2uFPd702w

Recommendations

Info

RESUM Aquest treball fa un repàs dels equips educatius d’atenció primerenca a les Illes Balears, des que foren creats (1989) fins ara. Presenta dades de la configuració dels equips actuals, de l’àrea que atenen i de la seva tasca de detecció. RESUMEN En este trabajo se hace un repaso de los equipos educativos de atención temprana en las Islas Baleares, desde su creación (1989) hasta ahora. Se presentan datos de la configuración de los actuales equipos, de la zona atendida por cada uno de ellos y de su tarea de detección. 1. UBIQUEM-NOS EN LA HISTÒRIA Anuari de l’Educació de les Illes Balears L’any 1989 el Ministeri d’Educació i Ciència va crear els primers equips d’atenció primerenca, que va dispersar per tot l’Estat pràcticament a raó d’un per província, amb una única excepció, les Balears, on se’n varen crear tres, un a Eivissa, un a Mallorca i un a Menorca. El 1982 s’aprovà la Llei d’integració social dels minusvàlids, que per primera vegada a l’Estat aplicava els drets que l’article 49 de la Constitució reconeix «en raó a la dignitat que els és pròpia, als disminuïts en les seves capacitats físiques, psíquiques o sensorials per a la seva completa realització personal i la seva total integració social», i especificava a l’article 9.3 que el Govern de l’Estat estava obligat a presentar un Pla nacional de prevenció de les minusvalideses que inclogués la detecció i el diagnòstic precoç. El 1990 la LOGSE, a l’article 36, especificava que: 1. El sistema educatiu disposarà dels recursos necessaris perquè els alumnes amb necessitats educatives especials puguin assolir dins el mateix sistema els objectius establerts amb caràcter general per a tots els alumnes. 2. La identificació i valoració de les necessitats educatives especials es realitzarà per equips integrats per professionals de diferents qualificacions, [...]. 3. L’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials es regirà pels principis de normalització i d’integració escolar. L’Ordre ministerial de 9 de desembre «por la que se regula la estructura y funciones de los Equipos de Orientación Educativa y Psicopedagógica» (BOE de 18-12-1992), a l’article 1, deia: «se podrán crear Equipos de Orientación Educativa y Psicopedagógica» i més concretament l’article 1.4 deia: «podrán existir equipos de atención temprana», que de fet ja existien amb caràcter experimental des de 1989. És a dir: el període des de 1982 a 1992 foren anys d’efervescència legislativa pel que fa a drets i integració de les persones amb discapacitats, i tingué un fort impacte normatiu en l’àmbit educatiu i impulsà la creació dels encara avui anomenats «EOEP d’atenció primerenca», que el Ministeri impulsà en conveni a tot el seu territori. 43
Anuari de l’Educació de les Illes Balears. 2012 No passà el mateix a Catalunya, ni al País Basc, ni a Andalusia, que llavors ja tenien competències plenes en matèria educativa. En aquell moment no es va crear aquesta xarxa de serveis educatius d’atenció primerenca, i es va centrar l’acció preventiva de detecció i valoració primerenca de dificultats evolutives en serveis externs al sistema educatiu. Encara avui aquestes comunitats autònomes no disposen de serveis educatius d’atenció primerenca. A la nostra comunitat autònoma finalment cal recordar el Pla integral d’atenció primerenca de les Illes Balears, aprovat en Consell de Govern el 2 de juliol de 2010 i signat per les tres conselleries (Afers Socials, Educació i Sanitat) que duen a terme les actuacions que integra i engloba el pla. 1 2. PER QUÈ ES VAREN ESTABLIR AQUESTS CONVENIS D’ATENCIÓ PRIMERENCA? 1. La LOGSE (1990) havia establert que la creació i el sosteniment de places de primer cicle d’educació infantil corresponien al conjunt de les administracions públiques (article 7.2). 2. La primera norma estatal que estableix les condicions educatives dels centres que acullen infants menors de tres anys correspon a 1991 (Reial decret 1004/1991). 3. De fet, l’Estat pràcticament no disposava de cap escoleta en tot el territori, i aquestes depenien majoritàriament de l’Administració local. Per tant, els EAP havien de desenvolupar la seva tasca en serveis poc regulats i dependents d’altres administracions. Així els convenis cercaven establir sinergies (una administració posava a disposició les escoletes i l’altra el servei de detecció), evitar el sentiment d’intromissió (els convenis establien el control compartit del servei) i sumar recursos (els convenis cercaven que la contrapart local afegís algun recurs a la dotació bàsica que hi posava el MEC). El fet és que el 1989 es varen crear els tres equips d’atenció primerenca (Eivissa, Mallorca i Menorca) que, de fet, encara existeixen. Llavors varen néixer dotats de quatre professionals (dos psicopedagogs, una mestra especialista en Audició i Llenguatge i una treballadora social). Els convenis que els sostenien varen tenir vigència majoritàriament fins a 2009, quan varen ser substituïts pel conveni d’adhesió previst al Decret 131/2008, de 28 de novembre, pel qual s’estableix i regula la xarxa d’escoles infantils públiques i els serveis per a l’educació de la primera infància de les illes Balears. 3. AMPLIACIÓ DE LA XARXA D’EAP A LES ILLES BALEARS El 1989 es varen crear els tres EAP, i tres varen ser els EAP que hi va haver a les Balears durant vint anys, fins a 2009, pràcticament amb la mateixa dotació de recursos humans 1 Pla integral d’atenció primerenca de les Illes Balears: ·http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST2745ZI117550&id=117550 44
Page 1 and 2: 2012
Page 3 and 4: Anuari de l’Educació de les Ille
Page 8 and 9: PRESENTACIÓ
Page 12 and 13: PRÒLEG
Page 18 and 19: I. INTRODUCCIÓ
Page 20 and 21: RESUM En aquest article es fa una a
Page 42 and 43: II. EL SISTEMA ESCOLAR DE LES ILLES
Page 48 and 49: 5.2. Sector de ponent de l’illa Q
Page 79: Anuari de l’Educació de les Ille
Page 82 and 83: RESUM El sistema de qualificacions
Page 90 and 91: Funcions del director Anuari de l
Page 94 and 95:
Anuari de l’Educació de les Ille
Page 96 and 97:
) Proposta d’actuacions del CRN A
Page 98 and 99:
Page 100 and 101:
Page 102 and 103:
Page 104 and 105:
8. REFLEXIONS SOBRE ELS CRN A LES I
Page 106 and 107:
Page 108 and 109:
RESUM Els programes de qualificaci
Page 110 and 111:
Page 112 and 113:
Page 114 and 115:
Alumnat Anuari de l’Educació de
Page 116 and 117:
Page 118 and 119:
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Anuar
Page 120 and 121:
RESUM El present article està comp
Page 122 and 123:
Comunitat autònoma Saldo migratori
Page 124 and 125:
Page 126 and 127:
Page 128 and 129:
Page 130 and 131:
Page 132 and 133:
Page 134 and 135:
Page 136 and 137:
Page 138 and 139:
Page 140 and 141:
Aquests tipus d’estudis responen
Page 142 and 143:
Page 144 and 145:
Page 146 and 147:
Page 148 and 149:
Page 150 and 151:
Page 152 and 153:
Page 154 and 155:
RESUM La participació de les famí
Page 156 and 157:
Page 158 and 159:
Page 160 and 161:
Page 162 and 163:
Page 164 and 165:
Page 166 and 167:
Page 168 and 169:
Page 170 and 171:
RESUM En aquest treball es presente
Page 172 and 173:
Page 174 and 175:
Page 176 and 177:
Page 178 and 179:
Administració i Direcciód’Empre
Page 180 and 181:
Quadre 5. Nombre d’alumNes d’ei
Page 182 and 183:
Any acadèmic 2010-11 2010-11 2010-
Page 184 and 185:
5. ALUMNES MATRICULATS EN ALTRES UN
Page 186 and 187:
Page 188 and 189:
Girona Francisco de Vitoria Europea
Page 190 and 191:
Total general Valladolid València
Page 192 and 193:
Page 194 and 195:
Total general Valladolid València
Page 196 and 197:
Page 198 and 199:
Page 200 and 201:
Page 202 and 203:
Page 204 and 205:
Page 207 and 208:
Page 209 and 210:
Page 211 and 212:
Page 213 and 214:
Page 215 and 216:
Page 217 and 218:
Page 220 and 221:
III. EL SISTEMA EDUCATIU NO ESCOLAR
Page 222 and 223:
RESUM La biblioteca ha canviat molt
Page 224 and 225:
Page 226 and 227:
Page 228 and 229:
Page 230 and 231:
Page 232 and 233:
Page 234 and 235:
Page 236 and 237:
RESUM L’envelliment actiu és un
Page 238 and 239:
Page 240 and 241:
Page 242 and 243:
Page 244 and 245:
Page 246 and 247:
Page 248 and 249:
Page 250 and 251:
Page 252:
Page 255 and 256:
Page 257 and 258:
Page 259 and 260:
Page 261 and 262:
Page 263 and 264:
Page 265 and 266:
Page 267:
Page 270 and 271:
RESUM Aquest treball explora les pe
Page 272 and 273:
Page 274 and 275:
Page 276 and 277:
Page 278 and 279:
Page 280 and 281:
Page 282 and 283:
Page 284 and 285:
Page 286 and 287:
Page 288 and 289:
Page 290 and 291:
COHEN, Albert (1955) The Gang Delin
Page 292 and 293:
RESUM Aquest treball analitza i ava
Page 294 and 295:
Page 296 and 297:
Page 298 and 299:
Page 300 and 301:
Page 302 and 303:
Page 304 and 305:
Page 307 and 308:
Page 309 and 310:
Page 311 and 312:
Page 313 and 314:
Page 315 and 316:
Page 317 and 318:
Page 319 and 320:
Page 321 and 322:
Page 323 and 324:
Page 325 and 326:
Page 327 and 328:
Page 329 and 330:
Page 331 and 332:
Page 333 and 334:
Page 335 and 336:
Page 337 and 338:
Page 339 and 340:
Page 341 and 342:
Page 343 and 344:
Page 345 and 346:
Page 347 and 348:
Page 349 and 350:
Page 351 and 352:
Page 353 and 354:
Page 355 and 356:
Page 357 and 358:
Page 359 and 360:
Page 361 and 362:
Page 363 and 364:
Page 365 and 366:
Page 367 and 368:
Page 369 and 370:
Page 371 and 372:
Page 373 and 374:
Page 375 and 376:
Page 377 and 378:
Page 379 and 380:
Page 381 and 382:
Page 383 and 384:
Page 385:
Page 388 and 389:
RESUM L’objectiu és esbrinar qui
Page 390 and 391:
Page 392 and 393:
Page 394 and 395:
Page 396 and 397:
Page 398 and 399:
S’han de considerar igualment (gr
Page 400 and 401:
3.5. Despesa per alumne Anuari de l
Page 402 and 403:
Page 404 and 405:
3.7. Despesa pública en educació
Page 406 and 407:
Page 408 and 409:
Page 410 and 411:
4.2.2. Expectatives d’estudis Anu
Page 412 and 413:
Page 414 and 415:
Page 416 and 417:
Page 418 and 419:
RELACIÓ DE COL·LABORADORS I COL·
Page 420 and 421:
Page 422 and 423:
Page 424 and 425:
Page 426:
show all

2uFPd702w

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?