Aiguats et inondations exceptionnelles en Andorre au XXe siècle

Aiguats et inondations exceptionnelles en Andorre au XXe siècle. Joan Becat - Annexe 2
Aiguat del 7/8 de novembre del 1982. Primer informe
Volume I.- Sant Julià de Lòria, 15/11/1982, p.13
___________________________________________________________________________
De l’entrada de Sant Julià de Lòria fins a la frontera andorrana, el Valira
només va tenir una acció limitada en general, comparativament amb la situació en
altres valls andorranes.
En canvi, cal notar uns quants impactes importants, en particular a la Borda del
Sabater. Per cadascú es pot trobar una explicació.
El Valira - per cert en crescuda - va seguir el seu curs estenent-se
lateralment cada vegada que era possible ( veure foto p. 10).
Però el seu llit d’inundació no es va trobar dificultat per massa terraplens o
construccions ; els seus meandres no van ser modificats en els llurs encorbaments
naturals ( per exemple a Sant Julià de Lòria ) : No va provocar grans destrosses
perquè el flux es va encaminar seguint la seva pròpia dinàmica. No ha tingut de
topar amb uns obstacles insòlits ni de destruir-ls per trobar aquest espai.
Aquesta situació es va traduir per unes topades en les ribes còncaves, molt sovint
protegides per parets de ciment armat, i per un xoc a la base del Pui d’Olivesa i un
risc per les construccions de l’altre costat, entre el Valira i la carretera.
S’ha traduit també per uns dipòsits en els camps, prades de les ribes convexes,
però sense arrencar cap arbre.
Per tant es nota una lleugera exageració dels encorbaments dels
meandres i un decalatge respecte al llit habitual.
Es una dada que caldrà tenir en compte pels futurs endegaments.
Aquesta ona principal, desplaçada va potser ésser provocada per les obres
realitzades en la riba de la desviació de St Julià.
14