QUINARI I FESTIVITAT DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS

EL SETÈ DOLOR
26
EL SETÈ DOLOR DE MARIA
I EL SANT SEPULCRE DE PALERA
Grafisme utilitzat en l’antic manual del
congregant de la VCMDDB.
Et posuit eum in monumento, i van posar-lo
en un Sepulcre (Joan 19, 38-42).
Així comença el Setè Dolor de Maria
Santíssima i l’últim de la Corona
Dolorosa:
Setè Dolor: Maria lliura Jesús al Sepulcre,
tot esperant en soledat, la Resurrecció.
Un temps en el qual Maria esperaria en
soledat, amb tristesa i desconsolada,
una vegada el seu fill fou sepultat. Quin
últim patiment, d’espasa travessant el
seu cor, tot acaronant-lo i acomiadant-se
terrenalment del seu fill, recordant tots
els moments amargs viscuts durant la
seva passió i mort. Moments de dolor,
silenci i espera, però també de pregària
i de record cap al fill difunt. En tot, Maria
tenia l’esperança en la Resurrecció
del fill de Déu que es va fer home per
a salvar-nos. Altrament, Maria es devia
trobar entre la trista pèrdua d’un fill i el
fet de conviure amb aquells qui el van
matar... quina força Maria ens dóna en
aquests moments, compassiva amb tot
i amb tots, entre el dolor i l’esperança.
En les Cobles Devotes dels Set Dolors
de Maria Santíssima del (s. XVII), de la
Vila Comtal de Besalú, diu així el Setè
Dolor:
Al Setè Dolor se us doblaren els dolors i
l’amargura quan ja dins la Sepultura Jesús
Vostre fill tancaren. Oh que sola us
sentíreu Mare, trista i amorosa.
Verge i Mare Dolorosa socorreu aquell
qui us crida.
És segurament en aquest Setè Dolor,
on l’enllaç de la Venerable Congregació
de la Mare de Déu dels Dolors de
Besalú (VCMDDB - any 1699) amb el
Sant Sepulcre de Palera es materialitza
amb una forta unió. Palera representa
des de fa molts segles un Dolor de la
Mater Dolorosa. Aquesta vinculació
porta a la ferma devoció al Sant Sepulcre,
una devoció a Besalú que ha fet
que molts fidels, al llarg de la història, hi