L’EXTREMA DRETA UN FENOMEN EUROPEU

amb l’extrema dreta que nasqué durant el període d’entreguerres?
En aquest sentit, aquesta nova família de partits ha estat denominada, entre
d’altres, com a: «populisme de dreta radical», «nova extrema dreta», o «dreta
radical populista» 2 . Els autors que aposten per distingir-la de l’extrema dreta
tradicional ho fan per diversos motius. Així, s’argumenta que cal distingir
l’extrema dreta tradicional de la nova extrema dreta o extrema dreta postindustrial
que neix durant els anys vuitanta, a causa de la vinculació amb la tradició
feixista i el procés de marginalització sofert per la primera. En aquest
mateix sentit també s’aposta pel terme «dreta radical populista», definint-la
com a democràtica —en contraposició a l’extrema dreta tradicional— tot i que
s’oposi a alguns valors fonamentals de les democràcies liberals 3 . Nosaltres
farem servir els termes «nova extrema dreta» o «extrema dreta», ja que són els
més coneguts popularment per definir aquests tipus de partits, tenint sempre
en compte quines són les seves diferències amb l’extrema dreta tradicional i
les seves característiques principals.
Mentre que diferents autors consideren que el tret comú i el nucli ideològic
central d’aquesta família de partits és el nacionalisme, altres proposen
que, com que hi ha partits nacionalistes que no s’haurien de confondre amb
aquesta nova extrema dreta 4 , es consideri el nativisme 5 com a nucli ideològic
central. A banda d’aquest nucli central, però, hi ha altres característiques
compartides per la majoria de partits de la nova extrema dreta com ara l’autoritarisme
i el populisme o, més específicament, el nacional-populisme, anomenat
així perquè apel·la a tota la nació interclassista contra l’enemic extern
—els immigrants— i l’intern —la vella classe política—, i no només a les classes
2 Ibid.
3 Ibid.
4 És el cas del nacionalisme català on els seus partits més representatius —ERC, CDC i les
CUP— no practiquen un nacionalisme excloent i racial sinó un d’inclusiu i molt diferenciat
d’aquest primer. És important aquesta distinció perquè la presumpció que qualsevol nacionalisme
és negatiu ha portat a conclusions poc precises a nivell català, espanyol i europeu.
5 Nativisme entès com a «una ideologia, que sosté que els Estats haurien de ser habitats exclusivament
per membres del grup nadiu —la nació— i que els elements no nadius —persones
i idees— són, fonamentalment, una amenaça per a un Estat-nació homogeni». MUDDE, «The
far right in the 2014 European elections: Of earthquakes, cartels and designer fascists».
14 Papers/ 2