“Estem vivint un moment apassionant i no exempt d’obstacles”

P. 14
FESTA
PROFESSIONAL
2016
P. 18
EL FUTUR
DEL VEHICLE
ELÈCTRIC
LA REVISTA DELS GESTORS ADMINISTRATIUS
OCTUBRE · NOVEMBRE · DESEMBRE 2016
“Estem vivint un moment
apassionant i no exempt
d’obstacles”
CARLES PUIGDEMONT, president de la Generalitat de Catalunya

EDITORIAL
EDITORIAL
Amb l’entrada del nou any, és un bon moment
per fer balanç del que hem dut a terme i del
que ens queda per fer. El 2016 ha estat l’any del
llançament de Gestors RA, un projecte ambiciós
que ens situa com l’única professió que té la
capacitat de convertir-se en una autoritat de
registre —amb tot el que això comporta— per
fidelitzar els clients i captar-ne de nous. També
s’ha creat la figura del gestor de proximitat,
gràcies al conveni amb la Fundació ONCE, i hem
començat a imprimir les etiquetes ambientals de
vehicles dissenyades per la DGT.
I de tots aquests projectes, que ja són una
realitat, vam poder parlar amb el president
de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant
l’audiència en la qual va rebre la Junta Directiva
del Col·legi. El president, com també el conseller
de Justícia, Carles Mundó, va reconèixer la
tasca dels gestors administratius i van mostrar
la predisposició a continuar col·laborant per tal
d’avançar plegats en el desenvolupament d’una
administració encara més eficient.
Hi ha molta feina feta, però ja estem treballant
perquè els nous projectes de valor afegit surtin
a la llum el 2017. En aquest sentit, el Col·legi
aposta decididament per la recerca i la innovació
com a instruments fonamentals per millorar la
competitivitat de les nostres gestories. I, com a
conseqüència d’aquesta recerca, estem trobant
noves possibilitats perquè la nostra professió
mantingui el posicionament privilegiat en la
relació entre els ciutadans i les empreses amb
l’Administració. El 2016 ha estat un any de grans
progressos, però de ben segur que el 2017 ens
oferirà encara més oportunitats. Tenim davant
nostre dotze mesos per treballar de valent i
aconseguir-ho.
Aprofito aquestes línies per desitjar-vos un any
nou en què tinguem moltes ocasions de compartir
i celebrar noves fites per a les nostres gestories.
Alfonso Lluzar
President del Col·legi Oficial de Gestors Administratius
de Catalunya
2
EL GESTOR
SUMARI
ENTREVISTA OPINIÓ OPINIÓ
03 06 09
SERVEIS
11
ELS NOSTRES
12
GESTORS
Carles Puigdemont,
president de la
Generalitat de
Catalunya
Novetats en l’execució
de les titulitzacions
hipotecàries
El registre de la
jornada diària
Gestor de
Proximitat
Pau Garcia Sistac
Salvador Roset
DELEGACIONS
13
ACTIVITATS COL·LEGIALS
14
MITJANS
22
LLEURE i
23
CULTURA
Activitats a Lleida
i a Girona
Festa professional 2016
Audiència a la
Generalitat
XVIII Jornades de
Representants
El vehicle elèctric
Graduació dels màsters
Centre Formatiu
COGAC 2016
Campanya de
vehicles
Aperitiu de Nadal 2016
PRESIDENT
Alfonso Lluzar López de Briñas
DIRECTORA
Vanessa Mena
COMISSIÓ REVISTA
Carme Dalmau
Cristina Calvo
Carme Elena
Montse Flores
Concha Forteza
Marc Giménez
Marina Rocabruna
Aurora Rodés
Francisco Torres
Sònia Villar
COL·LABORADORS
Chantal Rabat
FOTOGRAFIES
PhotoAlto
Bit Comunicación
Miquel Taverna
COORDINACIÓ PUBLICITAT
Bit Comunicación
Josep Tarradellas, 155
08029 Barcelona
Tel.: 93 363 64 64
EDITA
Col·legi Oficial de
Gestors Administratius
de Catalunya
Pl. Urquinaona, 6, 6a planta
08010 Barcelona
colcatalunya@gestors.cat
DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓ
Bit Comunicación
mmeca@grupobit.com
DIP. LEGAL: B-44973-92
En cap cas l’opinió expressada
en els articles publicats a El Gestor ha
d’entendre’s com a opinió del Col·legi
de Gestors Administratius,
sinó exclusivament dels seus autors.
Col·legi Oficial de Gestors
Administratius de Catalunya
colcatalunya@gestors.cat
www.gestors.cat
El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya és propietari dels drets de propietat intel·lectual i industrial dels continguts de la revista El Gestor, així com dels elements
que conté. Atès el que disposa la Llei de propietat intel·lectual, queden expressament prohibides la reproducció, distribució i comunicació pública, inclosa la modalitat de la posada
a disposició, de la totalitat o part dels continguts de la revista El Gestor, en qualsevol suport o per qualsevol mitja tècnic, sense l’autorització expressa i per escrit del Col·legi Oficial
de Gestors Administratius de Catalunya. L’autorització de reproducció parcial o total requerirà obligatòriament citar-ne l’autoria i la procedència.

ENTREVISTA
CARLES
President de la
Generalitat de Catalunya
PUIGDEMONT
V. Mena
Vivim un moment polític incert i complicat.
Això fa que la seva feina sigui
més apassionant o més complicada?
Jo crec que totes dues coses. Estem
vivint un moment apassionant com a
país, i no exempt d’obstacles. N’hem
tingut des del primer dia, i molts els hem
anat superant i, fins i tot, n’hem sortit
reforçats, com va passar a finals de
setembre amb la qüestió de confiança.
3
“Poder disposar dels nostres recursos
és clau per dedicar-nos a transformar la
nostra economia”
Quin és el balanç d’aquests primers
mesos al capdavant del país?
Podem dir que tenim un govern que
governa, a diferència d’un altre que
ha estat deu mesos en funcions.
I governem amb una majoria
parlamentària que està decidida a
complir amb el mandat democràtic
expressat a les urnes pels catalans i les
catalanes. Amb aquest objectiu, estem
treballant d’acord amb quatre eixos
d’actuació: avançar en la construcció
d’un país més just, més equitatiu,
més saludable, més segur i més culte;
consolidar la recuperació econòmica
i aconseguir que això comporti més
ocupació, més estable i de més
qualitat; fer de Catalunya un país d’alta
qualitat democràtica, referent en
transparència i participació, i culminar
el procés en la fase participativa,
ciutadana i associativa. En aquest
sentit, estem avançant en la posada
a punt de les estructures d’estat i
en el tràmit parlamentari de les lleis
bàsiques del procés. I estem treballant
per assolir la plena internacionalització
de la construcció i constitució de
l’estat català independent.
El setembre del 2017 és la data
marcada al calendari per fer un nou
referèndum. En quins termes?
Volem un referèndum acordable
i vinculant, que, com a tal, tindrà
conseqüències. Un referèndum que
tindrà una pregunta clara, que es pugui
respondre amb un “sí” o un “no”, i, per
tant, hi haurà també una resposta clara.
Si hi ha una impossibilitat manifesta
de fer-lo d’acord amb la legislació
espanyola, la legislació catalana pot
proveir aquesta cobertura legal. No
hi haurà cap moment de buit legal,
anirem de la llei a la llei.
Què diferencia aquest referèndum i el
context en què es convoca del que es
va fer el 2014?
Serà diferent per diversos motius.
D’una banda, perquè la pregunta
no permetrà diverses opcions de
resposta, sinó només dues: “sí” o “no”.
Això ja és una diferència important
respecte del 9N. A més, en aquest cas,
el resultat que surti ens vincula, i, per
tant, estem compromesos a aplicar la
decisió ciutadana.
EL GESTOR

ENTREVISTA
4
EL GESTOR
Quin nivell de participació i de vots
creu que legitimarien el referèndum,
sigui quin sigui el resultat?
La convenció de Venècia recomana
no posar cap tipus de quòrum ni de
xifra per no facilitar el boicot. Crec,
però, que tots plegats ens hem de
plantejar que si vota, per exemple,
el 25% del cens, aquest referèndum
no es pot guanyar, de cap manera,
encara que el 25% hi voti a favor.
Ja està en marxa el desplegament de
l’Agència Tributària Catalana. Serà
un punt d’inflexió en el camí cap a un
país independent?
L’Agència Tributària Catalana és
una estructura d’estat bàsica, de la
qual estem posant els fonaments.
Gestionarà tots els tributs generats
pels catalans per tal que puguem
disposar de la riquesa que produeix
el país. Poder tenir els nostres
recursos és clau per dedicar-nos a
transformar la nostra economia, per
garantir el benestar de la societat i
per millorar les institucions. Al cap i
a la fi, el projecte de país que estem
construint el fem per a les persones,
per a la gent d’avui, però, sobretot,
per a la gent de demà, per deixar a
les generacions futures un país amb
millors condicions.
– L’últim llibre que ha llegit.
La utilidad de lo inútil, de Nuccio Ordine.
– El tipus de música que li agrada.
Sóc molt eclèctic. M’agrada tota la música, amb algunes excepcions insuperables.
Vaig triant en funció del moment, i cada moment té una banda
sonora molt diferent. Sóc un enamorat de música que pot ser, fins i tot,
dura, però també m’encanta Roger Mas, per exemple, que crec que és un
dels grans cantautors que té en aquest moment la cançó.
– Un viatge pendent.
Més que un viatge pendent, una ciutat a la qual sempre tornaria: París.
– El que admira més d’una persona.
Sinceritat, coherència, lleialtat, que vagi de cara.
– El seu lema.
“Sóc fal·lible, però insubornable”, la cita de Gaziel amb la qual vaig cloure
el discurs de presa de possessió com a president de la Generalitat.
– Un personatge històric que admiri.
No tinc ídols, però respecto algunes biografies més que d’altres. Una dona
que sempre he trobat d’una gran dignitat és Simone Veil.
– No pot viure sense...
Un bon cafè per començar el dia.
Quins seran els eixos principals de la
nova Hisenda catalana?
Volem una administració tributària
més àgil i segura per als contribuents,
que no minvi la competitivitat de les
empreses. En aquest sentit, estem
treballant per tenir uns processos i
uns sistemes informàtics més eficients
i per aconseguir un desplegament
territorial ampli i una lluita eficaç contra
el frau fiscal. Hi haurà una finestreta
única tributària amb 142 oficines, fruit
de la col·laboració amb diputacions,
consells comarcals i ajuntaments, en el
marc de la xarxa Tributs de Catalunya.
Amb el cor a la mà: com veu Catalunya
d’aquí a deu anys?
Veig Catalunya com un país lliure,
que serà un Estat com qualsevol

ENTREVISTA
altre de la Unió Europea i que es
podrà relacionar “de tu a tu” amb
els altres estats, especialment amb
els que té més a prop, l’espanyol i
el francès.
I el seu encaix dins d’Europa (una
Europa també de futur incert...)?
Els catalans som i serem europeus,
i volem ser partícips en primera
persona del projecte de construcció
europea. Per això, l’Estat que volem
construir el volem dins del marc de la
Unió Europea, i no ens imaginem cap
altre escenari de futur. Després del
Brexit i de la decisió del Regne Unit
de sortir de la UE, s’ha obert un nou
paradigma a Europa. Un cop més, s’ha
demostrat que és prou flexible per
adaptar-se a les necessitats polítiques
del moment. I estem convençuts que
sabrà adaptar-se perquè Catalunya
continuï a la Unió Europea quan sigui
un estat independent.
Catalunya ha captat 14,5 milions
d’euros d’inversió estrangera els
últims cinc anys. Quin és l’atractiu de
Catalunya per invertir-hi?
Qualsevol economia madura i
avançada acostuma a fixar-se en
aquells països i societats que són
dinàmics, que estan mobilitzats,
que expressen un alt respecte per
si mateixos, i que no abaixen el cap
davant dels abusos, sinó que mostren
ambició i ganes d’anar endavant.
És el cas de Catalunya i de la seva
societat, que avui té un projecte de
país. El mèrit principal que millori la
inversió estrangera a Catalunya és
de la gent que ha arriscat, que ha
resistit i que no ha tirat la tovallola,
que ha defensat els llocs de treball
que existien i que ha intentat créixer i
innovar. Per tant, el primer mèrit és del
teixit social i econòmic del país, i n’és
coresponsable el Govern i el conjunt
del país, en la mesura que està fent
enormes esforços per mantenir el pols
vital que ha fet que Catalunya sempre
hagi superat amb nota qualsevol dels
entrebancs que ha hagut d’afrontar.
El teixit empresarial català està
format sobretot per pimes. En què
treballa el Govern per donar-los
suport i impulsar-les?
Efectivament, les pimes són la
immensa majoria de les empreses que
tenim en aquest país i constitueixen
una de les baules en què descansa
amb més confiança el nostre sistema
socioeconòmic. Per tant, cal protegirles,
i des del Govern ho estem fent
amb polítiques concretes, com ara el
Pacte Nacional per la Indústria, amb
el qual volem defensar la singularitat
de l’economia catalana. També ens
veiem en la necessitat de defensar les
pimes davant polítiques que vénen
del Govern central, que no acaba
d’entendre aquesta cultura, molt
arrelada al nostre país. Com passa, per
exemple, en el cas del nou impost de
societats i altres tipus de mesures que
no tenen en compte la gran quantitat
de pimes que tenim a Catalunya, i que
són el tronc central del nostre model
socioeconòmic. L’Estat que volem
construir entre tots, i que té el suport
d’una àmplia majoria de la societat
catalana, és un Estat per servir les
persones, les famílies, les petites i
mitjanes empreses i els autònoms,
que no els jugui en contra, sinó que
els faciliti les eines perquè puguin tirar
endavant i crear ocupació.
Com a periodista, és conscient
de la importància de comunicar
correctament. Quins aspectes ha
prioritzat en la seva manera de
comunicar des del càrrec de president?
Sempre m’he sentit periodista i dono
a tot una mirada periodística, fins i tot
ara com a president. Aquesta mirada
m’ajuda a tenir un comportament poc
sectari. Puc tenir conviccions molt
fortes, però faig esforços per mirar
d’entendre quina part de la veritat
té l’altre i això és molt periodístic.
Un dels aspectes al qual sempre he
donat molta importància són les
xarxes socials. Segueixo gestionant
personalment el meu compte de
Twitter, la qual cosa em permet
aprofitar alguns dels avantatges de les
xarxes, com ara la immediatesa i el fet
d’arribar directament a molta gent.
5
FOTOS: RUBÉN MORENO
EL GESTOR

NOVETATS EN
L’EXECUCIÓ
DE LES
TITULITZACIONS
HIPOTECÀRIES
CRISTINA CALVO
Membre de la Comissió Laboral del COGAC
6
EL GESTOR
El Banc d’Espanya ha resolt que els bancs estan obligats a facilitar informació als clients que siguin deutors
hipotecaris sobre si el seu dret d’hipoteca ha estat cedit a favor d’un tercer, i també el fons o l’entitat a favor
de qui s’ha fet aquesta cessió.
El procés de titulització va iniciar-se
a Espanya amb la llei sobre el règim
de societats i fons de titulització
hipotecària (Llei 19/1992, de 7 de
juliol) i ha esdevingut una font de
finançament molt important per al
sistema financer espanyol, tant durant
el període d’expansió econòmica com
en la crisi econòmica.
El març de 2015, el director del
Departament de Conducta de Mercat
i Reclamacions del Banc d’Espanya va
manifestar el següent:
La titulización es un proceso
financiero por medio del cual
se transforman unos activos
generalmente ilíquidos (créditos/
préstamos) en títulos o valores
negociables, mediante su cesión
a un fondo de titulización, quien
a su vez emite unos bonos de
titulización para su colocación
entre inversores institucionales.
De esta manera, las entidades
venden todo o parte de sus riesgos
para obtener nueva financiación
con la que seguir desarrollando su
negocio sin necesidad de acudir a
otras vías, como ampliaciones de
capital.
De conformidad con la Ley 19/1992
sobre régimen de sociedades y
fondos de inversión inmobiliaria
y sobre fondos de titulización
hipotecaria, la titulación de un
préstamo supone que la entidad
que concedió el mismo deja de ser
la acreedora del préstamo, aunque
conserve por ley la titularidad
registral y siga manteniendo,
salvo pacto en contrario, su
administración.
S’entén per titulització el procés
financer mitjançant el qual es
transformen uns actius, generalment
crèdits i préstecs, en títols o valors
negociables, mitjançant la cessió
a un fons que, al seu torn, emet uns
bons per col·locar-los entre inversors
públics o privats. D’aquesta manera,
les entitats venen tots o una part dels
seus riscos amb l’objectiu d’obtenir un
nou finançament amb el qual puguin
seguir desenvolupant el seu negoci
sense la necessitat d’acudir a altres
vies de finançament.
“EL PROCÉS DE
TITULITZACIÓ
VA INICIAR-SE A
ESPANYA AMB LA
LLEI SOBRE EL RÈGIM
DE SOCIETATS I FONS
DE TITULITZACIÓ
HIPOTECÀRIA”

OPINIÓ
La majoria d’aquests riscos són préstecs
conflictius que es preveu que seran
impagats i es venen amb descomptes
importants a tercers (que poden ser
el 50% del deute, el 70% o, fins i tot, el
90% en alguns casos); són els coneguts
“fons voltor” o “empreses de gestió de
deute”, que s’encarreguen de perseguir
el deutor perquè pagui el 100% del deute
(més les despeses i els interessos que
es produeixin fins al final de l’execució)
o d’adjudicar judicialment l’habitatge i
vendre’l al més aviat possible.
“AQUESTES
RESOLUCIONS
ABORDEN LA
PROBLEMÀTICA DE LA
LEGITIMACIÓ ACTIVA
EN EL PROCEDIMENT
HIPOTECARI”
La conseqüència principal de la
cessió dels drets de crèdit a favor
d’un tercer és que tots els drets
accessoris a aquest crèdit, com ara
una hipoteca, també es transmetin a
favor d’aquest tercer, tal com estableix
l’article 1528 del Codi Civil: la venda o
cessió d’un crèdit comprèn la de tots
els drets accessoris, com la fiança,
la hipoteca, la penyora o el privilegi.
Conseqüentment, el banc deixa de ser
el creditor del client deutor i, per tant,
no té cap poder per exigir el pagament
de la hipoteca i executar-la al jutjat.
Això no obstant, les entitats financeres
són les que inicien les execucions
hipotecàries com si fossin la part
creditora de la relació contractual,
exercint un dret que han cedit a un
tercer, sense tenir legitimitat activa i
donant una aparença de legalitat quan
ja no en són la part creditora. L’única
funció de bancs i caixes és la de fer de
mers administradors dels cobraments
que origina el préstec, tal com consta
en els fullets d’emissió del fons de
titulització d’actius (FTA), de cobrar
quotes mensuals i de transferir-les al
fons de titulització.
Així ho han anat establint diferents
resolucions judicials dictades els
últims mesos, com ara la interlocutòria
del Jutjat de Primera Instància núm.
1 de Fuenlabrada, del 6 de març
de 2015; la interlocutòria del Jutjat
de Primera Instància núm. 2 de
Barcelona, del 20 de gener de 2016,
o la recent interlocutòria del Jutjat de
Primera Instància núm. 5 de Gijón, de
13 d’abril del 2016, per la qual es deixa
sense efecte l’execució hipotecària
despatxada i considera la falta de
legitimació de la entitat financera
executant.
Aquestes resolucions aborden la
problemàtica de la legitimació activa
en el procediment hipotecari, en el
cas que resultin impagats els crèdits al
fons de titulització i l’entitat bancària
pretengui l’exercici d’un dret ja
cedit al fons (un fet desconegut pel
deutor davant la inexigibilitat legal
de la seva comunicació ni inscripció
en el Registre de la Propietat). La
transmissió del crèdit amb garantia
hipotecària no necessita tenir accés
al registre, de manera que el fons no
està obligat a anar al Registre de la
Propietat a comunicar que són els
nous creditors.
De conformitat amb la Llei 19/1992
sobre règim de societats i fons
d’inversió immobiliària i sobre fons de
titulització hipotecària, la titulització
d’un préstec suposa que l’entitat
que va concedir-lo deixa de ser la
creditora del préstec, encara que en
conservi per llei la titularitat registral
i segueixi mantenint-ne, llevat d’un
pacte en contra, l’administració. D’altra
banda, de la normativa aplicable a la
titulització de préstecs no es desprèn
que els deutors hagin de ser informats,
en cap moment, de la cessió dels seus
préstecs a un fons de titulització, de
manera que provoca una absoluta
indefensió dels ciutadans hipotecats.
No obstant això, en la resolució del
26 agost de 2016, el Banc d’Espanya
va assenyalar el següent pel que fa al
banc:
Se encuentra obligado a informar
al deudor de un crédito o
préstamo hipotecario, de acuerdo
con las buenas prácticas y en
aras a la claridad y transparencia
que han de regir las relaciones de
una entidad de crédito con sus
clientes, sobre si este se encuentra
titulado y, en tal caso, darle a
conocer la identidad del fondo de
titulización al que se hayan cedido
los derechos de crédito de dicha
operación.
En aquesta resolució, el Banc d’Espanya
resol que una entitat s’ha apartat del
Codi de Bones Pràctiques Bancàries, ja
que ha negat informació al seu client
respecte de si el seu crèdit havia estat
cedit a un tercer i a quin tercer.
En conclusió, el Banc d’Espanya, a més
de confirmar que la titulització d’un
préstec suposa que l’entitat que va
concedir-lo deixa de ser la creditora
del préstec, ha resolt que els bancs
estan obligats a facilitar informació
als seus clients sobre si el seu dret
d’hipoteca ha estat cedit a favor d’un
tercer, com també el fons o l’entitat a
favor de qui s’ha fet aquesta cessió.
Aquesta informació permetrà que
el consumidor exigeixi els drets que
l’emparen com a deutor.
“AQUESTA INFORMACIÓ
PERMETRÀ QUE
EL CONSUMIDOR
EXIGEIXI ELS DRETS
QUE L’EMPAREN COM
A DEUTOR”
El deutor que tingui el seu préstec
titulitzat podrà deixar sense efecte
l’execució hipotecària despatxada i
considerar la falta de legitimació de
l’entitat financera executant. A més,
podrà exercir el dret de tempteig
i retracte, un cop interposada la
demanda, segons el que preveu l’article
1535 del Codi Civil: vendiéndose un
crédito litigioso, el deudor tendrá
derecho a extinguirlo, reembolsando al
cesionario el precio que pagó, las costas
que se le hubiesen ocasionado y los
intereses del precio desde el día en que
este fue satisfecho. És a dir, el client té
dret d’adquisició preferent del crèdit pel
preu que el banc pretén vendre-li a un
tercer i, per tant, podrà saldar la totalitat
del deute pagant el mateix preu que
ha pagat el fons voltor al banc per la
hipoteca, que pot ser el 50%, el 30% o,
fins i tot, el 10% en alguns casos.
7
EL GESTOR

SISTEMA PÚBLIC
La sostenibilitat
del sistema
públic de
PENSIONS
JOSÉ MANUEL SILVO POZA
Pensions BBVA-Director de Comptes
8
EL GESTOR
El debat sobre la sostenibilitat del
sistema públic de pensions ha estat
posat sobre la taula els últims vint anys.
No obstant això, la recent evolució
del fons de reserva i el seu probable
esgotament durant el proper any li han
donat més protagonisme encara. Per
tant, sembla que les reformes iniciades
no només a Espanya, sinó també als
principals països del nostre entorn,
prosseguiran els pròxims anys. I és
que totes les variables que influeixen
sobre la salut del nostre sistema públic
de pensions no han parat d’empitjorar
darrerament. En podríem destacar
algunes:
—L’esperança de vida està augmentant
de manera considerable. Espanya es
troba en els primers llocs mundials
del rànquing de longevitat. Si a mitjan
segle passat l’esperança de vida no
arribava a setanta-cinc anys, cap al
2050 s’estima que pugui superar els
noranta anys. Això té un impacte molt
notable en l’estabilitat econòmica
d’una societat, no tan sols en l’àmbit de
les pensions públiques, sinó també en
la sanitat, en les cures i la dependència.
A mitjan segle passat, un jubilat no solia
percebre la pensió més de deu anys, de
mitjana, i ara passarem a escenaris en
què serà habitual que un jubilat sigui
perceptor d’una pensió pública de
jubilació durant vint o vint-i-cinc anys.
—Cal afegir-hi que la taxa de natalitat
ha descendit i continua descendint
de manera molt acusada, la qual
cosa comporta indefectiblement
estructures poblacionals més
envellides. La taxa de natalitat (en
naixements per cada mil habitants)
ha passat del 21,70 dels anys seixanta
del segle passat a la taxa actual, que
és del 9,15. Això és, sens dubte, una
altra mesura de tensió per als sistemes
de pensions, en tant que les noves
generacions són els futurs cotitzadors
del sistema.
—La crisi recent ha incrementat de
manera molt dràstica la desocupació
juvenil, en especial a Espanya, on
supera les taxes del 50%. Això té
implicacions diferents: d’una banda, hi
ha menys contribuents en el sistema
(ja que s’aparten del mercat laboral els
joves que podrien estar cotitzant, és a
dir, aportant cotitzacions al sistema);
de l’altra, aquests joves afebleixen
la seva futura pensió pública (ja
que s’incorporen al mercat tard i de
manera inestable, la qual cosa pot tenir
un impacte negatiu en les pensions
corresponents).
—La crisi implica una altra conseqüència
que té repercussió en les pensions:
els països han incrementat de manera
notable el nivell d’endeutament, que
hauran de reduir a poc a poc (en el cas
d’Espanya, per complir les obligacions
comunitàries). Això suposarà un esforç
pressupostari addicional que podria
tenir impacte en diverses partides
de despesa.
Tot plegat sembla que portarà a una
reducció progressiva de la taxa de
substitució (la relació entre la primera
pensió i l’últim salari rebuts). Aquest
tipus de taxa, que actualment per a
un salari mitjà a Espanya és superior
al 75% (una de les més elevades dels
països de l’OCDE), podria estar, cap a
mitjan segle, segons molts experts, a
l’entorn del 50%.
En aquest punt cal afegir una altra
consideració rellevant: a més del
repte de la sostenibilitat del sistema
de pensions, serà crític també com
garantir-ne la suficiència, és a dir, la
capacitat per pagar pensions que
permetin als futurs jubilats gaudir de
nivells de vida dignes. Per tant, cada
cop té més importància planificar
la jubilació, per la qual cosa és
fonamental incrementar la informació
sobre els sistemes de pensions i la
seva transparència, amb la finalitat
que tots puguem millorar el nostre
coneixement sobre el tema i prendre
decisions racionals en aquest sentit.

OPINIÓ
Gestorplan
En aquest entorn és on pensem
que la previsió col·lectiva (aquells
instruments d’estalvi finalista per a la
jubilació, promoguts per empreses i
associacions per als seus treballadors
i membres) pot ajudar-nos a constituir
l’estalvi que ens ha de permetre
complementar la pensió pública futura.
Iniciatives com la del Regne Unit amb
un sistema d’autoenrollment, per mitjà
de la qual tot treballador que accedeix
al mercat de treball, excepte que digui
el contrari, és inclòs en un sistema de
capitalització obligatori, han tingut
una acceptació molt positiva. El pla
de pensions associat Gestorplan se
situa dins d’aquest sistema associat.
Aquest pla, constituït el novembre de
2003, disposa avui dia d’un patrimoni
agregat de 535.913,86 €.
Aquests en són alguns dels principals
avantatges:
- Comissió de control que en supervisa
el funcionament.
- Política d’inversió conservadora,
amb l’objectiu de preservar el capital
en termes reals (batre la inflació).
- Comissions de gestió i dipòsit
(0,75% i 0,10%, respectivament) molt
competitives i sensiblement per sota
de les comissions mitjanes del sistema
individual.
Tots els que hi participen poden informar-se’n
a la zona restringida del web:
www.bbvaassetmanagement.com.
EL
REGISTRE
DE LA
JORNADA
DIÀRIA
A LES
EMPRESES
9
EL GESTOR
AURORA RODÉS
Ponent de la Comissió Laboral del COGAC
L’obligació d’un registre de jornada
està prevista, amb caràcter general,
en l’article 35.5 de l’Estatut dels
Treballadors, concretament en “l’obligació
de l’empresari de disposar
d’un sistema de registre diari de la
jornada que fa cada treballador”, a la
qual se sumen les últimes sentències
judicials, en especial la sentència del
4 de desembre de 2015, dictada per
la Sala Social de l’Audiència Nacional,
en què es reafirma rotundament
l’obligatorietat per a les empreses de
tenir un registre diari de la jornada
per comprovar la realització d’hores
extraordinàries. L’últim criteri adoptat
per la Inspecció de Treball i de la
Seguretat Social assenyala que
l’empresari està obligat a portar un
registre diari de la totalitat mensual
d’hores ordinàries i complementàries
o extraordinàries, tant si es tracta
d’un contracte a temps parcial com a
temps complet.

OPINIÓ
10
EL GESTOR
A més, cal recollir-les en un resum
mensual, que s’adjuntarà al lliurament
del rebut de salari de cada treballador.
Aquesta signatura diària en un únic
registre dota de fiabilitat i invariabilitat
les dades, sobretot davant una inspecció.
“EL REGISTRE
DIARI DE JORNADA
HA D’EXISTIR
EN TOTES LES
EMPRESES
DE FORMA
OBLIGATÒRIA”
El registre diari de jornada ha d’existir
en totes les empreses de forma
obligatòria, independentment de
l’activitat o grandària, sigui a través
de mitjans mecànics o manuals, i ha
de reflectir, dia per dia i de forma
individual per a cada treballador, la
jornada diària duta a terme. És a dir,
ha d’incloure-hi el moment d’inici i de
finalització de la jornada. Com que
no hi ha cap model específic, és vàlid
qualsevol sistema que permeti dur a
terme un registre permanent i objectiu
amb horari d’entrada i de sortida; i
en un únic registre, que si es realitza
manualment ha d’estar signat pel
treballador en cada entrada i sortida
del seu lloc de treball per conèixer
les hores efectivament “realitzades”.
Per tant, les situacions que derivin
en suspensió de contracte (com ara
la incapacitat temporal, la maternitat,
etc.) no són hores de treball
realitzades i no caldrà registrar-les.
També en queden exclosos els becaris
i les persones que facin pràctiques no
laborals a l’empresa.
Inspecció de Treball no acceptarà
com a registre diari, per exemple, els
quadrants elaborats per determinats
períodes o qualsevol altra formulació
ex ante, ja que les hores efectivament
treballades només poden conèixer-se
a posteriori mitjançant la compleció
d’un registre de la jornada.
Aquesta nova obligació té una
repercussió enorme en les empreses
per la càrrega que implica, tant pel que
fa a costos laborals com a la pròpia
gestió del control que cal implantar.
Probablement, les grans empreses o
les que puguin disposar d’un control
mecànic, electrònic o informàtic que
possiblement ja tenien abans no veuran
alterat el seu funcionament. Però per
a petites empreses (o en els nostres
despatxos) i per les experiències
compartides amb altres companys, no
sembla fàcil de solucionar.
En referència a casos pràctics davant
una inspecció, cal la signatura diària
de tots els treballadors i també la de
les entrades i sortides dels empleats
durant la jornada, incloent-hi l’hora
de dinar. Com tots coneixeu, els
inspectors de treball gaudeixen d’una
gran autonomia pel que fa a actuació, i
el registre horari és ara una de les seves
grans prioritats, per la qual cosa posen
molts problemes a l’hora de trobar
un sistema que “els agradi”. Per tant,
crec que s’ha de ser molt acurat en la
manera d’emplenar la documentació
requerida, i cal transmetre als nostres
clients la importància d’aquest fet, ja
que en l’àmbit estrictament jurídic no
hi ha una manifestació expressa sobre
aquest control de signatures en totes
les entrades i sortides. La capacitat
sancionadora de la visita d’Inspecció
hauria de ser un estímul per fer
acuradament aquest tipus de registre.
El pla de control 2016 de la Inspecció
de Treball i de la Seguretat Social ha
endurit els controls i està incrementant
la revisió de la vigilància en el registre
de jornades a temps complet; a més,
també ha incrementat l’import de les
sancions derivades per incompliment.
“COM QUE NO HI
HA CAP MODEL
ESPECÍFIC, ÉS
VÀLID QUALSEVOL
SISTEMA QUE
PERMETI DUR A
TERME UN REGISTRE
PERMANENT I
OBJECTIU”
En una època en què ha de prevaler la
conciliació de la vida laboral i familiar,
els horaris més flexibles i, fins i tot, el
treball per objectius o projectes, el
registre diari de jornada que pretén
“controlar l’efectiva superació de la
jornada ordinària” sembla una mica
incongruent. Inspecció hi dóna una
gran transcendència amb l’objectiu
d’evitar la indefensió del treballador,
a l’efecte de demostrar si treballa
més hores de les que estipula el seu
contracte o conveni.
“AQUESTA NOVA
OBLIGACIÓ TÉ
UNA REPERCUSSIÓ
ENORME EN LES
EMPRESES PER
LA CÀRREGA QUE
IMPLICA”
Recordem tot el que ha de contenir la
plantilla de gestió del control horari,
en què cal reflectir com a mínim la
informació següent:
- Identitat de l’empresa.
- Identificació del treballador o de la
treballadora.
- Especificació de la jornada laboral
i detall d’hores laborals, ordinàries
i extraordinàries (amb la possible
compensació), realitzades per dia de
treball efectiu.
- Signatura del treballador o de la
treballadora a l’inici i al final de la
jornada.
La conservació del registre diari de
jornada només cal respecte al mes
en curs, remetent-se per a períodes
anteriors al resum mensual totalitzat
d’hores que l’empresari ha de lliurar
al treballador juntament amb la
nòmina (i aquest, al seu torn, l’ha de
conservar durant un període mínim
de quatre anys). La comprovació
de l’existència del registre ha de
poder fer-se al centre de treball i
no pot acreditar-se posteriorment.
La infracció en aquesta matèria es
considera greu.

SERVEIS
ACCEDIU A UN
SERVEI QUE US
ESPECIALITZA COM A
GESTORS DE PROXIMITAT
Com a GESTORS DE PROXIMITAT, estareu especialitzats a atendre
les necessitats d’assessorament i de gestió dels assumptes de ciutadans
amb discapacitat.
Què és aquest servei del Col·legi?
Aquest nou servei us dóna l’oportunitat de distingir-vos com a GESTORS DE PROXIMITAT. Sereu especialistes en la
normativa aplicable al ciutadà amb discapacitat, i estareu sensibilitzats i formats en les pautes d’interacció amb ell. A més,
aquest servei està reconegut per la Fundació ONCE i el Consejo General de Gestores.
11
Què us facilita?
El segell de gestor de proximitat, que permet distingir
la vostra gestoria com a socialment responsable amb la
discapacitat. Aquest segell és comparable a la certificació
BEQUAL, que té un cost d’entre 2.500 i 16.000 euros.
EL GESTOR
Un mercat potencial de nous clients; és a dir, 312.600 treballadors
assalariats, 42.500 treballadors autònoms i 112.558 amb vehicle propi
(actualment no disposen d’un referent per sol·licitar serveis de suport i
assessoria en les seves relacions amb les administracions).
Una distinció com a professionals, una repercussió mediàtica que
potenciarà la vostra notorietat com a gestors administratius i el
reconeixement davant la societat.
Accés a la formació necessària, de caràcter orientatiu i de sensibilització,
amb el suport continuat del Col·legi, mitjançant una plataforma en línia
molt accessible i intuïtiva.
Serveis exclusius per a gestors administratius col·legiats
SOL·LICITEU-NE
L’ACCÉS
GRATUÏT!
Un servei més del vostre Col·legi
Servei d’Atenció al Col·legiat
Tel. 93 317 06 86 sac@gestors.cat www.gestors.cat

ELS NOSTRES GESTORS
Gestor veterà
PAU GARCIA SISTAC
PGS
Avinguda Blondel, 76, principal
25002 Lleida
Gestor administratiu des del 1973, Pau Garcia Sistac ha
estat testimoni de l’evolució de la professió, que ha passat
de la màquina d’escriure i el paper carbó a les eines
telemàtiques. Tot i això, segons ell, “el canvi més significatiu
ha estat que abans es tramitava més que s’assessorava, i ara
és a l’inrevés: molts tràmits han deixat de tenir sentit, i de
nosaltres es valora l’assessorament professional i expert”.
Durant aquests anys, el reciclatge ha estat constant en el
dia a dia, ja que “si no estudies, no estàs al dia; i si no estàs
al dia, no pots ser un bon professional”, afirma. Per fidelitzar
els clients, Pau Garcia Sistac creu que és imprescindible,
d’una banda, que se sentin segurs amb l’assessorament i,
de l’altra, que el gestor ofereixi tots els serveis que aquests
puguin necessitar, “perquè no hagin d’anar enlloc més per
resoldre els assumptes administratius”.
Als nous gestors els recomana paciència i una molt bona
preparació. Però creu que el que més cal són grans dosis
de “treball, treball i més treball”.
Els que som veterans hem hagut de treballar moltíssim: i si
ja és difícil arribar-hi, encara requereix més esforç mantenirs’hi”,
assegura aquest expert de la gestió administrativa.
Veu el futur de la professió amb molt optimisme i considera
que l’accés mitjançant un màster en gestió administrativa és
un gran encert que farà que la professió continuï creixent.
12
EL GESTOR
Nous gestors
SALVADOR ROSET
Passeig de Pere III, 83, entl. 1a
08242 Manresa (Barcelona)
www.rosetconsultors.com
Advocat de formació, Salvador Roset ha accedit a la
professió mitjançant un màster de gestió administrativa i
creu que ser gestor administratiu és garantia de serietat,
professionalitat i responsabilitat.
És conscient de la importància de formar-se i reciclar-se
constantment per tal d’adaptar els serveis de la gestoria
a les necessitats canviants de la societat; segons Roset,
es tracta “d’una exigència que fa que et renovis en la
teva professió i, més que un handicap, és una motivació”.
Fill i germà de gestors, ha estat testimoni de com han
canviat la professió i la relació amb els clients. “De cara
al futur, i gràcies a les noves tecnologies, els clients
tendiran a realitzar tots sols la part més mecànica de les
gestions, però la part estratègica continuarà a les mans
dels professionals, és a dir, dels gestors administratius”.
La gestoria de Salvador Roset ha fet una aposta ferma
per les noves tecnologies, fins al punt que són presents
en diferents xarxes socials i tenen una aplicació mòbil per
comunicar-se amb els clients. En aquest sentit, afirma
que “aquest és el futur; cal establir una comunicació àgil
amb els clients i reservar les visites personals per a temes
de valor afegit en què la relació presencial sigui un plus”.
Amb un equip de quinze persones i dos despatxos,
aquesta gestoria ofereix un servei integral als clients
per cobrir totes les seves necessitats professionals i
personals.

DELEGACIONS
GESTORS RA
La delegació de Lleida va acollir una sessió informativa
per presentar Gestors RA, un nou servei del Col·legi que
permetrà que els gestors es converteixin en autoritats de
registre i emetin certificats digitals des de les gestories.
Més de cinquanta gestors es van interessar en aquesta nova
oportunitat.
ACTUALITAT
FISCAL
“Actualitat fiscal”
va ser el títol d’una
jornada que va
recollir quatre temes
d’interès per als
gestors dins d’aquest
àmbit: la regulació
dels capitals a
l’estranger, el setge
fiscal en les societats professionals i la reforma de l’LPA, les
noves tendències en la recaptació de l’Agència Tributària
i l’exoneració de deutes. Cada tema va ser tractat per un
especialista en la matèria. Hi van assistir més de trenta
gestors lleidatans.
GIRONA
JORNADA
DE TREBALL
I SEGURETAT SOCIAL
Antonio Benavides Vico, inspector de Treball i Seguretat
Social, va impartir als gestors de Girona una jornada en què
es van analitzar, entre d’altres, els efectes laborals que es
produeixen per la
regulació vigent
sobre el temps de
treball i les modalitats
contractuals
en relació amb el
temps de treball.
La delegació també
va acollir una jornada tècnica sobre l’IVA. El ponent, José
M. Tocornal Ruiz, cap de la unitat d’Inspecció de l’AEAT de
Girona, va comentar els aspectes més destacats d’aquest
impost i va respondre els dubtes dels assistents.
LLEIDA
JORNADA
D’ORIENTACIÓ LABORAL
Lluís Qui, secretari del Col·legi de la delegació de Lleida,
va ser l’encarregat de participar en la jornada d’orientació
laboral organitzada per la Facultat de Dret, Economia i
Turisme de la Universitat de Lleida. En aquest acte va tenir
l’oportunitat de transmetre les particularitats de la professió,
la importància del col·lectiu de gestors administratius i la
necessitat de formar part del Col·legi. També van intervenirhi
Joan Turmo, president del Col·legi d’Economistes a
Lleida, i Josep M. Moragues, president d’Alumni UDL.
La implantació telemàtica dels tràmits de transports va
ser el tema central d’una sessió feta a Lleida per informar
els gestors d’aquest canvi, que entra en vigor l’1 de gener.
Montserrat Lucas, cap de la sessió de concessions i
autoritzacions del Servei de Ports i Transports a Lleida, va
ser l’encarregada d’impartir-la.
SESSIÓ
INFORMATIVA
DE TRANSPORTS
La implantació telemàtica dels tràmits relacionats amb els
transports va ser el tema d’una jornada promoguda pel
Departament de Transports de la Generalitat de Catalunya.
El cap del Servei Territorial de Transports de Girona,
Albert Carenys Adell,
va explicar als nombrosos
assistents el
nou sistema de presentació
dels tràmits,
que entrarà en vigor a
partir de l’1 de gener
de 2017, en compliment de la Llei 9/2013. Molts gestors van
participar en aquesta jornada per analitzar els aspectes
més rellevants de les noves lleis administratives (39/2015,
del procediment administratiu comú, i 40/2015, de règim
jurídic del sector públic) i per donar resposta a les qüestions
que planteja la seva aplicació, tot oferint als assistents
un coneixement teòric i pràctic d’aquestes lleis.
13
EL GESTOR

FESTA PROFESSIONAL 2016
14
EL GESTOR
L’Espai Mas Marroch d’El Celler de Can
Roca va ser l’escenari d’enguany per
celebrar la festa anual dels gestors
administratius de Catalunya. Hi van
assistir 500 persones, entre les quals hi
havia gestors administratius, familiars i
membres de diverses administracions.
L’acte va ser encapçalat pel
president de la Generalitat, Carles
Puigdemont, que durant el seu
discurs va assegurar que el gestor
administratiu és “un agent fonamental
en la modernització de les relacions
entre la societat i l’Administració”.
“Sou gestors de confiança, i si volem
una Administració solvent, eficaç i
eficient, ho hem de fer basats en la
confiança”, va declarar. Puigdemont
va agrair la tasca dels gestors
administratius a l’hora “d’ajudar-nos
a fer més sostenible un sistema en
temps d’estrès, a fer sostenible un país
que vèieu en directe com anava caient
i arrossegava empreses i famílies”.
També va afegir que “si ens en sortim i
podem aprofitar l’onada més favorable
dels darrers anys, serà gràcies al
sacrifici de molts professionals i
emprenedors com vosaltres”.
D’altra banda van presenciar la festa el
conseller de Justícia, Carles Mundó, i
l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.
L’alcaldessa va adreçar aquestes
paraules als assistents: “poder parlar
davant de 500 persones en un acte com
aquest és la prova de la bona salut dels
col·legis professionals en general i de la
dels gestors administratius en particular”.
El president del Col·legi Oficial de
Gestors Administratius de Catalunya,
Alfonso Lluzar, va exposar els avenços
assolits per la professió els últims anys,
que fan que la relació entre la societat
i l’Administració sigui més eficient i
segura: “Catalunya ha estat pionera en
molts projectes. Per exemple, el primer
pagament telemàtic d’un impost a
Espanya va ser realitzat per un gestor
administratiu català”.
Lluzar també va desvelar algunes
de les iniciatives que sortiran a llum
el 2017, gràcies a la creació d’un
innovador departament d’R+D+I que
té l’objectiu de “trobar els mars blaus
on els gestors administratius del futur
puguin continuar aportant valor afegit
a la societat”. A més, va afegir que

“aquest grup d’investigació no està
trobant mars, sinó oceans blaus”.
Joan Roig, president del Consell
de Col·legis Oficials de Gestors
Administratius de Catalunya i president
delegat del Col·legi Oficial de Gestors
Administratius de Catalunya a
Girona, va fer el discurs d’obertura
recordant que “som una professió
amb formació universitària que
s’actualitza constantment per estar al
dia dels canvis normatius i que té prou
capacitat de síntesi i comprensió per
donar un assessorament professional
i de qualitat als nostres clients”. Per
al president del Consell, “els col·legis
professionals són vitals per garantir
la qualitat del servei als usuaris”,
i en aquest sentit va destacar la
importància de la marca GA “que
identifica els gestors administratius i
que ha de ser per a tots un símbol de
qualitat i confiança”.
RECONEIXEMENT ALS
PROFESSIONALS DEL SECTOR
Durant l’acte es van homenatjar els
professionals amb 25 i 50 anys de vida
professional i també es van lliurar els
títols dels nous gestors administratius
Tots ells van rebre el reconeixement
i l’agraïment dels representants del
Consell i del Col·legi; els primers,
perquè representen el passat de
la professió, i els segons, perquè
en són el futur. Jaume Vilanova va
ser el mestre de cerimònies i Marc
Giménez Bachmann, secretari del
Consell, fou l’encarregat d’anomenar
els guardonats. El president del
Col·legi de Tarragona, Fèlix Boronat,
i el president del Consejo General de
Gestores Administrativos de España,
Fernando Santiago, també van
assistir a la trobada i van participar en
l’entrega de guardons al costat de la
resta dels membres de la mesa.
15
EL GESTOR

ACTUALITAT COL·LEGIAL
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT
REP EL COL·LEGI DE GESTORS
ADMINISTRATIUS DE CATALUNYA
16
EL GESTOR
Els representants de la Junta de Govern del Col·legi Oficial
de Gestors Administratius de Catalunya han estat rebuts
pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a la seu
del Govern català. En aquesta recepció també ha participat
el conseller de Justícia, Carles Mundó.
Puigdemont ha reconegut l’espai estratègic que ocupen
els gestors administratius en la societat catalana com a
intermediaris necessaris entre l’Administració, el ciutadà i
les empreses. A més, ha afirmat que aquesta tasca adquireix
una rellevància especial si es té en compte que el 90% del
teixit empresarial de Catalunya està format per pimes. Com
a president del Col·legi, Alfonso Lluzar ha estat l’encarregat
de presentar la institució i la figura del gestor administratiu,
i també ha recordat que aquesta és una professió sense
La Junta de Govern a la Generalitat.
reserva d’activitat formada per emprenedors que posen en
funcionament el seu despatx propi, dos trets significatius
que marquen el caràcter i la vocació d’aquests professionals.
D’altra banda, el conseller de Justícia ha donat suport al
Col·legi pel que fa
al desenvolupament
de la seva tasca
i ha felicitat els
gestors catalans per
l’empenta que tenen
a l’hora de promoure
nous projectes de
valor afegit que són
pioners a Espanya.
REUNIÓ AMB EL SERVEI CATALÀ
DE TRÀNSIT
Alguns representants del Col·legi Oficial de Gestors
Administratius de Catalunya van tenir una reunió institucional
amb la directora del Servei Català de Trànsit, Eugènia
Domènech Moral. L’objectiu de la trobada va ser fomentar
noves vies de col·laboració entre aquest organisme i els
gestors administratius, uns professionals amb una forta
vinculació al sector dels vehicles i dels transports.
Del Col·legi van assistir-hi Alfonso Lluzar (president) i
Marina Rocabruna (gerent). També hi van participar Ada
Giménez, directora de GESCO, i Rafael Olmos, subdirector
de Seguretat Viària de l’SCT.

ACTUALITAT COL·LEGIAL
XVIII TROBADA DE REPRESENTANTS
CORPORATIUS DE GESTORS ADMINISTRATIUS
Taula rodona sobre vehicles.
El Colegio de Gestores Administrativos de Las Palmas
va organitzar les XVIII Jornades de Representants
Corporatius de Gestors Administratius, celebrades en
aquesta mateixa ciutat els dies 28 i 29 d’octubre.
tecnològiques o a atendre pròximes polítiques públiques
de mobilitat.
D’altra banda, Mònica Millas, responsable comercial
del COGAC, va ser present en una de les ponències
que tractava de diferents temes sobre la fidelització
dels col·legiats, com ara l’impuls del símbol GA com a
tret distintiu i segell de garantia professional per a la
societat. La nova figura del gestor de proximitat va ser
un altre dels temes que van compartir els representants
dels diversos col·legis de gestors de tot Espanya.
A la primera taula rodona, que va tractar de l’estratègia
dels vehicles en el sector, va participar Alfonso Lluzar,
president del COGAC. Algunes de les conclusions a les
quals es va arribar en aquest debat feien referència
a incrementar la posició del gestor administratiu en
aquest àmbit, a continuar incorporant innovacions
Ponència sobre fidelització de clients.
JORNADA DE
FORMACIÓ MUTUAGA
17
EL GESTOR
Des de fa tretze anys, la Mutualitat
celebra una jornada especial per
als responsables d’atenció col·legial
de tots els col·legis de gestors
administratius. Aquest acte va tenir
lloc a Madrid el 21 d’octubre i va acollir
la majoria dels Col·legis d’Espanya.
Es tracta d’una trobada que té la
finalitat d’informar i de formar, ja
que la Mutualitat vol dotar els equips
d’atenció col·legial de la informació
necessària perquè puguin atendre els
mutualistes i els col·legiats de la millor
manera possible.
La jornada va ser impartida per
Alberto Hoyos, que gaudeix de més de
26 anys d’experiència com a formador
en màsters, escoles de negoci,
universitats i empreses privades. A
més, és especialista en empreses
d’assegurances i fundador del Grup
Idecide de formació especialitzada. Van
dirigir la sessió Paloma Sánchez de las
Matas, directora de Desenvolupament
de Negoci i Financer de la Mutualitat,
i David Martín, secretari tècnic de la
Mutualitat.
L’acte, que buscava compartir
continguts pràctics i útils en el dia a dia,
va tenir una nombrosa participació. A
més, també va servir per compartir
les novetats de la Mutualitat i recollir
l’opinió dels assistents.

ACTUALITAT COL·LEGIAL
EL FUTUR DEL VEHICLE ELÈCTRIC
18
EL GESTOR
Alfonso Lluzar, president del Col·legi Oficial de Gestors
Administratius de Catalunya, va participar en la jornada
informativa sobre el vehicle elèctric que es va fer al Saló
Ocasió. Amb la finalitat de promoure la compra de vehicles
elèctrics, durant la seva intervenció va parlar dels projectes
en què col·labora el nostre col·lectiu, com ara el dels adhesius
ambientals que la DGT fa arribar als propietaris de
vehicles o el projecte LIVE.
Lluzar va destacar que “el vehicle elèctric és un pas endavant,
però hem d’ajudar la gent a fer-lo” i va demanar
tant la simplificació dels tràmits per estimular-ne la compra
El 24 d’octubre els gestors
administratius van signar un
nou protocol d’actuació amb la
Prefectura de Trànsit de Girona.
Aquest document permetrà
presentar els expedients de
duplicats del permís de circulació,
canvis de domicili dels vehicles,
baixes definitives per trasllat a un
altre país i baixes temporals a través
de mitjans electrònics, gràcies al
nou sistema SITEX, des dels serveis
centralitzats de la delegació de
Girona del Col·legi de Gestors
Administratius.
El nou protocol va ser signat per
la cap de la Prefectura de Trànsit
de Girona, Marta Solano Sau, i pel
president de la delegació de Girona
del Col·legi de Gestors, Joan Roig
Gubert.
Van assistir a l’acte Santiago
Fernández Carbó, ponent de la
Comissió de Vehicles de la delegació
Alfonso Lluzar durant la seva intervenció.
com més informació sobre el que ell considera “una novetat
tecnològica important” per als conductors.
Van assistir a la jornada Jaume Roura, president de Fecavem
i Faconauto; Jaime Barea, director del departament
jurídic de Ganvam; Boyd Derek Cohen, professor de l’escola
de negocis EADA; Àngel López, director executiu de la
plataforma LIVE de l’Ajuntament de Barcelona; Assumpta
Farran, directora de l’Institut Català de l’Energia de la
Generalitat de Catalunya (ICAEN); Joan Dalmau, editor a
Coches.net, i David Ortega, secretari del Gremi del Motor
de Barcelona.
NOU PROTOCOL D’ACTUACIÓ AMB LA
PREFECTURA DE TRÀNSIT DE GIRONA
Moment de la signatura del protocol.
de Girona del Col·legi de Gestors; Carlos Mitjavila Garcés, sotscap de la Prefectura;
Juan Antonio Delgado Rus, cap de Secció, i Anna Fusté Pujol, cap de Negociat.

ACTUALITAT COL·LEGIAL
PRIMER ACTE DE GRADUACIÓ DEL
MÀSTER DE LA UB
Aquest any ha tingut lloc l’acte oficial de graduació de
les tres promocions del màster de Gestió Administrativa
de la Universitat de Barcelona, en la qual actualment es
desenvolupa la quarta edició. El padrí de la graduació va
ser Alfonso Lluzar, president del Col·legi Oficial de Gestors
Administratius de Catalunya.
Per concloure la intervenció, Lluzar va donar alguns consells
als nous col·legues de professió: en primer lloc, que
intentin establir la seva gestoria a peu de carrer, si és possible.
En segon lloc, que no diguin mai que no al mercat,
ja que aquest determinarà l’especialització i el tipus de
serveis que faran assolir l’èxit a una gestoria.
D’esquerra a dreta: Alfonso Lluzar (COGAC), Xavier Pons (UB) i Montse Casanelles (UB).
El degà de la Facultat de Dret, Xavier Pons, va inaugurar
l’acte felicitant els graduats i recordant la importància de
combinar professió i universitat, “un objectiu que s’ha assolit
amb aquest màster, que és l’equivalència a l’accés a la
professió”. Pons també va explicar com ha evolucionat el
món universitari els últims anys per adaptar-se a les noves
necessitats de la societat, i n’és un exemple el fet d’acollir
la formació de perfils professionals com els dels gestors
administratius.
Alfonso Lluzar va voler compartir amb els assistents que
la implantació dels estudis de màster de Gestió Administrativa
és la consecució d’un somni que va començar quan
l’únic accés a la professió eren les proves oficials. A més, va
afirmar que “aquesta és una professió molt bonica perquè
ajuda la gent a fer el que volen fer. I perquè així sigui, hem
de saber escoltar, estudiar constantment i treballar molt”.
Com a president del COGAC va recordar que aquesta
és una professió sense reserva d’activitat i formada per
emprenedors, “dos fets que posen en relleu el paper del
Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya i el
suport que presta als col·legiats”.
Montse Casanelles, coordinadora del màster, va agrair
públicament el suport del Col·legi en el desenvolupament
d’aquest programa, “ja que ha posat a la nostra disposició
els recursos necessaris per fer que els alumnes se sentin,
des del principi, partícips de la professió”. Casanelles va assegurar
que “al màster s’ha impartit una formació elevada,
tant en les competències com en els valors que identifiquen
aquesta professió”. Finalment, va demanar als futurs
gestors que “mantinguin, i fins i tot millorin, el nom d’una
professió amb un gran reconeixement dins la societat”.
L’opinió dels estudiants
Com a representants dels alumnes, Maria Regueira i Heitor
Gonçalves van ser els encarregats d’adreçar-se als assistents
per compartir la seva experiència. La diversitat de perfils dels
participants del màster, la qualitat del professorat i l’expectativa
de formar part d’un col·legi professional de prestigi van
ser alguns dels elements que van destacar. Al web de l’Institut
Superior de Gestió Administrativa (www.isgac.cat) es poden
consultar alguns testimonis dels alumnes del màster.
II EDICIÓ DEL MÀSTER A LLEIDA
Primera promoció del màster de la UdL.
La Facultat de Dret, Economia i Turisme (FDET) va acollir la inauguració
oficial del segon curs del màster de Gestió Administrativa.
L’acte d’obertura va ser a càrrec de Maria José Puyalto, degana
de la Facultat; Jordi Moreno, coordinador del màster, i Venanci
Blanch, president de la delegació de Lleida del Col·legi. Marc
Escolà Pons, secretari acadèmic de l’Institut Superior de Gestió
Administrativa de Catalunya (ISGAC), va donar una conferència en
la qual va destacar la importància dels màsters com el que imparteix
la FDET per a la formació dels estudiants. Un cop finalitzada
la ponència inaugural del curs, es va fer el lliurament de les orles
acadèmiques a la primera promoció d’alumnes del màster.
19
EL GESTOR

LLEURE i CULTURA
MÉS DE 300 ALUMNES ASSISTEIXEN
AL CENTRE FORMATIU COGAC EL 2016
Més de 300 alumnes, entre els quals hi ha gestors i treballadors de gestories, han participat en alguna jornada formativa
organitzada pel COGAC el 2016 a les delegacions de Barcelona, Lleida o Girona. Durant aquest any s’han impartit més de 2.500
hores lectives, distribuïdes entre les diferents àrees d’especialització dels gestors administratius. Els temes de l’àrea fiscal,
amb 596 alumnes, i els laborals (363) i de trànsit (198) han estat els que han tingut més participació, tot i que també s’han
impartit amb èxit sessions relatives a l’àmbit de la comptabilitat i el transport, entre d’altres. Els ponents de les sessions han
estat valorats pels alumnes amb una mitjana de 8,5 punts sobre 10 i l’aplicabilitat dels coneixements adquirits en la pràctica
professional diària ha estat un dels aspectes més apreciats pels assistents.
PREMI
WHITE PARTY
20
La gestora Carme Cervera va guanyar el concurs de
fotografia convocat amb motiu de la White Party,
celebrada al setembre. De totes les fotografies
compartides a Instagram amb l’etiqueta #estiuGA, la
seva va ser la més votada i, per tant, va rebre com a
premi un smartband. Venanci Blanch, president de la
delegació de Lleida, i Sònia Villar, ponent de la Comissió
de Joves del COGAC, van fer el lliurament de l’obsequi.
EL GESTOR

Sabadell
Professional
Un compte Pensat per tal que els autònoms, els comerços, els
despatxos professionals i les petites empreses es facin grans.
Compte Expansió
Negocis Plus PRO
T' abonem el 10 %
de la teva quota de col·legiat*
1 / 6
Aquest nombre és indicatiu del risc del
producte. Així, 1/6 és indicatiu de
menys risc i 6/6 és indicatiu de més
risc.
Banco de Sabadell, S.A. es troba adherit al Fons
Espanyol de Garantia de Dipòsits d’Entitats de
Crèdit. La quantitat màxima garantida actualment
pel fons esmentat és de 100.000 euros per
dipositant.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Document Publicitari. Data d'emissió: Octubre 2016
Condicions revisables en funció de l’evolució del mercat. S’aplicaran les que estiguin en vigor al banc en el moment de la formalització.
0 + Compte + Fins a + Gratis
remunerat
30€ mes
comissions per a saldos superiors a 6.000 bonificació de l’1 % en l’emissió de Servei Kelvin Retail,
d’administració i de euros. 1 nòmines i assegurances socials. 2 informació sobre el
manteniment.
comportament del teu
negoci. 3 .
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Truca’ns al 902 383 666, identifica't com a membre del teu col·lectiu, organitzem
una reunió i comencem a treballar.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
* Fins a un màxim de 100 euros anuals per compte, amb la quota domiciliada. L'abonament es farà durant el mes de gener de l'any següent.
Aquestes condicions es mantindran mentre es compleixin els requisits establerts en el contracte:
-Tenir un ingrés regular trimestral per un import mínim de 10.000 euros (se n’exclouen els ingressos procedents de comptes oberts en el grup Banc Sabadell a nom del mateix
titular).
-I complir, com a mínim, dos dels requisits següents: un càrrec en concepte d’emissió de nòmina, un càrrec en concepte d’assegurances socials, un càrrec en concepte
d’impostos o dos càrrecs en concepte de rebuts. En cas que el titular sigui un comerç, és un requisit obligatori disposar de TPV amb la nostra entitat. Es consideren comerç a
l’efecte de la contractació d’aquest compte els que figuren en el llistat publicat a www.bancsabadell.com/compteexpansionegocisplus.
Aquests requisits són de compliment mensual, de manera que si al tercer mes no es compleixen aquestes condicions, automàticament el Compte Expansió Negocis Plus PRO
passarà a ser un Compte Professional.
1. Rendibilitat: per a saldos inferiors a 6.000 euros: 0 % TIN, 0 % TAE. Per a saldos superiors a 6.000 euros: 0,10 % TIN, 0,071 % TAE (calculada tenint en compte els dos tipus
d’interès per al supòsit de permanència del saldo mitjà durant un any complet). Exemple de liquidació en un any: saldo en compte de 20.000 euros; saldo sobre el qual es
remunera: 14.000 euros; freqüència 4 (trimestral); interessos liquidats en l’any: 14 euros.
2. Si hi domicilies conjuntament l’emissió de nòmines i assegurances socials te'n bonifiquem, cada mes, l’1 %, amb un màxim de 30 euros/mes.
3. Comptaràs amb un servei periòdic d’informació actualitzada sobre el comportament del teu comerç, els teus clients i el teu sector, per ajudarte en la presa de decisions.
sabadellprofessional.com
Captura el codi QR i
coneix la nostra news
‘Professional Informa’
AHEEEHAPACBMHGMHDBGINFKHNPAHEEEHA
BNFFFNBPJONLIDEOAOALNCJHNPBNFFFNB
DFKNBGFIKLKEJJLJKAJOFCGJGKOBPGBFH
JCLJAGFDKLHPGNBJLOLGNEHACOGKEENFH
MMICNAFFHMFEJPLFBOOHMGDAGKHIGKNNH
EAAEBBFMKOMPGLNIGAAGGGBAELGJHLNNH
MNFFNFEHKCLEJPIIEEHGECPPAHFHADJAO
APBBBPAPGAMPGPJJEGFOHEAOCHBFBDJBD
HHHHHHHPHHPHHHHPHHHHPHHHHPHHPHPPH
21
EL GESTOR

MITJANS
ELS GESTORS I ELS VEHICLES
TORNEN ALS MITJANS
A final d’any, les vendes i les transferències de vehicles augmenten. Per aquest
motiu, aprofitant que en aquestes dates també es fa el Saló Ocasió a Barcelona,
el Col·legi va reactivar la campanya de comunicació per donar a conèixer els
tràmits i les gestions que fan les gestories pel que fa als vehicles. La campanya
s’ha centrat en la ràdio, per la qual cosa les emissores de primer ordre, com
ara RAC1, Catalunya Ràdio i la Cadena SER, han emès
la falca en horaris preferents des de mitjan novembre
fins a principis de desembre. Fins a final d’any, el bàner
dinàmic de la campanya també ha estat present en
diferents espais del web de TV3.
D’altra banda, per donar suport a la tasca dels gestors
administratius als seus despatxos, s’han actualitzat els
fullets i els pòsters d’aquesta temàtica, un material
promocional gratuït que està a l’abast dels gestors a la
Secretaria del Col·legi, a les delegacions i a les oficines
de serveis centralitzats.
Amb la frase “Gestiona els teus tràmits de vehicles al moment, amb seguretat
i estalviant diners” s’han volgut valorar els avantatges d’acudir a un gestor
administratiu.
22
EL GESTOR
AGENDA
4 d’octubre
Comissió de Trànsit
6 d’octubre
Jornada de nacionalitat per
residència feta a Madrid
amb la participació de
representants del COGAC
Reunió del Consell Fiscal
amb la participació del
president del COGAC
13 d’octubre
Junta de Govern
18 d’octubre
Grup de Treball d’Estadística
de la Mediació amb la
participació de representants
del COGAC
25 d’octubre
Comissió de Justícia i
Deontològica
28 d’octubre
Ple del Consejo a Madrid
amb la participació del
president del COGAC
8 de novembre
Comissió de Trànsit
9 de novembre
Comissió de Comunicació
Comissió Econòmica, Financera,
Comptable i Tributària
14 de novembre
Comissió de Joves
16 de novembre
Ple del Consejo a Madrid
amb la participació del president
del COGAC
23 de novembre
Junta de Govern
30 de novembre
Junta Directiva de l’Associació
Intercol·legial amb la
participació del president
del COGAC
1 de desembre
Reunió de treball a la
Prefectura de Trànsit de
Barcelona i participació del
president del COGAC
7 de desembre
Reunió amb la DGT i
participació del president
del COGAC (Madrid)
13 de desembre
Comissió de Justícia i
Deontològica
Comissió de Trànsit
Junta de l’ACCID amb la
participació de representants
del COGAC
14 de desembre
Comissió d’Estrangeria a
Madrid amb la participació
de representants del
COGAC
15 de desembre
Junta de Govern
21 de desembre
Junta Directiva del Gremi
del Motor amb la participació
del president del
COGAC
22 de desembre
Ple del Consejo a Madrid
amb la participació del
president del COGAC

LLEURE i CULTURA
L’ANTIC HOSPITAL
DE SANT PAU ACULL L’APERITIU
DE NADAL DELS GESTORS
La Casa Convalescència ha estat
l’escenari d’aquest any per celebrar
l’aperitiu de Nadal del Col·legi Oficial de
Gestors Administratius de Catalunya.
Més de 200 persones es van reunir en
aquesta tradicional trobada nadalenca,
en la qual van tenir l’oportunitat de
compartir unes hores en un ambient
festiu i relaxat.
El subdelegat del Govern espanyol,
Emilio Ablanedo, va ser un dels
assistents a l’acte, juntament amb
altres representants de les diferents
administracions amb les quals els
gestors tenen alguna relació per
l’activitat habitual. Els gestors també
van poder compartir aquesta trobada
amb companys, treballadors i familiars.
Durant l’aperitiu, el president del Col·legi, Alfonso Lluzar, es va dirigir a tothom per desitjar unes bones festes nadalenques i un
feliç any nou. A més, va afirmar que “tot i que també ho hem demanat als Reis, al Col·legi ja fa molt temps que treballem per
poder oferir-vos nous serveis durant el 2017 que siguin de gran utilitat per a les vostres gestories”.
L’acte va començar amb una visita guiada al recinte històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el conjunt modernista
més gran del món a través del qual es pot descobrir l’obra de Lluís Domènech i Montaner. El recorregut es va iniciar a l’espai
expositiu del Pavelló de l’Administració i va continuar amb la visita de la xarxa de túnels subterranis que connecta els diferents
edificis i dóna accés als jardins del complex. Els assistents també van poder visitar altres sales i pavellons significatius d’aquest
conjunt emblemàtic.
23
EL GESTOR

24
EL GESTOR