COS PERFECTE

la DONA i el COS perfecte.

Aurora Casadellà Martínez
Alumna de l’escola d’arts EASD (Vic).
Aquest llibre forma part del meu projecte fotogràfic de recerca del 2018. Sempre m’he
preguntat perquè la societat busca el cos perfecte de la dona. En aquest llibre trobareu el
meu treball fotogràfic i la meva visió i reflexió del cos perfecte de la dona.

la perfecció és el pitjor invent de
l’home

Em depilo el bigoti perquè algú un dia em va dir que una
noia no en pot tenir. Em fa ràbia, però ho faig. A la botiga on
vaig a depilar-me, no els agrada que digui bigoti i em fan dirli
llavi. Vinc a depilar-me el llavi. Sona inclús graciós, però és
clar, una noia no hauria de tenir-ne, per això millor canviar
la paraula. Com si quan anéssim a tallar-nos el cabell diguéssim:
vinc a tallar-me el front. Però no els jutjo perquè és el
cànon del cànon i jo i sóc a dins.

El cos d’una dona no és cap camp de batalla.
Gemma Lineas

“Em miro al mirall i penso, que lletges, que primes; mira les altres que boniques”

Criticar no és el mateix que ser criticada, però al final t’acostumes i acceptes el
que et diuen. El pitjor de tot és que els creus.

Ser alta, ser baixa. Mai és el mateix. Si ets baixa, perds poder.

Miris el que miris, jo mai vec el mateix. No tinc el mateix que tenen les que
vec i això em fa imperfecte.

“Doncs ara que m’ho dius, no m’agraden. Gens. Mira això!”

No tenim el mateix color d’ulls, no tenim la mateixa panxa, no tenim els mateixos pits,
no tenim les mateixes celles, no tenim el mateix cabell, no tenim les mateixes mans...
Totes som diferents.
Però tenim una cosa en comú: som imperfectes.
això ens fa humanes, i dones.

No existeix res millor que mirarte, veuret imperfecte i, somriure.