L'Ateneu La Flor de Maig - Arxiu Històric del Poblenou

D o s s i e r
L’Ateneu La Flor de Maig:
vestigis d’història
Al carrer de Doctor Tru eta, 195, s’ a ixeca
un de tants ve s ti gis de la nostra
h i s t ò ria que podem trobar passeja n t
pels carrers del Pobl enou: un impon
ent edifici de dos pisos amb una gra n
b a lu s trada darrere de la qual s’ obren
uns alts finestrals amb fron tons abarrocats.
Es tracta de l’Ateneu Popular
La Flor de Maig, que va celebrar el seu
25è anivers a ri l’any passat. L’ Aten eu és
una en titat amb un caràcter assoc i atiu
que li con fereix un caliu ad m i rable,
atès que el món d’individualisme
que avui ens envolta fa que la unió de
la gent es converteixi en una iniciativa
digna de prendre com a exemple.
Les característiques que defineixen
un aten eu s’ e s t a bl ei xen en un manife s t
p ú blic en el qual qu eden implicade s
d iverses en titats d’aquesta ti po l ogi a . 1
Seguint els seus criteris, un dels principis
que guien l’esperit de l’ateneu és
el fet de tenir un caràcter unitari ,
dem oc r à tic, plu ralista i indepen den t
enfront de l’Administració, els partits
po l í tics o qu a l s evol altra insti tu c i ó ;
una segona premissa que cal tenir en
com pte és que tracta d’en focar les
s eves finalitats a po tenciar un cen tre
de convivència i comu n i c ació del s
veïns del barri (que poden re a l i t z a r
activitats i emprar els serveis de difusió
cultu ral) per tal de gaudir d’una
form ació perm a n ent; en tercer ll oc ,
l ’ a ten eu promou la parti c i p ació del s
veïns en tasques i activitats que afavoreixin
la creativitat dels participants i,
a més a més, ha de treb a llar de manera
activa en aqu elles iniciatives qu e
puguin con tri buir a de s envo lupar la
vida comu n i t à ria i cultu ral del barri .
F i n a l m ent, la vo luntat de tot aten eu ,
s egons aquest manifest, és ser una
en titatobertaatotselssectorsdel
barri i gaudir d’una vida, uns ingressos
i uns òrgans dec i s oris propis i
26
Pri m era su c u rsal oberta per la Coopera tiva La Flor de Maig, al carrer Pell a i res. Anys vi n t .
dem oc r à tics (i, per tant, amb soc i s ) .
To tes aqu e s tes caracter í s ti ques gen erals
es poden incloure dins de les finalitats
de l’Aten eu Popular La Flor de
Maig, que és el que ara ens ocupa.
Aquesta en titat, nascuda el de s embre
del 1978, va sor gir com a re su l t a t
d’un corrent social i cultu ral de finals
del segle XIX i principis del XX. L’ a ny
1975, ga i rebé acabat el règim fra nquista,
l’As s oc i ació de Veïns del Pobl enou
va reivindicar davant de l’Aju n t am
ent la rec u peració dels locals del
c a rrer de Wad - ras, amb l’obj ectiu de
de s ti n a r-los al de s envo lu p a m ent d’activitats
soc i oc u l tu rals. Per aqu e s t a
Façana de La Flor de Maig al carrer de Wa d - Ras. Octu b re del 1978.
è poca, la gent de classe obrera havi a
com ençat a reclamar qu el com que fins
a qu ells mom ents els havia estat nega t :
l ’ existència d’un món cultu ral qu e
perm etés l’agru p ació per tal d’en gega r
proj ectes socials, de ll eu re i d’esbargim
ent. La nova en titat va aparèixer dins
d ’ a quest cúmul de circumstàncies, va
donar espai als nous de s i gsi es va convertir
en un espai d’activitat fren è ti c a ,
amb una gran parti c i p ació, que fei a
retornar aqu ell “e s perit d’aten eu” de
principis de segl e .
Va ser l’alcalde Josep Maria Socias i
Hu m bert qui el va inaugura r. D’ aquesta
manera, es recuperava un edi-
D o s s i e r
Det a ll de la façana amb l’any de co n s tru cci ó .
fici històric del Pobl enou per a les
d i ferents assoc i ac i ons i en titats del
barri.
Durant els anys que té d’existència
ha acollit un gran nombre d’entitats i
serveis. Segons els primers estatuts del
centre, els grups i les entitats del barri
que van tenir en un principi la seva
s eu social a l’Aten eu van ser l’Arx iu
Hi s t ò ric, el Grup de Cu l tu ra de l’Associació
de Veïns, la Penya Ciclista, el
Club Esportiu Ca n a l etes, el Club de
Futbol Rayo, la revista Q u a tre Canto n s
i el Grup de Teatre Roba Estesa. Després
d’aqu e s tes en titats, han passat per
l ’ Aten eu altres en titats fins a arri b a r
als nostres dies, en què es manten en
cinc grups estables i consolidats, molts
dels quals es van formar fa més d’una
dècada: la Colla Excursionista La Senyera,
la Co lla Sa rdanista Ro u re, el Tennis
de Taula Ateneu i dos grups musicals(BaumaiWa
llaBel a ko).Ento t
Arxiu Historic del Poblenou
Icaria 9, 2003
27

Dossier
Reivi n d i c a ció de La Flor de Maig com a aten eu popu l a r. Ra m bla del Pobl en ou. Any 1977.
a quest temps, a més de les divers e s
activitats re a l i t z ades pels grups integrants
del centre, s’han portat a terme
activitats ad d i c i onals prom og u des per
l ’ Aten eu per si mateix. Però la vi d a
de l’Ateneu no ha estat sempre fèrtil i
a fortu n ada. L’ a ny 1999, de s prés de
p a tir la dava ll ada de socis i en ti t a t s
produïda amb la inauguració del Centre
Cívic Can Felipa, l’Ajuntament va
a rribar a pensar a cl a u su rar l’indret
que havia caigut en l’oblit i havia estat
28
apartat de la vida associativa del barri.
Ma l grat tot, la lluita per ren é i xer i
situar-se novament com a referent va
donar fruit i, actu a l m ent, s’ha establ
ert com un dels en cl ava m ents de
l ’ à m bit cultu ral, assoc i a tiu i parti c i p atiu
del barri i té el suport d’altres entitats
del barri.
Actu a l m ent, l’Aten eu con ti nua oferint
el seu espai per a la re a l i t z ac i ó
d ’ activitats diverses (ioga, mac ra m é ,
c u rsos d’escacs, etc.) i po tencia una
altra sèrie d’actes com ara l’organització,
la parti c i p ació i la co l · l a boració en
les Festes de Maig, la realització d’activitats
i espect acles du rant la Fe s t a
Major i l’organització d’un concert de
Nadal cada any.
Antecedents històrics:
fundació de la cooperativa
La Flor de Maig
Els antecedents històrics de l’Aten eu
els trobem en la coopera tiva La Flor
de Ma i g, nascuda al Pobl enou el 10 de
n ovem bre de 1890 a partir del capital
inicial aplegat per set ze obrers, cad a scun
dels quals aportà 25 pe s s etes qu e
perm eteren les pri m eres com pre s :
“un banco de madera, un litro de
petr ó l eo, un qu i n qué, un bocoy, un
em bu do, seis vasos de cristal, un ju ego
de medidas hasta el litro y una partida
de vino com ú n”. 2 Aviat, no ob stant
això, es va establir com la coopera
tiva més important del Pobl enou i
una de les qu a tre més importants de
Ca t a lu nya .
La seva història es pot dividir en
dos períodes: una primera etapa, que
com prèn des de la fundació fins a la
Gu erra Civil, caracteri t z ada pel creixement
i l’expansió econòmica; i una
s egona, que va des de l’any 1939 fins
als anys cinquanta, marc ada per la
dec adència i la dificultat de sobreviu re
en la po s t g u erra, ja que aquest ti p u s
d ’ i n s ti tu c i ons estaven ll i gades po l í tic
a m ent i ideo l ò gi c a m ent a plantejaments
d’esquerres.
Cinc anys de s prés de la cre ació, la
cooperativa establí al carrer de la Llacuna
número 5 el primer local. L’edifici
històric, seu actual de l’Aten eu
Popular La Flor de Ma i g, va ser ad qu irit
po s teri orm ent, l’any 1894, per
16.481 pessetes i no va ser fins al 1896
que es va fer el trasllat.
Dossier
L’acció cultural i social
de la cooperativa
Trobem en la cooperativa no tan sols
els antecedents històrics, sinó també
alguns trets ideo l ò gics de l’Aten eu. To t
i que la coopera tiva es caracteri t z ava
per molts altres el em ents, no sols
s ocials, sinó també econòmics i po l ítics,
va ser aquí on es va gestar el caire
a s s oc i a tiu que avui en c a ra con s erva
l’Ateneu, i és aquí on també va néixer
el caràcter social i cultural de les activitats
que es du en a terme actu a l m en t .
La Flor de Maig va ser, com assenyala
Maria I. Merino, una de les cooperatives
més dinàmiques pel que fa a
l’acció cultural. L’any 1894 es creà una
bi bl i o teca que, només dos anys de sprés,
va arribar a disposar d’un loc a l
estable i que va arribar a tenir un total
de dos mil vo lums l’any 1924. Un s A més de les classes establ ertes per tiu: la cre ació d’una insti tució ded i-
quants anys més tard es va emprendre a adults, l’en titat també or ga n i t z ava c ada a la pro tecció de la maternitat i
una nova iniciativa rel ac i on adaamb la activitats per als fills dels afiliats, qu e la infància a la qual s’ a s s i gn a ria per
l ectu ra: l’or ga n i t z ació d’una bi bl i o- s’ edu c aven dins de l’esperit coopera- acord el 5 % de l’excedent de rec a pteca
mòbil per difon d re la cultu ra i tivista, tal com exem p l i f i qu en els curt ació per tal d’ajudar aqu elles don e s
po s s i bilitar que arribés també als sos i el tipus d’ex à m ens als quals se’ l s que, per diverses circumstàncies, ja
obrers. Un altre tret de s t ac a blede l’ac- s o tm eti a .
fos per qu ed a r-se vídues o per ten i r
ció cultu ral de l’en titat és l’edició d’un Ens hem deti n g ut en alguns el e- be s s on ada, pati en probl emes econ ò-
but ll etí de set ze pàgines, que es va m ents de l’acció cultu ral que tenia ll oc mics per a la criança dels seus nadon s .
rep a rtir gra tu ï t a m ent en tre els soc i s en la coopera tiva, però cal assenya l a r L’ a ny 1926, la soc i etat va acord a r
des de l’any 1922 fins al 1924. A par- que l’acció social que es port ava a la cre ació de la Clínica de la Sa lut ,
tir d’aquest any es deixà de difon d re terme gaudia d’una importància equ i- amb la finalitat “de ampara r, en la
per dedicar els esforços a una co l · l a boparable. m edida que las po s i bi l i d ades de la
ració més potent amb el butlletí de la Dins d’aquesta línia de caràcter s oc i ed ad se lo permitan, a los niños
Federació Regional de Cooperatives. s ocial trobem la cre ació, l’any 1904, de de ambos sexos que por su natu ra l e z a
Cap a l’any 1923, la cooperativa va la Institució per a l’Auxili a la Vellesa i en fermiza lo requ i eran el régi m en de
posar en marxa una sèrie d’esco l e s Im po s s i bilitats per al Treb a ll, que va vida al aire libre, establ ec i en do para
nocturnes per a adults que, tal com es socórrer diversos dels seus socis invà- ello en la Gra n ja de Sa rdañola las ins-
desprèn de la memòria de la cooperalids mitjançant una ajuda econ ò m i c a ti tu c i ones que re s pondan a aqu é l
tiva, no van tenir l’èxit esperat. No que con s i s tia en 30 pe s s etes anu a l s . f i n”.
obstant això, l’any 1928 es reprèn la Aquesta insti tució proporc i on ava
i n i c i a tiva i es posa en marxa un fon s també a les vídues una mena d’asse-
co l · l ectiu amb l’obj ectiu de tornar a gurança de 500 pessetes per la defun-
fer classes noctu rnes, que es van torció dels seus marits.
nar a su s pen d re més en d avant sen s e El crei xem ent con ti nu de la coope-
saber-ne les causes exactes.
ra tiva féu que s’assolís un nou obj ec-
3
Exc u rsió amb autobús de l’aten eu popular La Flor de Maig. Any 1980.
El 1927 es va iniciar l’activitat de la
mutualitat i moltes famílies es ben ef
i c i a ren dels serveis assistencials qu e
oferia la Quinta de Sa lud La Al i a n z a .
Arxiu Historic del Poblenou
Icaria 9, 2003
29

D o s s i e r
Creixement i annexions
de la cooperativa
El bon funcionament de les seves activitats
van dur la coopera tiva a estend
re la seva influència a diferen t s
su c u rsals. El fet més important del
c rei xem ent de la coopera tiva va ten i r
ll oc l’any 1908, quan, de s prés de la
inauguració de la seu central, la societat
com prà uns terrenys que en poc
temps esdevi n g u eren la gra n jade Cerdanyola
i, d’aquesta manera, va assolir
el segon grau de cooperativisme, és
a dir, el de producció pròpia. Es tract
ava d’una gra n ja que perm etia a La
F l or de Maig disposar de qu eviu re s
f re s cos d’una manera econòmica, a
més de resultar un lloc ideal per a l’esbarjo
i les cures de repòs dels afiliats.
De s prés de la gra n ja, la pri m era
su c u rsal, que va com prar La Flor de
Maig el 1910, estava em p l a ç ada al
Pobl enou, con c ret a m ent al carrer de
Bac de Roda. Van ser la segona i la tercera
sucursals les que van estar ubicades
fora del barri, ex act a m ent a la
c a rretera Casa Antúnez i al carrer de
Galileu, respectivament.
Per la seva banda, la su c u rsal núm
ero 4 es va situar al carrer de la Mu nt
a nya, 62-64, on anteri orm ent hi havi a
la coopera tiva La Obrera Ma rti n en s e ,
que es va fusionar amb la soc i etat. Po steri
orm ent, La Flor de Maig va absorbir
una altra coopera tiva, El Nu evo
Si gl o, la seu de la qual va con s ti tuir la
su c u rsal número 5. L’ a ny 1918 es produí
la fusió amb La Horm i ga Obrera ,
de Sants, que aportà els seus terrenys
per establ i r-hi la sisena su c u rs a l .
De les set su c u rsals que tenia La
F l or de Maig en aqu ell mom en t ,
n omés la cinqu ena no era de prop i et a t .
Així doncs, el 31 de de s em bre de 1923,
el patri m oni de la soc i etat, format per
la cen tral, una gra n ja i el mobi l i a ri era
30
de 759.030,5 pe s s etes, amb la qual co s a
es convertia en una de les coopera tive s
catalanes més import a n t s .
Però els seus movi m ents no va n
a tu ra r-se en aquest punt, de manera
que l’any 1924 es va fusionar amb La
Constancia Sagrerense, la qual aporta
l ’ edifici del carrer de Ma rtí Mo l i n s
n ú m ero 10, i, només dos anys més
t a rd, la su c u rsal número 5, que com
ja hem comentat anteriorment no era
de propietat, va passar a ser-ho i es va
establir en el número 92 del carrer de
Pere IV. El patri m oni de la coopera tiva
va augm entar en c a ra més l’any 1928,
quan s’hi van afegir el solar i l’immoble
de la soc i etat El Ja rdí del Pobl enou.
A l’inici de la Guerra Civil, la cooperativa
tenia set sucursals, la central
i una finca a Cerd a nyola; tanmatei x ,
l’any 1940 va començar el seu declivi,
que culminà amb la seva de s a p a ri c i ó
als anys cinquanta.
L’etapa de decadència
i desaparició de la
c o o p e r a t i v a
Tal com ja hem assenyalat, l’etapa de
dec adència de la coopera tiva La Flor
de Maig va com ençar amb l’ac a b am
ent de la Gu erra Civil i culminà amb
la de s a p a rició de la coopera tiva el s
anys cinquanta.
Abans i du rant la Gu erra Civil, la
cooperativa continuava tenint el desig
d ’ expansió. Ta n m a teix, aquest de s i g
no va ser prou meditat i es produí una
pèrdua de control: la granja es va quedar
sense arren d ador, quan el que hi
havia va ser expulsat per impagament
el 1935, la qual cosa va produir nombrosos
maldecaps a l’administració de
la cooperativa. A més a més, la gestió
com ercial s’ h avia tornat nega tiva i,
d’aquesta manera, es van agreujar els
problemes de la societat.
El mateix any es va procedir a un
canvi de junta, i Jaume Anglès va deixar
de ser president. El nou president
va anunciar el mateix any del seu
nomenament la venda de la granja de
Cerdanyola a La Vanguardia per tal de
su avitzar la situ ació econòmica en qu è
es trobava immersa la cooperativa.
L’any 1936 es creà la Unió de Cooperadors
de Ba rcel ona, form ada per
45 coopera tives, i que tan sols tre s
a nys de s prés es va veu re obl i gada a
d i s s o l d re’s, un fet que en c a ra per judicà
més la societat.
En aqu e s tes circumstàncies, La
F l or de Maig tractà de trobar nove s
en titats amb la intenció de tornar a
formar una unió de caracter í s ti qu e s
s i m i l a rs a la del 1936 i va acon s eg u i r
formar un con junt 18 punts de ven d a .
Ma l grat els esforços duts a term e ,
l ’ a ny 1943 el vo lum de ven des su pos
ava una pèrdua massa estrep i tosa per
con ti nuar en d ava n t .
L’any 1944 fou elegit un nou president,
Eva rist Salat. Aquesta època no
va remuntar els problemes dels últims
temps de la cooperativa: l’administrador
fou de s ti tuït per diferents fra u s
que van ser comesos amb la complicitat
del pre s i dent. Es produ eix ll avors
una situ ació molt crítica, en la qual les
p è rdues han augm entat en c a ra molt
més. Donada aquesta situació, el president
va ser expulsat i va haver d’interven
i r-hi la Unió Terri torial de Cooperatives
(UTECO).
A partir d’aquest moment, la davallada
ja no es va aturar i la gent es va
anar sumint cada cop més en el desànim.
Els deutes no paraven de créixer
i el final com més va era més proper.
Crispín Ma rtínez, últim pre s i dent de
l ’ en titat, digué: “La Flor de Maig sabr à
m orir dign a m en t .” I així va ser: la coopera
tiva, de s prés d’un procés de dis-
s o lució que va produir una pèrdu a
progre s s iva del patri m oni, va arri b a r NOTES
al seu final el 1950.
1 . Ma n i festpúblic dels aten eus La Flor de Ma i g,La
Actu a l m ent, al mateix em p l a ç a-
Farinera, Ateneu del Clot i l’Ateneu Enciclopèdic
m ent de la cen tral, l’Aten eu Pop u l a r Sempre Avant.
s’ eri geix com a rem em oració del qu e
un dia va ser la cooperativa La Flor de 2. Cooperativa Flor de Maig, Memoria de la sociedad
de ahorro y consumo La Flor de Mayo. Barce-
Ma i g,unadelesmésimportantsde
lona, 1923.
Catalunya.
3. Cit. a Maria I. Merino, Icària. Papers de l’Arxiu
Històric del Poblenou, 1, 1996.
E L E NA DE LA CRUZ ASTA S I O
amb la co l · l a boració d’Alba Va l en c i a n o
Llista de fundadors
de la coopera tiva La Flor de Maig.
9 de novem b re de 1890.
BIBLIOGRAFIA
D o s s i e r
Aten eu La Flor de Ma i g, do s s i erdel 25è anivers a ri ,
2004-06-09.
AU L E DA, R., “La Flor de Maig Coopera tiva de
Consum”. A: Cooperació catalana, 1985.
Arxiu Historic del Poblenou
Icaria 9, 2003
Coopera tiva Flor de Mayo, S o ci edad Coopera tiva
ob rera de ahorro y co n sumo La Flor de Mayo.
Memoria, SE. Barcelona, 1923.
Documents de l’Ateneu Popular La Flor de Maig,
1975-1990.
MERINO I BARRAGAN, M., “La Flor de Maig en
el seu centenari”, Icària, Papers de l’Arxiu històric
del Poblenou, 1, Barcelona, 1996, p. 48-57.
Sociedad de ahorro y consumo La Flor de Mayo,
Reglamento interior. Barcelona, 1922.
31