REVISTA OLIVE NUM. 113

El castell de Miravet es troba al cim del turó que domina la vila i municipi
de Miravet, a la comarca de la Ribera d’Ebre, just per sobre de les aigües
d’aquest riu. Construït pels musulmans al segle IX, aquest castell va ser
un dels darrers reductes islàmics de Catalunya, fins que fou ocupat l’any
1153 per Ramon Berenguer IV, que el va entregar a l’Orde del Temple.
Passaria així a convertir-se en la seu d’una de les comandes catalanes
més importants d’aquesta ordre. Va ser durant aquest període quan el
castell es va ampliar, tot donant-li la imatge que, a grans trets, ha arribat
fins a dia d’avui, convertint-se en un autèntic i innovador castell monestir
d’estil romànic cistercenc, que responia a un model de construcció
militar creat a Terra Santa i difós a l’Occident europeu pels templers. A
inicis del segle XIV, amb la dissolució dels templers, i després d’un llarg
setge per part de les tropes reials, va passar a mans dels hospitalers.
Per la seva situació estratègica encara gaudiria de protagonisme en
diferents moments històrics, com la Guerra dels Segadors (1640), la de
Successió (1701-1715), les guerres carlines del segle XIX i la Guerra Civil
Espanyola. I, és clar, a un castell d’aquestes característiques no li podien
mancar tot un seguit de llegendes, algunes de les quals us explicarem
a continuació.
SOBRE LA CAIGUDA DELS MOROS DEL CASTELL DE MIRAVET
El poble Miravet diu que els moros van construir aquest castell i que els
cristians no sabien com treure’ls del seu interior. Fins que un dia, per obra
de miracle, les aigües de l’Ebre van pujar fins inundar completament el
COMPRO
Llegendes urbanes
LLEGENDES DEL CASTELL DE MIRAVET
castell i ofegaren tots els qui havien dintre. Quedà, per tant, abandonat
i en poder dels cristians. Altres variants de la tradició, en canvi, diuen
que originalment eren els cristians els amos del castell i els moros els
qui l’assetjaven.
SOBRE LA CAIGUDA DELS TEMPLERS DEL CASTELL DE MIRAVET
Després de que els moros fossin expulsats d’aquestes terres, el castell
va passar a mans dels templers. Quan es conegué el contingut de la
butlla pontifícia que dissolia aquesta ordre i abans que els templers
tinguessin temps d’abandonar el castell de Miravet, el poble es va
avalotar contra els frares. Units, els habitants de molts pobles veïns a
Miravet, que estaven ressentits dels monjos militars, van entrar al castell
amb l’intent de matar-los a tots. Els guerrers es van resistir defensant-se
desesperadament de cambra en cambra i de pati en pati fins arribar al
lloc més profund i amagat del castell, d’on ja no podien passar més i no
els quedava més terreny per recular. Allí foren atrapats pels avalotats,
que en van fer xixina. És fama que durant segles es va sentir el tuf dels
cadàvers insepults i encara avui dia es veu una grossa taca negrosa al
sòl d’una part d’aquest castell, que va fer el gran bassal de sang que
durant molt temps hi va haver allí. Aquest lloc és conegut com la Plaça
de la Sang.
Segons explica una tradició, en ésser dissolta l’ordre del Temple, van
esquerdar-se les llindes i els timpans de totes les seves esglésies.
ANUNCIA’T 667 51 57 67
637428730 (TONI)
30 revista l’OL VÉ núm. 113