“Tenim temps però hi haurà 26 LA PLANTILLA TÉ MOLTA QUALITAT NOMÉS CALIA COMPLEMENTAR-LA EN ALGUNS ASPECTES. EL PRIMER EQUIP HA DE TENIR 4 O 5 JUGADORS SORGITS DE LA BASE. HA DE SER UN OBJECTIU I MOTIU D’ORGULL. ISMAEL I GERARD MUÑOZ DONARAN LA SORPRESA, EN QUALSEVOL MOMENT DEBUTARAN AMB EL PRIMER EQUIP.
Quan li van proposar venir a Girona, que en sabia de l’equip? Jo ja coneixia el Girona d’abans de venir. I després de la proposta que vaig rebre vaig començar a seguir l’equip. El primer que vaig veure és que hi havia una bona plantilla, bons jugadors, amb qualitat, però des de fora semblava que faltava una mica d’agressivitat en els partits. Un cop aquí, ho vaig poder comprovar. Feien falta jugadors amb un perfil potser no tant tècnic però sí més contundent, més rocós, més de lideratge… més de l’estil que necessita la Segona A. Feien falta, ho vam intentar buscar i ho hem aconseguit. Ara tenim una plantilla equilibrada on hi ha jugadors amb experiència a la categoria i altres que comencen i que aporten un plus de motivació, de voluntat i de ganes per arribar a fer-se un nom en el món del futbol. S’han aconseguit els reforços necessaris? Algú pot pensar que ens em excedit però teníem clar el que volíem i sabíem que a mesura que s’acostés el termini d’inscripció de jugadors sorgirien oportunitats com així ha estat. En un principi vam apostar per gent jove, com Dani Erencia, que vam portar per que acabi fent-se com a futbolista a Girona. El seu procés d’evolució es va avançar moltíssim... llàstima de la seva lesió. Se que la qualitat que va demostrar Erencia va sorprendre a molta gent, a mi no. Per contra, hem pogut incorporar Acciari, que és un líder nat, un jugador que ens donarà molt, i ja ho fa, aportant la seva experiència, ajudant molt també a la cohesió de l’equip. Goiria, sense ser un líder com Acciari, sí que té molta experiència i que ens aportarà molt en quant <strong>girona</strong> futbol club a joc d’atac. En el camí intermig, hi ha Yago, Óscar Díaz, Ballini, ... que sens dubte aportaran la seva qualitat per poder revertir la situació en que ens trobem. Que hi hagi tanta competència al vestuari és bo o pot ser un maldecap per a l’entrenador? Quan un equip no es fa a cop de talonari sinó que vol gent treballadora i implicada el que s’ha de buscar és competència. La plantilla té molta qualitat només calia complementar-la en alguns aspectes. De fet, quan vaig arribar en un dels primers entrenaments només hi havia 16 jugadors a les ordres a Raül Agné i alguns del filial, era una plantilla curta. El fet d’haver fitxat set jugadors fa que en tinguem pràcticament dos per posició. Això aparentment no diu res però la competència fa pujar el nivell de l’equip, del grup, i nosaltres som un equip treballador que necessita lluitar per guanyar partits. Des de la seva arribada hem canviat també d’entrenador. Quina diferència hi ha entre el joc de Raül Agné i el de Josu Uribe? Són dos conceptes totalment diferents. El de Raül era un futbol d’elaboració, en el qual s’assumeixen riscos. És un futbol en que la pilota surt des del darrere i a partir d’aquí hi ha una gran elaboració per arribar a l’àrea rival. Amb Josu, el futbol és més pràctic, més directe, de segones jugades, de tenir línies molt juntes per poder sortir a la contra ràpidament. Nosaltres necessitàvem un canvi per que no teníem els resultats esperats, vam apostar per Uribe i, partits on no podem fallar”
Change language