CURS: 2n E.S.O SEGON TRIMESTRE - IES S'Arenal

10 De 33
• A l´aire o Natural:
s´apilen taulons i s´exposen a la intempèrie, per això no es pot controlar el temps d
´assecat (poden durar fins 4 anys). Però al ser un procés lent, sol donar un bon resultat (permet
conservar el color original de la fusta) L´inconvenient d´aquest mètode és que no s´eliminen les larves
d´insectes que pugui contenir). Una forma d´assecat a l´aire per afavorir aquesta circulació i evitar la
deformació els llistons s´apilen de forma que cada capa forme un angle recte amb l´anterior.
• Natural accelerat:
Consisteix en submergir els troncs en basses durant 3 o 4 setmanes. L´aigua es
filtra en el seu interior i desplaça la saba i amb aquesta, els gèrmens que poden fer malbé.
Posteriorment es procedeix a l´assecatge natural. L´aigua s´evapora més ràpidament que la saba i
redueix el temps d´assecat a un terç. L´inconvenient és que la fusta s´enfosqueix lleugerament.
• Artificial:
es realitza mitjançant forns especials on gradualment s´augmenta la tª de l´aire mentre
disminueix la humitat. L´avantatge és la rapidesa i amb aquest procés es maten les larves d´insectes
que prevenen la carcoma. L´inconvenient és el cost de les instal·lacions i si no s´ajusta el temps i la
temperatura es poden produir fisures i esquerdes(grietes).
7.- PROPIETATS DE LA FUSTA
Les característiques de cada fusta depenen del tipus d´arbre del qual procedeixen i del seu tractament
posterior. Per això, és molt difícil trobar dos trossos de fusta que siguin iguals. No obstant això, existeixen
propietats comuns a la major part dels tipus de fusta:
• COLOR I OLOR (fustes tropicals com la caoba, el banús, tenen una coloració molt apreciada).
• DENSITAT:
Relació entre la massa i el volum dels cossos. Segons el tipus sol oscil·lar entre 0,3 i 0.8
kg/dm3. En general totes les fustes solen ser menys denses que l´aigua i per això hi suren.
• CONDUCTIVITAT TÈRMICA I ELÈCTRICA:
La fusta condueix malament la calor i
l´electricitat, per això és un excel·lent aïllant (mànec d´eines, parets i sòls).
• DURESA:
resistència a la penetració tant d´eines, cargols, puntes. Si es treballa en el sentit de les
fibres es ratlla fàcilment, però si es ratlla en sentit transversal d´aquestes costa més. Està relacionada
amb la major o menor presència d´aigua de la fusta(més aigua menys duresa)
• TENACITAT:
Per regla general, suporta malament els esforços bruscos i es trenca amb facilitat (si
l´esforç és paral·lel a les fibres resisteix millor que si l´esforç es perpendicular a les fibres).
• HIGROSCOPICITAT:
és la capacitat que té la fusta d´absorbir o desprendre humitat en funció d
´on estigui situada i del clima. Quan absorbeix humitat, la fusta s´infla.
• PLASTICITAT:
és la facilitat que presenten algunes fustes per ser corbades en el sentit longitudinal
de les seves cares. Si es treballen en calent, es pot aconseguir que la forma adoptada sigui permanent.
La variació de les propietats(mecàniques sobretot) de la fusta segons la direcció en què es considerin les fustes
s´anomena Anisotropia
8.- CLASSIFICACIÓ DE LES FUSTES
FUSTES NATURALS: Són les que procedeixen directament de la serradura i el tallament de troncs
d´arbres. Podem trobar-les en diferents formes i mides. Les més comuns són aquestes:
LLISTONS: secció regular i es comercialitzen en mesures preestablertes.
MOTLLURES: S´empren per a acabaments o ornaments decoratius a causa del seu perfil tallat.