el seu pas per l'escola no es base a memoritzar
continguts i escriure'ls en un examen, sinó en aprendre fent.
Nosaltres considerem que el mestre ha de ser un guia de l'alumne i acompanyar-lo en
el seu aprenentatge. Ha d'escoltar els interessos del xiquet i estimular-lo perquè
investigui i construeixi el seu propi
coneixement. També ha de crear espais i
situacions que afavoreixin l'aprenentatge i
desenvolupin el desig d'aprendre. Si
l'alumne està motivat tindrà la necessitat
de descobrir les coses per ell mateix, i es
sentirà orgullós dels seus assoliments, la
qual cosa farà que augmenti el seu esforç i
* Imatge de Joan Turu
confiança.
10