26.08.2013 Views

146,7 KB - Euskaltzaindia

146,7 KB - Euskaltzaindia

146,7 KB - Euskaltzaindia

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

254<br />

AUÑEMENDI MENDIAK XIX. MENDEKO EUSKAL NARRATIBAN<br />

oitura oroitgarriren baten gañean ongien izkriba tzen duenari” 1 saria eskaintzen<br />

zaio. Hurrengo urtetik aurrera, deialdia euskaraz eta gazteleraz egingo da.<br />

Gaztelerara i tzul tzean “irakurgai” hi tza “tradición ó leyenda” legez ematen<br />

dute.<br />

Euskal festetako literatur sariketetan “irakurgai” sailean irabazle izateagatik<br />

edo “Ohorezko Aipamena” jaso tzeagatik, hogei eta bosten bat legenda argitaratu<br />

ziren. Hogei eta bost legenda horietako bik konta tzen dituzten jazoerek<br />

lehen aldi urruneko Auñemendi mendiak dituzte gertaera­leku.<br />

1. Auñemendi: Euskal Herriaren sorleku<br />

1882an Donostiako euskal festetan “Ohorezko Aipamena” eraman zuena<br />

Karmelo E txegarairen “Aitor­en etorrera edo Euskal Erriaren asiera” izan zen.<br />

Errenazimenduan barrena nork bere komunitatearen an tzinatasuna eta<br />

bikaintasuna eraku tsi nahia nabarmena izan zen; izan ere, nork bere komunitatea<br />

besteen komunitateen gainetik jarri nahi du eta horretarako ahalik eta<br />

an tzinaterik duinenaz horni tzen saia tzen da 2 . Errenazimenduko historiografiaren<br />

lana izana zen an tzinate bikain hori eraiki tzea 3 . Euskal historiografia<br />

erdaraz garatu zen: Martinez de Zaldibia, Garibay, Ibargüen­Cachopin... lekuko.<br />

Gauza jakina da Errenazimenduan zehar gara tzen den historia ez dela<br />

balia tzen metodo zeha tz eta zorro tzez. Historia sorkun tza artistikotik zien­<br />

1 Euskal-izkriba tzalleen indar-neur tzea, 1879ko Agorrillaren 7garren egunean Donostian<br />

eguiña orretarako artu diran prestamen, eta sariztatuak izan diran izkribu-antolamenduen oroitza,<br />

Antonio Baroja­ren moldizkiran, Donostian, 1879, 6. or.<br />

2 “A medida que avanza el Renacimiento, la erudición de los hombres de letras se orienta<br />

hacia el estudio de la antigüedad de cada pueblo, y este pueblo, cada vez más, coincide en ser<br />

aquella comunidad o ‘patria’ a que pertenece el autor. (...). El interés del investigador por sus<br />

compatriotas, que deriva de una solidaridad fundamental con el grupo de sus contemporáneos,<br />

impulsa a querer colocar a éstos por delante de todos los demás, y para elevarlos de tal manera<br />

se les construye el pedestal de una antigüedad propia, que se pretende tan ilustre o más que la<br />

de latinos y griegos”. Maravall, José Antonio, 1986, Antiguos y Modernos, Alianza Editorial,<br />

Madrid, 407. or.<br />

3 “Una pasión prenacional, con todo lo que ésta tiene de preferencia por la comunidad<br />

presente a la que se pertenece, impulsa una historiografía que se desarrolla muy tempranamente<br />

en España y en Francia, empeñado en construir todo un remoto pasado, cuya antigüedad y<br />

grandeza sea el fundamento sobre el cual se levante la superioridad del grupo actual, al que<br />

políticamente se está vinculado”. Maravall, José Antonio, 1986, 415. or.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!