take home jani

SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ: CANVIS SOCIALS I EDUCATIUS I MULTICULTURALITAT
recuperar el ritme de la resta de l'alumnat per a un futur poder ajuntar-los a una mateixa
aula amb un mateix nivell. Però això mai seria possible, ja que si els bons alumnes seguien
avançant les classes i els alumnes segregats tenien una professora novell la diferència
entre el bon alumnat i l'alumnat segregat creixia cada cop més i seria gairebé impossible
que els alumnes segregats tornessin a l'aula ordinària amb el mateix nivell educatiu que els
bons alumnes.
2. Relaciona els casos de l’Andrei i el Bogdan amb les reformes educatives a
Espanya, la concepció constructivista de l’aprenentatge i i relaciona els casos
amb els conceptes d’alienació, anomia i pèrdua de sentit.
Podem observar com el cas d’en Bogdan compte amb unes certes desigualtats educatives
degut a la falta d’igualtat d'oportunitats i els diferents contextos socials que no es tenen en
compte a l'escola provocant una diversitat curricular no igualitària. Així doncs podem veure
com el cas de Bogdan continua basant-se en la legislació LGE de 1970, una escola
tradicional basada en transmetre coneixements professor-alumne sense tenir en compte
l'individu com a persona pròpia amb els seus processos d'aprenentatge i en la que es
fomenta la imposició d'una cultura homogènia reproduint la desigualtat entre els alumnes.
I com a conseqüència, el incompliment de la Llei de l’educació de Catalunya,12/2009 del 10
de juliol, on explica clarament que als centres educatius han de realitzar pràctiques
inclusives i han de tenir en compte el ritme de cada alumne.
En el cas de Andrei podem observar que aquestes desigualtats educatives desapareixen i
provoca una diversitat curricular igualitària. L'escola té molt en compte la igualtat
d'oportunitats i els diferents contextos socials. Basant-nos en el procés que va des de
l'adaptació a la transformació de Vigotsky aquest aprenentatge fa possible la vinculació al
context sociocultural. Aquesta, està més enfocada a la concepció constructivista ,LOGSE
(1987/1990) – LOCE (2002) LOMCE (2014) , i la comunicativa. En aquesta escola
es respecta el ritme i els processos d'aprenentatge de cada individu i com diu la Llei de
l’educació de Catalunya, 12/2009 del 10 de juliol Art.77 i Art.79 les famílies estan implicades
en el procés d’aprenentatge i es faciliten espais per poder fer efectiu aquest compromís.
Això ho podem observar en la biblioteca de l’Andrei, on les famílies estan activament
implicades.
Per finalitzar poder preveure que en el cas del Bogdan es podria produir una alineació,
com ve explica Karl Marx, degut a la poca proporcionalitat de l’esforç-benefici i a la
sensació de que els seus esforços en un grup amb dificultats sempre seran poc valorats i
amb un nivell limitat provocant una baixa autoestima i empitjorant el seu autoconcepte
acadèmic. A la vegada, el fet de no contemplar extraescolars adients per ell obra una
anòmia, Bogdan no troba resposta a les seves necessitats desprès de l’escola ni en les
hores lectives i com a resultat un pèrdua de sentit que augmenta a l’hora que disminueix el
seu interès i el concepte que té d’estudiar fomentant un possible futur d’abandonament
escolar.