ELS GRANS FEM CONTES PER ELS NENS I LES NENES . LES CORTS 2013.

ELS PERILLOSOS JOCS DE L’AVI JOAN
L’avi Joan observava com els seus dos
néts, l‘Olga i l’Oriol, jugaven al parc amb
una colla d’amics. Els mirava encuriosit i
feliç com gaudien de les seves
sofisticades joguines: Nintendo’s, PSP’s,
nines que caminaven, reien i fins i tot
ploraven...
Autor: Llibert Canton Martinez
Il·lustradors: Alumnat de 6è B de l’Escola Pau
Romeva
Tutora: Mònica Vivancos
Eren tan diferents els jocs a la seva època! El carrer era el lloc natural de trobada dels
nens i les nenes del barri al sortir de l’escola, ja que no n’hi havia parcs infantils on
poder anar a jugar. Com que apenes passava algun vehicle, podien fer els seus jocs
al bell mig de la via.
Recordà l’avi Joan els amics de la infantesa: en Francesc, en Miquel, l’Hermes, la
Nati, la Isabel, en Salmerón... i algun altre més. Plegats, foren feliços i van passar
moltes aventures.
Evocà aquell camió de la gossera que de tant en tant passava pel barri, el qual tenia la
missió de recollir tots els gossos que estaven sols pel carrer, sense ningú que els vigilés.
Atrapaven els animals i els ficaven dintre del vehicle, després els conduïen a un lloc on els
deixaven tancats. Allí romanien fins que algú els anava a recuperar.
A l’avi Joan i els seus amics els feia molta pena que s’emportessin els pobres gossos. Així
que una solejada tarda d’un dissabte que la colla estava jugant al carrer, arribà el camió
de la gossera i s’aturà davant d’ells. De l’interior del vehicle es podien escoltar els lladrucs
dels gossos presoners.
Del vehicle sortiren tres homes. Cadascú d’ells portava un llaç que servia per agafar els
pobres animals. Volien capturar un parell de gossos que rondaven per allí. Els feia tanta
pena a tota la colla que alguns fins i tot ploraven.
Els tres homes estaven ocupats intentant capturar els dos gossos. En Francesc s’hi
apropà a la part darrera del camió i intentà obrir el portell, però estava massa dur i no ho
va aconseguir. Aleshores els seus companys s’hi van apropar i entre tots van poder obrir
la porta de bat a bat. Els homes del llaç s’hi van adonar de la maniobra i van dirigir-se als
nens cridant, però ja tots els gossos estaven fugint en totes direccions. No va quedar ni un
sol animal dintre del camió.
- Els hi direm als vostres pares! –digué un dels homes del llaç.
Però la veritat és que els pares dels nois mai van saber res. L’avi Joan sempre va creure
que els homes del llaç van alegrar-se de l’alliberament dels animals. S’imaginava que no
els agradava el treball que feien. El rostre de l’avi Joan dibuixà un somrís nostàlgic a
l’evocar aquell episodi de la seva infantesa, mentre l’Olga i l’Oriol continuaven jugant amb
els seus amics.
4